La Societat d’Estudis Militars (SEM), think tank bel·licista proper a JuntsxCat i Carles Puigdemont, considera que el pacifisme català és un cavall de Troia de l’espanyolisme contra el procés cap a la independència. Pol Molas, president d’aquesta entitat, escriu al llibre “Nou estol. Restablint el poder naval català”, publicat recentment, que “el lobby pacifista català –col·laborador necessari en l’ocupació- s’ha dedicat a fer una esmena a la totalitat a la política de defensa tot beneficiant-se cínicament dels malbarataments del govern espanyol”.
La crítica de Molas a la societat civil pacifista catalana no és nova. En una entrevista a la revista En Marxa! va declarar l’any passat que “fins ara el tema de la política de defensa estava monopolitzat (o directament anatematitzat) pel moviment pacifista”. En aquesta entrevista, afirmava que la inexistència d’un programa de defensa per part del govern de Carles Puigdemont que va proclamar la independència va fer que internacionalment no es considerés seriosament aquesta proclamació. “Si tu dius que no et faràs càrrec del teu territori i del teu espai marítim i aeri, ningú es jugarà els quartos per tu. Evidentment, ningú espera que ho tinguis preparat d’un dia per l’altre, però si no hi ha una declaració amb plans de contingència no es veu com a seriós i entenen que és un element de consum intern”, deia i acusava el conseller d’Afers Exteriors quan es va fer la proclamació de la independència, Raül Romeva, pacifista convençut, de no voler parlar d’aquests temes.
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el 25 de juny del 2003 la “Llei de foment de la pau”. Va ser el resultat de dos anys de treball parlamentari a partir d’una proposició de llei d’Iniciativa per Catalunya-Verds. Es va considerar una llei pionera i en la seva presentació afirmava que la seva difusió i l’aplicació efectiva que se’n faci “seran una eina immillorable perquè Catalunya, com a societat compromesa amb la pau, pugui avançar en el foment de la cultura de la pau entre els seus ciutadans i ser un punt de referència per altres països”. Aquesta llei va crear el Consell Català de Foment de la Pau. Quatre anys més tard, el Parlament va crear l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) “amb la finalitat de promoure la cultura de pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món”.
A Catalunya hi ha organitzacions pacifistes històriques, com Justícia i Pau, fundada el 1968; Fundipau i el Moviment per la Pau, fundats el 1983, l’Associació Catalana per la Pau (1990) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau (1999). Aquest moviment incorpora iniciatives com el Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars (SIOF) o la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), que aquest any compleix el seu quarantè aniversari.
En l’entrevista a En Marxa!, el president del SEM afirmava que “el 2016 ens vam disparar un tret al peu quan el Parlament va aprovar una llei per no acollir empreses de defensa” i criticava la CUP per oposar-se a la creació d’un exèrcit català. “Tot sigui dit, això no és un problema només de la CUP; el tema de la defensa encara no s’ha abordat a fons des de cap dels partits independentistes, i si els que ho han de fer no ho fan i a sobre subvencionen institucions per la pau que donen una visió esbiaixada del que és el pacifisme, el problema segueix estant on és”, es queixava.
