Formar part d’un club de lectura va més enllà de la lectura d’un llibre. Les persones que s’hi apunten acaben formant part d’una comunitat molt fidel, on es comparteixen experiències personals juntament amb sortides culturals, trobades amb autors, viatges literaris o assistències a fires del llibre. De fet, hi ha persones que fa més de 20 anys que formen part d’un club de lectura, i han evolucionat com a lectors amb un ampli bagatge literari. José Luis Ibáñez és moderador de clubs de lectura des de fa 14 anys i ha vist l’evolució d’aquests amants dels llibres. En declaracions a EL TRIANGLE, Ibáñez indica que “sempre hi ha un nucli dur dins de cada Club de Lectura. N’hi ha que entren i surten, però hi ha un tipus de públic molt fidel. El nucli dur es caracteritza per tenir grups propis de WhatsApp, queden per sopar, van a presentacions junts, creen comunitat i es nota”. Per aquest moderador expert, “un fet que encara em crida l’atenció és veure com la gent creix com a lectora. A l’inici, veus que un llibre complex se’ls fa una muntanya, però, quan passa el temps, es tornen més crítics i creixen com a lectors”.
La diada de Sant Jordi és un dels moments de l’any més esperats pels usuaris dels clubs de lectura. Són persones amb un gran interès per les activitats culturals i literàries, i és justament aquests dies quan més programació s’ofereix. A més, són moments per compartir recomanacions de llibres i el seu coneixement els ajuda a oferir molts bons consells. “Són gent molt activa culturalment i per Sant Jordi es bolquen”, afirma José Luis Ibáñez.
Des de la Diputació de Barcelona, la cap de la Unitat de Dinamització i Serveis Bibliotecaris de la Xarxa de Biblioteques Municipals, Carme Rodríguez Piñeiro, manifesta a EL TRIANGLE que els clubs de lectura no paren de créixer. “Si fa uns anys eren 500, ara ja en tenim 869 en una xarxa de 233 biblioteques i 12 bibliobusos”. Per preservar i impulsar aquest creixement, “estem dinamitzant els clubs no només amb l’activitat lectora, sinó també amb activitats paral·leles, com viatges literaris o la trobada anual de tots els clubs, on s’aprofita per anar a veure un acte cultural. Avui dia, és difícil trobar una biblioteca que no tingui club de lectura. Pot ser que no tinguin activitats de contacontes, però de clubs de lectura, gairebé totes, i més d’un la gran majoria”. Per Carme Rodríguez, actualment és “l’activitat de promoció lectora més extensa de la Xarxa de Biblioteques Municipals i la que més fidelització genera entre les persones integrants. Són gent molt fidel que es manté durant molts anys”, i es crea una comunitat molt dinàmica culturalment.
Segons les dades del 2023 facilitades per la Diputació de Barcelona, 9.322 persones van participar l’any passat en els diferents clubs de lectura, i es van arribar a organitzar més de 10.644 sessions a tota la Xarxa. D’aquests clubs, un 75% estan formats per població més gran de 15 anys, i la resta estan dirigits a joves lectors menors de 14 anys. Tot i que les sessions virtuals van créixer durant la pandèmia, el públic ha preferit tornar al contacte directe i, per tant, el 98% dels clubs són presencials.
La temàtica estrella és la narrativa o novel·la de ficció, encara que actualment hi ha un ampli ventall de temàtiques. Segons la cap de la Unitat de Dinamització, “cada cop més hi ha lectures de teatre, perquè es vinculen amb sortides culturals. També creixen els grups de literatura i cuina o els de filosofia. Tot i ser minoritaris déu-n’hi-do com creixen, i els mateixos grups t’ho demanen”. Segons Carme Rodríguez Piñeiro, “la majoria de les persones entren als clubs de lectura a través de la novel·la, i després es van especialitzant en funció de la seva biblioteca. Els mateixos inscrits d’un any per l’altre van fent propostes i van entrant a clubs de literatura i i viatges, de filosofia o altres temàtiques. Arran de la pandèmia, un altre dels grups que ha anat a més és el de lectura en veu alta. Són clubs d’escolta activa on les persones es troben, llegeixen fragments de lectura en veu alta i els comenten. És un tipus de lectura més activa”.
L’època daurada que estan vivint els clubs de lectura està estretament relacionada amb la generació boomer, és a dir, la que va néixer entre el 1945 i el 1964, i que ara finalitza la seva etapa laboral. Segons argumenta el moderador José Luis Ibáñez, “hi ha un fenomen que està veient el món editorial i és que estan arribant a l’edat de jubilació els integrants de la generació boomer. És un públic que, en comparació amb els seus avis o els seus pares, han anat a escola, han estudiat el batxillerat i han estat més o menys lectors durant tota la seva vida”. El grup d’edat major de 55 anys no para de créixer, fet que es nota en l’augment anual de persones inscrites i participants en els diferents clubs de lectura.
De fet, arribar a l’edat de jubilació és un dels motius per entrar en un club. “Hi ha molta gent que s’hi incorpora i no eren lectors abans. En jubilar-se, s’animen a formar part d’un club com a interacció social, a part de l’interès cultural. Alguns són vidus o vídues. Altres volen refer el seu arbre de relacions socials. Són persones que han estat treballant en oficines o fàbriques, i ara volen gaudir de la vida. Han decidit dedicar un temps a la lectura i, a l’entrar en un club, s’obliguen a llegir un llibre al mes i a fixar-se una mena d’obligació”, d’acord amb l’experiència d’Ibáñez. Entre aquest públic, el més entregat i participatiu són les dones. Són grans lectores, i gràcies a la seva implicació totes les activitats paral·leles tenen un gran èxit.
Aquests lectors fidels i grans consumidors de llibres no han passat desapercebuts per a les editorials i els escriptors. Comptar amb la seva opinió i reflexions és molt important per a ells, i per això moltes promocions de llibres inclouen la presència dels autors en diferents clubs de lectura. José Luis Ibáñez afegeix que “els clubs són una font d’informació per a l’escriptor perquè permeten veure, per exemple, si els personatges que pensaves que eren secundaris s’han menjat els protagonistes. Les editorials escolten els clubs i també els autors ho agraeixen”. Als Estats Units, fa anys que hi ha escriptors que tenen una part dedicada als clubs de lectura a les seves webs. En el mateix sentit es pronuncia Carme Rodríguez, de la Xarxa de Biblioteques, que fa temps que promou el contacte directe entre els lectors i els escriptors. “Els nostres clubs virtuals els fem amb els autors, i els agrada molt moderar els seus propis llibres. Els genera molt interès la visió que els donen els lectors i és una manera de promoure altres lectures de la seva obra. Als clubs presencials, també es promou la presència dels escriptors i és una gran eina per aprofundir en l’obra llegida”. Fruit d’aquest contacte constant amb autors i gràcies a l’evolució lectora, hi ha un determinat nombre de participants dels clubs que s’acaben convertint en nous escriptors, amb obres publicades per grans editorials o bé autoeditades en diferents plataformes.
*Pots llegir l’article sencer al número 1572 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
