Quin ciutadà construeixen els mitjans?
“A l’esfera pública el respecte a les posicions de l’altre es basa en un deure de civilitat” John Rawls Novembre del 94. L’hotel Meliá de
Ànima de reporter, formar a l’escola catalana d’El País, a les muntanyes de Montserrat i a les Rambles. DNI: Almería. Identitat: President de l’Asociación de Amigos de Cataluña
Els relats que ens intoxiquen
“Apaga la ràdio, deixa de banda el diari, dedica el teu temps a la lectura, a llegir llibres” (Dorothy Day) M’ha semblat interessant començar aquest
És possible refer la conversa política a Catalunya?
“La societat catalana és una societat molt heterogènia en què el deure de la política consisteix a oferir vincles comuns i no confrontacions, lleialtats compartides
L’arribada dels bàrbars
“La més gran i millor ètica aplicada al turisme és quedar-se a casa” Josep Burgaya No se’n va per les branques Josep Burgaya, un dels
Catalunya, temps per escoltar-se
“El nou relat a construir és el de l’assentament de la convivència i no el de seguir furgant a la fractura civil” No se m’oblidarà
Un viatge al Sant Jordi dels nostres somnis
La llibertat inspira la diversitat, i la diversitat conserva la llibertat”. (Lord Acton). Com cada 23 d’abril, torna la Barcelona de la rosa i el
La tribu digital
“La informació que cal processar s’ha tornat tan vasta que supera la ‘racionalitat limitada’ dels individus”, Byung-Chul Han. Mai millor dit un terme com el
La política que ve
“Tots els ponts destinats a resistir estan destinats a transformar-se” (Juan Claudio de Ramón) «Els joves van sortir al carrer i sobtadament tots els partits
No és l’amnistia, és la política!
“Es parla d’una democràcia embruixada que ha substituït l’acció pel relat, la deliberació per la distracció i l´art de governar per l’art de la posada
Un brindis per la convivència
Hi va haver un moment en què Catalunya semblava un vaixell a la deriva sense ordre ni concert, i el que és pitjor, una Catalunya
Un canvi de programari per a l’Espanya del segle XXI
“Fins a quin punt podem considerar que vivim en una societat lliure quan la meitat d’una societat té por de ser governada pels representants de
L’art d’explicar la política
L’ésser humà mai no havia tingut tanta informació al seu abast, però tampoc no havien estat mai tan manipulada (Timothy Snyder). Podríem pensar que amb
La(les) llengua(llengües) de tots
“Tard o d’hora sorgirà un nou llenguatge de persuasió raonable” (Mark Thompson) Vull començar reivindicant la paraula. Mentre ens quedi la paraula hi ha esperança,
Catalunya, la mirada conciliadora
“Catalunya seria la de tots, feta per tots o no serà”. (Pere Bosch Gimpera). Permeteu-me un preàmbul abans de començar. Quan la política està tan
Salvador Illa o els nous lideratges polítics
“Perquè a Espanya, senyors, el revolucionari són les bones formes!” (Un diputat de les Corts republicanes). 30 de desembre del 2020. De sobte va aparèixer
El Federalisme català o el relat de la concòrdia
“Com convertir les nostres diferències en profit i no en calamitat” (Amin Maalouf). Deu anys acaben de complir-se des que un grup de catalans de
La Catalunya dels afectes
“Vaig néixer a Barcelona, però em sento de molts llocs, com Múrcia, Almeria, El Priorat, Alcaufar, Cabrera de Mar o Madrid. Un és d’on són
