La conversa de Ferrara
Vaig arribar a Ferrara, que en realitat era com una predestinació d’aquest viatge, per una sèrie de dissortats esdeveniments. Potser el preludi fou el vespre
Escriptor i periodista. Col·labora a diversos mitjans escrits i radiofònics, des del Catalunya Plural al ’24 Horas‘ de RNE, o a ‘Más de Uno‘ d’Onda Cero. Fa moltes coses, i per ara els seus darrers llibres són ‘Bohigas contra Barcelona’ (Athenaica) i ‘Nortes‘ (Sílex), prova del seu amor per caminar la seva ciutat i tota Europa.
Les pel·lícules immobiliàries de l’alcalde Collboni
A la ciutat de Barcelona hem viscut un estrany cas d’èpica que mescla allò institucional amb una suposada victòria popular a partir de l’adquisició per
El país sense pressupostos on no passa res
Em passen tantes coses a la vida que a vegades em costa saber on sóc, quelcom degut, no ho negarem, a una certa dèria viatgera,
Toni Comín, l’espontani sospitós
Us confesso, i molts no em prendreu per boig perquè us passà el mateix, que durant el Procés moltes vegades m’emprenyava davant la tele. Un
La càtedra Tecnocasa i la Universitat Pública
Ja va passar el dia dels innocents, així doncs el títol de l’article no és cap bajanada, sinó una realitat preocupant, més encara perquè parlem
Junts i la derrota de tots
Fa molts anys, potser era 2018, el Jordi Amat escrigué a una ressenya sobre un dels meus assaigs que servidor era un anticonvergent de manual.
Un 2025 per a tothom
Al llarg dels darrers mesos m’he acostumat a escoltar l’anunci de la Generalitat socialista que parla d’un Govern per a tothom. He de dir que
El ministre que passejava a Miss Daisy
Gairebé ningú recorda com fa nou anys es parlava d’un triple empat a les enquestes de les eleccions catalanes, les del vot de la teva
Poble, Ciutadania, Democràcia
Ara que algunes xarxes semblen anar de capa caiguda és bo mencionar com el contacte humà sol ser la millor forma d’aclarir les idees. Em
La vergonya nacional
Aquesta tardor és una espècie de bomba mediàtica continua, almenys si ens pleguem sense discussió a les dinàmiques imposades a premsa escrita i audiovisual. Com
Els llenguatges del desastre
Durant aquesta setmana he escrit poc a X perquè no veia molt sentit a dir res mentre comprovava, sense gaire sorpresa, com la majoria era
Musk
Suposo que tard o d’hora havia d’arribar aquest article. Per qüestions de feina cada setmana he de fer vàries propostes centrades en l’actualitat des del
La decisió d’Ada Colau
Barcelona serà pels segles dels segles un poble gran. Pot vendre la moto de tenir moltes nacionalitats i promoure una imatge internacional de cara a
On ha anat el soroll?
Suposo que a molts els resultarà sorprenent, però un dels moments on sento més lluïdesa per a pensar en pau és a l’aerobús, sigui d’anada
La Catalunya de la nova Democràcia Cristiana
L’any 1963, Itàlia es trobava a una cruïlla crucial. El boom econòmic provocà que tothom vestís a la manera burgesa. Les robes d’oficis s’acomiadaven i
La inutilitat del 47
A vegades m’agrada explicar com el Pijoaparte de Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé, robava motos a la Rambla perquè el transport públic no
750 euros de multa per unes plantes al carrer
A la Barcelona sostenible del segle XXI, perfecta de cara a la galeria, no hi ha lloc per a posar plantes a passatges sense sortida,
Memòries del subsòl proper
L’episodi que narra aquest article transcorregué entre Gènova i Santa Maria de Palautordera del matí al vespre del diumenge 7 de juliol de 2024. Tornava
Els efectes silenciosos del turisme a Barcelona
A vegades, la veu popular, sense obviar la periodística, té tendència a culpar de tot al Turisme, com si Barcelona no tingués més problemes, si
La paradoxa dels xantatgistes
Ningú dubta que el darrer any polític passarà a la Història de Catalunya. El cicle electoral ha sigut molt pròsper pels socialistes, però a hores
Si no se’n parla no existí: 20 anys del Fòrum de les Cultures
Com al nostre país el debat cultural és inexistent des de fa anys molts mitjans de comunicació omplen aquesta secció Maria del diari amb efemèrides
Els convergents
Junts és una de les màquines polítiques més surrealistes sorgides del procés. Un dels seus esquers electorals per a sobreviure és aferrar-se a un passat
