Si s'ha de jutjar pels fets, Catalunya pateix d'un aclaparador dèficit democràtic. No solament en l'àmbit institucional, en les pràctiques d'alguns partits i en les

Només cal mirar una mica al passat per veure que la cosa dels poderosos bojos és gairebé un tòpic. I veient el que ens envolta,

Tota nació, nacionalitat o similar té, com no, la seva festa nacional. Atribut que, al costat de la bandera i l'himne, constitueixen els elements simbòlics

El neorepublicanisme nacionalista català (versió Crida), que aparenta ser-ho de tota la vida, xoca de cara amb les seves pràctiques, pròpies de les monarquies electives.

Des dels seus orígens, el cinema ha actuat com un model conformador d’actituds i estils de vida. A dia d’avui, amb l’efecte multiplicador de la

Resulta que, a més de nadius, xarnegos (i, sobretot, síntesis de tots dos), a Catalunya viuen i treballen persones de molt diverses procedències, que són

Enmig del soroll mediàtic que ha desfermat el patètic adéu d’ETA, la demanda de perdó dels bisbes bascos per les seves confeses complicitats amb aquesta

L’etnicisme és una olla podrida del nacionalisme. En ella hi cap tot, des de la llengua fins al paisatge, el folklore, la història o la

Aquells que divinitzen la propietat tenen tendència, és clar, a apropiar-se de tot el que és aliè, en benefici propi. No només del que és

Resulta desconcertant i nociva, la torre de Babel que ha erigit el Procés, cridant a les coses per un altre nom, tergiversant les paraules, enganyant,

No hi ha enquestes sobre els motius que indueixen a gent de Catalunya a posar-se un llaç groc a la pitrera, al costat del cor,

La diversitat està de moda i potser sempre ho ha estat. Només cal obrir els ulls per adonar-nos de l’abundància de les diferències. No solament

Es tendeix a responsabilitzar als seus caps més visibles de moviments com el procés i, conseqüentment, dels desastres que d’ells se’n poden derivar. I no li

Si el “procés” és un relat, com així ho reconeixen alguns dels seus més significats protagonistes, és natural que els seus narradors guardin silenci, canviïn

Cada cop que trec el cap en aquest espai, que tinc l’honor de compartir amb Cristina, Siscu, Xavier i Jaume, descobreixo, no sense aprensió, que

Com els autors de la pedra filosofal (que creava elixir de vida i transformava qualsevol metall en or pur), els mags del procés han aconseguit,

Formalment sóc, tal com evidencien els meus cognoms (quelcom que, com la procedència, no es tria), basc de Biscaia, però atenint-me al que va dir