Amb afany d’ampliar la base social de l’independentisme que, com s’ha posat reiteradament de manifest en totes les eleccions al Parlament, no arriba ni a

“Els molestem, els fem por i més por que els farem“, va dir ufanós Carles Puigdemont als alcaldes que, l’1 de juliol passat, van acudir

Quan se li interpel·la sobre qüestions vitals, el “procés” no sap, no contesta. I amb això posa de manifest que no té canals adequats de

El procés no és res més que un artefacte de màrqueting mentider, creat pels qui acaben reduint, no solament l’economia, sinó la política, l’esdevenidor social i

En repetides ocasions, Artur Mas ha estat presumint de la creativitat que caracteritzava el “procés“. Ara tenim proves fefaents que aquesta inventiva no era sinó

L’estratègia de la baula feble no és exclusiva de l’esquerranisme infantil. Molts i molt diversos agents públics i privats, de diferent pelatge i condició, estan

Si alguna cosa faltava aquí, a Catalunya, i en el conjunt d’Espanya per corroborar que estem governats per necis, aquí estan els esdeveniments de l’1-O.

Semblava que Pablo Iglesias tenia una estratègia, si així se n’hi pot dir, per fer fora Mariano Rajoy del Govern. Els fets estan posant en

Desmarcant-se del seu company de files Miguel Urbán, que no va dubtar a tirar-se de cap a la piscina de l’1-O des del primer minut,

Entre les múltiples aberracions que ens està oferint el procés, brilla amb llum pròpia el flirt de l’extremaesquerra amb el nacionalisme. Qüestió no menor, en la

Si per haver aconseguit els seus objectius, o per tot el contari, l’ANC es queda sense feina, bé podria llançar-se a la conquesta de nous

Pot sonar això a l’enunciat d’alguna de les lleis de Newton sobre equilibri i acceleració, una història de terror gòtic o un simple conte xinès,

Esgotat el trilerisme jurídic, inspirat per Carles Viver Pi-Sunyer i els seus “boys”, ajustades totes les rosques fluixes del Govern, saturats els altaveus de la

Carles Puigdemont ha començat a parlar de por. No en el sentit de qui ho fa molt bé, sinó en l’altre, el que equival a

“Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?” és la pregunta del referèndum anunciat per Carles Puigdemont. Cuinades segurament a foc lent

En contra del que molts creuen, el conflicte basc no va ser i no continua sent tant entre Euskadi i Espanya, sinó entre els propis

Resulta inquietant l’absoluta indefinició sobre el país independent que propugnen els nacionalistes catalans. Sembla de sentit comú que els qui es refereixen al nou país

El que està passant amb Donald Trump demostra, entre moltes altres coses, que els Estats Units d’Amèrica es troben en manifesta decadència. En aquest sentit,

I am not your negro és una pel·lícula d’obligada visió per tots els que creiem estar lliures de racisme i, per descomptat, per tots els

Del cor mediàtic global (“els grans mitjans”, com ells mateixos s’autonomenen), sorgeix un profund lament pel mal tràngol que, diuen, els està fent passar Donald

Mondo cane (Gos món) és una pel·lícula documental realitzada el 1962 pels cineastes italians Paolo Cavara, Gualtiero Jacopetti i Franco Prosperi. Quan es va estrenar,

En la pel·lícula L’altre costat de l’esperança, Khaled, un jove sirià, arriba de polissó al port d’Hèlsinki, en un vaixell carregat de carbó, procedent de