Gaza, l’insult final
Qui cregui que el patiment que es pot inflingir a una víctima es limita a la persecució, la humiliació, la tortura o, finalment, l’assassinat, s’equivoca
Qui cregui que el patiment que es pot inflingir a una víctima es limita a la persecució, la humiliació, la tortura o, finalment, l’assassinat, s’equivoca
“Sincerament, no entenc perquè ho ha fet si ho tenia tot”, deia de Luigi Mangione un dels seus companys d’escola. Mangione, un atractiu jove de
Galicia és terra de naufragis. Tant, que una part del seu litoral porta l’inequívoc nom de Costa da Morte (“Costa de la Mort”). El 2002,
Qui això escriu va publicar el passat mes de juny una entrevista a la portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo, a La
Jo comprenc la ultradreta. Puc entendre la seva ràbia, el seu malestar, el seu infinit neguit quan la realitat et propina una bufetada tremenda. En
El mes de juliol es va estrenar amb l’enèsima mort per desnonament. El mateix dia 1, dues germanes residents a Barcelona van acabar amb la
El 2007, la periodista, escriptora i activista canadenca Naomi Klein va publicar un llibre emblemàtic, considerat pel diari The New York Times com “la biblia
El 1933, el president de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, nomenava canceller l’home que sempre havia menyspreat dient-li “aquell caporal austríac”: Adolf Hitler.
El procés va fracassar en el seu principal objectiu, no hi ha dubte, però ha assolit una indubtable victòria moral. Perquè… què major victòria hi
El 1983, el periodista i escriptor escocès Neal Ascherson va entrevistar el nazi Klaus Barbie, motejat El Carnisser de Lyon, que va torturar fins a
Barcelona, 19 de juny de 1987. Membres de la banda terrorista ETA aparquen un cotxe carregat amb 200 quilos de material explosiu a l’estacionament de
Llegeixo, no sense decepció, les següents paraules de l’escriptor Antonio Muñoz Molina, aparegudes en un article seu publicat recentment a El País (En un paisaje
Va ser fa cinquanta anys, l’11 de setembre de 1973. El lloc, el palau presidencial de la Moneda, a Santiago de Xile. Un home ja
El 30 de setembre del 2017, milers de catalans van pernoctar a centres escolars (juntament amb els seus fills, la qual cosa resulta inquietant), gràcies
Els cronistes, tertulians i experts en demoscòpia ja han donat el seu dictamen: el debat electoral del passat 10 de juiol el va guanyar Alberto
Fins fa pocs dies, ningú a Barcelona sabia què dimonis significaven El Kubo i La Ruïna. Tampoc ningú sospitava que La Bonanova no fos altra
El passat 9 de desembre de 2022, El Mundo publicava una crònica de Francisco Cabezas, el seu enviat especial a Doha (Qatar), titulada “44 anys
A principis de març, una jove gaditana que es diu Begoña Suárez i que exerceix com a infermera a l’Hospital de la Vall d’Hebron de
El cinema sol explicar històries d’increïble valor personal, on l’heroi, malgrat un ambient social hostil o covard, lluita contra un poder que el sobrepassa. Històries
El primer fotograma de Temps Moderns, de Charles Chaplin, és un ramat d’ovelles. Dos fotogrames més tard, una massa d’obrers es dirigeix a una fàbrica.
Va haver-hi un temps, no gaire llunyà, en què un ciutadà podia accedir als serveis de l’Administració directament, sense anunciar-se. N’hi havia prou de presentar-se
El procés ha entrat en la seva fase saturniana: ressentit i amargat pel seu fracàs, l’independentisme ja devora els seus fills. Com l’organisme d’un anorèxic,