Això és tot, enemics meus
Al final, la guerra era això, només això. La guerra sembla una acceleració brusca del temps: allò que la natura hagués trigat un segle a
Al final, la guerra era això, només això. La guerra sembla una acceleració brusca del temps: allò que la natura hagués trigat un segle a
Ara toca el cruixir de dents i molts s’emporten les mans al cap, atònits davant les ocurrències de l’amo del món que vol fer fora
La presència absent, com una au de mal averany, la promesa de l’amenaça. Vigila la teva esquena, no et distreguis, no t’adormis. Mantén la por,
Els aficionats a les matemàtiques pronostiquen un bon any 2025 perquè el número és un quadrat perfecte, (45×45). Més enllà de les casualitats numèriques, caldria
“La llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya”. Ho hem sentit tantes vegades que li donem categoria d’axioma. Facin un esforç: provin d’imaginar-se que
El procés llangueix tal com desitjàvem que ho fes: com a resultat d’unes eleccions. Ni jutges ni policies no el podien enllestir, calia que la
Un dirigent de Junts usa el mot “federalisme” com a insult, sinònim de baixesa moral. I l’aplica a Salvador Illa i al seu partit en
Éric Vuillard, escriptor francès que recomano amb totes les meves forces, nega el tòpic segons el qual la història l’escriuen els vencedors. La història l’escriuen
La llengua catalana està rodejada d’enemics. Ho diuen els seus defensors més apocalíptics. Mai sé si l’enemic principal és el ciutadà català de parla castellana
El senyor Jordi Turull ha tingut un ensurt amb la cosa de la salut. Quan va sentir l’opressió asfixiant al pit va córrer ràpid cap
Míriam es planta davant del faristol. Al seu somriure desdenyós s’escolta el menyspreu altiu cap a la casa on l’han convidat, de categoria inferior a
Míriam es planta davant del faristol. Al seu somriure desdenyós s’escolta el menyspreu altiu cap a la casa on l’han convidat, de categoria inferior a
Uns quants anys enrere, la directora d’un centre públic del Vallès es va dirigir així a les famílies que van acudir a la “Jornada de
Viure a Catalunya significa viure instal·lat a la decepció. La decepció és el baix continu de Bach però en pla desagradable, monocorde i avorrit. Irritant
Quan jo era encara jove i Borrell era ministre d’Hisenda amb González, recordo haver escoltat el terme jacobí, usat com a insult, per referir-se a
Per si no hi hagués prou penitència amb els rigors que imposa la canícula, la premsa adverteix que s’acosta un altre apocalipsi espanyol. Un apocalipsi
A finals de maig es van publicar els resultats de l’estudi PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) sobre competència en comprensió lectora. Catalunya és
Ripoll és un poble trist de l’interior d’aquesta Catalunya conservadora i tradicionalista, de comtes i bisbes, porcina, gòtica, exhausta. Ripoll és, avui dia, una vila
Al vol, remenant el dial de la ràdio del cotxe, em topo amb l’entrevista radiofònica a qui va ser cap del protocol de la Generalitat
Fins i tot al violador més astut, esquiu i sagaç li arriba l’hora de retre comptes, com a qualsevol delinqüent o malfactor. La corrupció política,
Entre els danys directes o col·laterals del procés, que són molts i afecten tots els àmbits de la vida, hi ha la pèrdua de l’atractiu
La candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat indica la possibilitat d’una illa: una illa és aquell lloc que et pot salvar