Això és tot, enemics meus

Al final, la guerra era això, només això. La guerra sembla una acceleració brusca del temps: allò que la natura hagués trigat un segle a

Donald a Catalunya

Ara toca el cruixir de dents i molts s’emporten les mans al cap, atònits davant les ocurrències de l’amo del món que vol fer fora

“Hi som”, el llepet a la paret

La presència absent, com una au de mal averany, la promesa de l’amenaça. Vigila la teva esquena, no et distreguis, no t’adormis. Mantén la por,

El quadrat perfecte no serà perfecte

Els aficionats a les matemàtiques pronostiquen un bon any 2025 perquè el número és un quadrat perfecte, (45×45). Més enllà de les casualitats numèriques, caldria

La immersió no fou un èxit

“La llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya”. Ho hem sentit tantes vegades que li donem categoria d’axioma. Facin un esforç: provin d’imaginar-se que

La possibilitat d’una illa

El procés llangueix tal com desitjàvem que ho fes: com a resultat d’unes eleccions. Ni jutges ni policies no el podien enllestir, calia que la

Qui té por del federalisme?

Un dirigent de Junts usa el mot “federalisme” com a insult, sinònim de baixesa moral. I l’aplica a Salvador Illa i al seu partit en

Éric Vuillard parla de Catalunya

Éric Vuillard, escriptor francès que recomano amb totes les meves forces, nega el tòpic segons el qual la història l’escriuen els vencedors. La història l’escriuen

Una llengua maltractada

La llengua catalana està rodejada d’enemics. Ho diuen els seus defensors més apocalíptics. Mai sé si l’enemic principal és el ciutadà català de parla castellana

Míriam i els jutges impius

Míriam es planta davant del faristol. Al seu somriure desdenyós s’escolta el menyspreu altiu cap a la casa on l’han convidat, de categoria inferior a

Míriam i els jutges impius

Míriam es planta davant del faristol. Al seu somriure desdenyós s’escolta el menyspreu altiu cap a la casa on l’han convidat, de categoria inferior a

Estudia per ser un bon català

Uns quants anys enrere, la directora d’un centre públic del Vallès es va dirigir així a les famílies que van acudir a la “Jornada de

Una decepció catalana

Viure a Catalunya significa viure instal·lat a la decepció. La decepció és el baix continu de Bach però en pla desagradable, monocorde i avorrit. Irritant

El retorn dels jacobins

Quan jo era encara jove i Borrell era ministre d’Hisenda amb González, recordo haver escoltat el terme jacobí, usat com a insult, per referir-se a

Un apocalipsi espanyol?

Per si no hi hagués prou penitència amb els rigors que imposa la canícula, la premsa adverteix que s’acosta un altre apocalipsi espanyol. Un apocalipsi

La consellera i la comprensió lectora

A finals de maig es van publicar els resultats de l’estudi PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) sobre competència en comprensió lectora. Catalunya és

Ripoll, bressol de Catalunya

Ripoll és un poble trist de l’interior d’aquesta Catalunya conservadora i tradicionalista, de comtes i bisbes, porcina, gòtica, exhausta. Ripoll és, avui dia, una vila

La violació de Catalunya

Fins i tot al violador més astut, esquiu i sagaç li arriba l’hora de retre comptes, com a qualsevol delinqüent o malfactor. La corrupció política,

Catalunya ja no és atractiva

Entre els danys directes o col·laterals del procés, que són molts i afecten tots els àmbits de la vida, hi ha la pèrdua de l’atractiu

La possibilitat d’una illa

La candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat indica la possibilitat d’una illa: una illa és aquell lloc que et pot salvar