L’aparença d’ensarronada al més pur estil Barça Studios és el que sembla ser la comercialització dels seients VIP amb els quals Joan Laporta va poder mig enganyar a LaLiga per aconseguir el retorn a la norma 1:1 el dia 3 de gener passat. Un èxit tan efímer com el que pugui acabar sent l’esperpèntica inscripció de Dani Olmo, fins i tot subjecta a la provisionalitat d’una mesura política-cautelar directament ordenada des de la Moncloa i revisable per un tribunal contenciós administratiu davant el qual Javier Tebas ha presentat un recurs sol·licitant la seva anul·lació. També ha tramitat les corresponents al·legacions davant el CSD en les quals revela, a més de ratificar-se l’exclusiva competència de LaLiga i l’RFEF per atorgar llicències, un possible defecte de forma ara que ha pogut analitzar més a fons aquest ingrés de 28 milions a partir del qual podria considerar-se un superior de 100 milions per l’operació dels seients d’última hora.
A LaLiga, encara que van donar inicialment per acceptable la certificació de l’ingrés, no descarten una revisió en vista dels informes que, amb posterioritat, han pogut vincular obscurament el seu origen amb una societat que ja era un proveïdor del club en l’àmbit de les telecomunicacions i que, de sobte, apareix com la compradora dels drets d’un percentatge de seients VIP. Aquesta és una tipologia de negoci del tot aliena a la seva naturalesa i presumpta activitat, tant com el seu anterior contracte com a responsable del desenvolupament de la cobertura d’internet 5G del futur Espai Barça, de la mà d’Orange. Aquest servei va ser atorgat a dit per Laporta una vegada va tenir aparaulat l’acord tecnològic amb Orange, imposant New Era Visionary Group, l’empresa ara investigada, com una espècie d’intermediària.
El cas és que com a resultat de posar la lupa en la venda dels seients VIP ara se sap que, encara que New Era Visionary Group LLC, la matriu de la societat inscrita en un dels Emirats Àrabs, Ras Al-Khaimah, ha estat presentada com un líder mundial en les telecomunicacions, té la seva seu en un coworking i que la filial a Espanya apareix registrada en un domicili particular del districte barceloní de Sant Andreu fundada fa uns mesos amb un capital de 3.000 euros. I, no obstant això, a primers del gener i de la nit al dia, va tenir la capacitat de transferir al FC Barcelona 28 milions i de signar un compromís d’abonar 42 milions més en 2026. Curiosament, New Era Visionary Group no va poder presentar, en canvi, un simple certificat de solvència com li demanava LaLiga a Laporta.
En vista d’això, LaLiga es planteja rectificar el criteri d’admetre’l com un ingrés extraordinari de 100 milions per a aquesta temporada 2024-25 i, sobre la base de la seva naturalesa i la sospita que Laporta li hagi presentat un artefacte financer com Barça Studios, prorratejar-lo durant els anys de contracte, 30 a partir que el Spotify es trobi cent per cent operatiu.
Les fonts periodístiques que han començat a recollir aquesta possibilitat ofereixen solvència i donen per fet que LaLiga redistribuirà aquests 100 milions en 30 anys aplicant un principi de prudència i per evitar la temptació que Laporta continuï inventant-se negocis que, en el fons, no deixen de ser un avançament de comercialització a futur per més que des de la junta blaugrana, emparada en l’informe de la comissió econòmica, s’hagi intentat camuflar d’una altra forma amb l’argument que no està en joc el preu base de la venda dels seients, només el marge de benefici. LaLiga sospita que des del principi es tracta d’un ardit laportista per sortir del mal pas en el qual es va ficar voluntàriament el dia que va fitxar a Dani Olmo sabent que no disposava del marge salarial suficient.
La conseqüència seria que el FC Barcelona tornaria a quedar-se sense joc net financer per fitxar, deixaria de ser a la regla 1:1 a partir d’1 de juliol, encara que de fet ja no hi és perquè li deu al seu pla de viabilitat les ampliacions de contracte d’Araujo, Pedri, Gavi, Cubarsí i altres, i el gruix del fitxatge de Hansi Flick. És a dir, abans del 30 de juny ha de compensar aquest excés perquè l’1:1 no significa barra lliure, sinó la possibilitat d’invertir en massa salarial el net de traspassos, reduccions de salaris i el benefici d’operacions extraordinàries. Amb els diners de New Era Visionary Group LLC només es recuperava el nivell 1:1, per aquest motiu Laporta no ha pogut acudir al mercat d’hivern.
Ans al contrari, necessita generar beneficis per no tornar a aquest marge salarial excedit que li limitaria el percentatge per a fitxatges al 40% o el 50% del net obtingut, per exemple, d’un eventual traspàs com el d’Araujo, amb el qual Laporta compta.
D’una altra manera, li serà impossible equilibrar aquest deute contret amb el rigor pressupostari que li imposa LaLiga per fer front al cost de la nòmina i, molt menys, fer-li lloc al fitxatge estrella de la pròxima temporada, la millora de contracte de Lamine Yamal que, si no és efectiva abans del 31 de desembre d’enguany, a l’estrella blaugrana li permetria negociar amb altres clubs a partir de l’1 de gener de 2026 i quedar lliure el 30 de juny de l’any que ve.
