Sembla que la demanda de l’agent FIFA Isaac Tutumlu, presentada contra el Barça per 3 milions pendents d’honoraris vinculats directament a la negociació pel fitxatge de Jules Koundé, pot sostenir-se sobre la base de documents, missatges i contactes acreditatius de la seva intervenció com a facilitador de l’operació. Però no perquè representés el futbolista ni, per delegació expressa, el FC Barcelona, sinó perquè sent conegut de la junta de Joan Laporta i amic de Monchi, llavors secretari tècnic del Sevilla, des del Camp Nou se li va demanar obrir les negociacions, segons la seva versió, ara que ja he signat la reclamació davant els tribunals.
Més enllà de la raó que li pugui assistir contra la negativa blaugrana a pagar-li, ara com ara, els 3 milions que reclama (el 6% de l’operació, perquè no va intervenir directament com a representant), el context de la demanda ha de tenir-se en compte.
Primer, perquè Isaac Tutumulu és fill de Bayram Tutumlu, també agent FIFA, que va ser representant de jugadors del Dream Team com Laudrup i Koeman, i qui va portar Joan Laporta davant la justícia per no haver cobrat dels negocis tancats en el seu moment pel president blaugrana amb una empresa de l’Uzbekistan vinculada familiarment al president totalitari d’aquell país. Tutumlu va demandar a Laporta i no al Barça i, encara que el jutge va desestimar les seves pretensions de cobrar el 10% de totes les operacions sobre la base que va ser ell qui va organitzar el primer contacte entre Laporta i Zeromax, en el judici sí que va ser revelat que Laporta havia cobrat particularment de Zeromax 10 milions, en aparença per assessorar en matèria d’oleoductes. Fruit d’aquesta mateixa relació, des del Barça, en aquesta mateixa presidència, diversos jugadors del primer equip van cobrar milions per viatges llampec i del tot privats a Uzbekistan mentre el Barça només es va emportar 3 milions per un amistós amb un equip uzkec.
No obstant això, el primer fitxatge de Laporta després del seu retorn a la llotja va ser el del turc Emre Demir per al filial del Barça, per 2 milions, un jove futbolista directament vinculat als interessos familiars dels Tutumlu que va jugar amb prou feines uns minuts abans de desaparèixer per sempre de l’actualitat futbolística.
Aquella va ser una operació sospitosa de tancar una espècie d‘acord de pau entre Bayram Tutumlu i Laporta per a acabar amb les picabaralles del cas Uzbekistan més enllà del sobreseïment judicial.
La nova demanda per un fitxatge del 2022 reobre la mala relació entre el clan familiar i el president blaugrana, aquesta vegada amb denúncia directa al Barça com a club comprador i amb un mateix fil conductor en la figura de l’advocat de la part demandant, Pepe Oriola, que també dirigeix l’estratègia dels dos casos d’estafa agreujada (relacionats amb el Reus) als quals s’enfronta el president blaugrana en l’àmbit penal. És el mateix que va defensar Bayram Tutumlu en el judici del cas Uzbekistan i que, al seu torn, és el soci compromissari del FC Barcelona que ha impugnat, de moment davant els òrgans competents del club, l’assemblea de Nike.
Si prosperarà la demanda per Koundé o es resoldrà abans d’arribar a judici, ja es veurà d’aquí a setmanes o mesos. Però, també és cert que a Isaac Tutumlu se li atribueix estar en possessió d’uns certs secrets sobre una de les més enigmàtiques decisions de Laporta com va ser retirar-li de sobte l’oferta de renovació a Messi i fer-lo fora, al carrer, d’un dia a l’altre. Serà interessant seguir el desenvolupament dels esdeveniments,
