Amb el Barça de Joan Laporta resistint com pot l’implacable pas dels dies sense que es tanqui un sol fitxatge dels quals ha promès el president, el mes de juliol arriba a la fi després que, per la normativa comptable i l’especial condició fiscal dels clubs de futbol professionals, s’hagués tancat l’exercici 2023-24. De tots els clubs que, obligadament, s’han de sotmetre a aquest calendari, com la resta de les societats mercantils que han de rendir comptes al final de cada any natural el 31 de desembre, ara resulta que sota la presidència de Laporta tots aquests paràmetres no tenen per què aplicar-se estrictament al FC Barcelona i que, a més, és possible administrar un ampli marge de flexibilitat al tancament de la temporada, depenent exclusivament que al mateix president i al seu reduït equip econòmic i financer, se’ls antulli demorar decisions i incidències que s’arrosseguen, algunes com la venda de Barça Studios, des de fa dos anys.
La premsa especialitzada i extremadament col·laboracionista, lluny de ponderar i posar en contrast el fet que el Reial Madrid ja hagi emès un primer informe d’auditoria avançant els grans traços dels resultats econòmics i dels seus estats financers -per cert, envejables, sobretot si es comparen amb la precarietat de les estructures blaugrana-, dedica enormes espais a justificar i manipular l’única explicació possible al despropòsit que es viu en les entranyes del laportisme, que, certament, no sap com escapolir-se de l’embolic en què el mateix Laporta ha ficat el club.
Transcorregut un mes de la data límit per al tancament dels comptes, el passat 30 de juny, la imminent solució del drama al voltant de Barça Studios s’ha anat transformant. Primer era qüestió d’hores l’aterratge d’inversors i fins fa amb prou feines un parell de dies, diferents exclusives citant fonts solvents de la directiva, donaven per fet que tant Nike com Spotify -també Ambilight TV i un quart patrocinador- formarien part de la reestructuració societària d’aquest invent anomenat Barça Vision, a través de Bridgeburg Invest, empresa de la qual el Barça posseeix el 51% de les accions. El 49% restant va ser venut l’estiu de 2022 per 200 milions de benefici íntegre assentat en la comptabilitat de l’exercici 2022-23.
Avui, en canvi, els mateixos mitjans que asseguraven aquest procediment mercantil per evitar, de fet, l’enfonsament de la companyia i la generació d’enormes pèrdues, ja han deixat clar que Nike no té la menor pressa per prosseguir amb aquestes negociacions, molt menys amb la fantasiosa possibilitat d’invertir en el negoci audiovisual i digital del club, i que també és molt poc probable que Spotify accepti deixar-se engalipar per Laporta d’aquesta manera. La nova versió mediàtica ha descobert, ara, que com es tracta d’una empresa cotitzada, qualsevol inversió requereix un procés previ d’informació i de presentació al seu consell d’administració. Un examen que Barça Vision no superaria ni en el més dolç dels somnis.
El drama continua sent que, malgrat aquest soroll recurrent sobre l’ansietat i la cua d’empreses que esperen la seva oportunitat per entrar en Bridgeburg Invest, Laporta no ha estat capaç encara de convèncer un sol inversor, ni a Libero ni molt menys a Orpheus Media i a Socios.com, aquests dos coneguts del club, igual que Nike o Spotify, que també van sortir corrent d’aquest parany financer quan van tenir l’oportunitat. El mateix camí de sortida escollit pels presumptes inversors de Barça Media, la marca amb la qual es va organitzar l’altre deliri de la sortida a borsa, via Nasdaq, que també va acabar en estrepitós fracàs.
En aquest nou dia de límits, el 31 de juliol, l’única cosa que ha aconseguit Laporta és que es parli només dels 40 milions de l’impagament de Libero i amb prou feines res de la resta del capital pendent de cobrir, dels 60 milions del termini vençut el 15 de juny passat, amb l’argument que LaLiga li accepta com a data de provisió l’1 de setembre. Diferents mitjans apunten que en aquest moment, tant LaLiga com l’auditor determinaran si un possible impagament o una suposada i miraculosa arribada dels diners impactaria en l’exercici 2023-24 o en el 2024-25. El fet que es publiqui un contrasentit d’aquest calibre suposa que algú des de dins del club ho explica més o menys d’aquesta manera. El més probable és que el Barça s’hagi compromès amb LaLiga a complir amb aquests terminis termini i que Javier Tebas, una vegada més, li hagi repetit que si aconsegueix aquests diners, 100 milions, i després ven jugadors, llavors sí, amb el benefici net dels traspassos pugui fitxar algun crac.
Sense esmentar el problema afegit que els vendibles Araujo, Pedri, Frenkie de Jong, Gundogan o Raphinha o estan lesionats o no se’n volen anar enlloc. A més, l’entrada al mes d’agost, època de vacances i de paralització comercial i econòmica en tots els sectors, suposa un altre fre al desenvolupament d’aquest pla Laporta amb el qual ha animat l’estiu des del final de l’Eurocopa.
La retransmissió pública d’aquest calvari financer retrata encara més el paper incòmode de l’auditor, Grant Thornton, que ha de validar o posar fi d’una vegada per sempre a aquesta il·lusòria perspectiva sobre el tancament de la temporada, sobretot a l’efecte de dates i terminis que, resulten evidents, Laporta està forçant perquè no ha fet els deures i, desesperadament, alimenta un relat de “bones notícies” que no acaben d’arribar a temps que es compleixin de veritat les promeses del president.
Un mes després del final de la temporada econòmica, l’única cosa que manté en peus la moral del barcelonisme és la il·lusió amb la qual els mitjans retransmeten l’il·lusionisme de Laporta.
