El moviment d’oposició a Joan Laporta sembla que ha començat, tal com va avançar La Vanguardia, dies enrere en el moment en què, definitivament, l’actual president del FC Barcelona va mostrar traços evidents i inequívocs d’un comportament tan erràtic i bipolar com ratificar i fer fora Xavi en tot just tres setmanes. Uns altres símptomes d’inestabilitat no han cessat d’aparèixer en els últims dies, especialment significatius i preocupants sobre l’economia i el tancament de l’exercici, ara com ara embolicat en promeses surrealistes com que era imminent l’arribada d’inversors disposats a reactivar Barça Studios o, si més no, a posar els diners per a poder inscriure a jugadors que ja tenen contracte, com Balde, Íñigo Martínez, Gavi, Vítor Roque i al mateix Araujo, si aquest acceptés l’oferta d’ampliació i millora de contracte que té sobre la taula.
No només no han aparegut els diners, sinó que al mateix temps la mateixa junta, d’amagat, subscrivia davant el Nasdaq la seva renúncia definitiva a la sortida a borsa de Barça Media, que, juntament amb Barça Vision, és l’altra societat encara més fictícia i insolvent sobre la qual Laporta ha construït un castell de cartes financer a punt d’esfondrar-se.
En les últimes hores, les coses no han millorat, perquè des del mateix club es va emetre un comunicat oficial en el qual es donava porta a Joao Félix, Joao Cancelo i Marcos Alonso en concloure els seus contractes a 30 de juny, real en el cas de Marcos Alonso i menys al peu de la lletra pel que fa als Joaos, perquè és de domini públic que Laporta li té promès a Jorge Mendes que intentarà mantenir-los a tots dos per poc que pugui estirar la cessió, costi el que costi, que no serà fàcil, estant el Atlético de Madrid pel mig com a propietari dels drets de Joao Félix. Des de la junta va haver de córrer a eliminar aquesta nota oficial i, per descomptat, a demanar-li perdó i donar explicacions a dos jugadors que se’n van anar de vacances sense buidar les seves taquilles ni tancar les seves llars a Barcelona.
Al cap de poc, la notícia que Laporta volia afrontar els costos d’un pavelló desmuntable per a anar-se’n del Palau i eludir ara com ara el compromís de construir un de nou -idea forassenyada, caríssima i poc pràctica- va córrer per totes les redaccions avalada pel mateix responsable de la secció, Josep Cubells, fins que per via interna es va emetre als mitjans un comunicat rotund, assegurant que l’equip de bàsquet continuarà jugant en el seu pavelló habitual per bastant temps. Cubells va haver de modificar el seu discurs i inventar-se que les obres del nou Palau s’iniciaran en 2027.
Episodis que han contribuït a accelerar l’arrencada formal d’una plataforma de consens disposada, pel que sembla, a anar més enllà de les paraules si el panorama es torna encara més ombrívol. Al voltant de les figures de Joan Camprubí, Jordi Roche, Evarist Murtra i altres barcelonistes inquiets ha estat convocada una reunió dilluns que ve a la qual assistiran socis igualment preocupats i sensibles davant el perill que el club cometi errors de gran importància o que la junta de Laporta acabi adoptant decisions tant perjudicials com irreversibles. El col·lectiu es presenta amb la intenció de treballar “per a canviar el rumb del club” i “per a evitar el perill d’extinció del nostre estimat Barça”, una estimació que comença a cobrar carta de naturalesa i que comença a resistir una anàlisi objectiva tant des de l’enfocament i balanç esportiu dels primers equips de futbol i de bàsquet com en els plans institucional, social, patrimonial, econòmic i financer.
Noves denúncies per abusos laborals han aflorat, mentrestant, en l’àmbit de l’Espai Barça, amb multes i sancions d’extrema gravetat a la majoria de les empreses amb subcontractes, així com denúncies dels treballadors per pràctiques esclavistes i tan inacceptables com obligar-los a retornar els diners rebuts per l’aplicació de la normativa i del conveni com a resultat de les inspeccions de treball fetes per la Generalitat.
També s’ha registrat la reactivació de Víctor Font en un to lleugerament més agressiu, encara que amb dubtes sobre si sumar-se a aquesta altra nounada dissidència que posarà les seves bases a la cimera del dia 8 de juliol pròxim. L’excandidat i ara com ara el soci més legitimat a liderar l’oposició ha fet crides a sumar-se a Si al futur, el seu projecte del 2021, en el que pretén ser també un recompte actualitzat de les seves forces i dimensió per marcar territori en aquest espai antilaportista creixent. En el seu web, ha apostat també per apuntar a una unió d’esforços davant la gravetat de l’escenari: “Si vols conèixer les nostres iniciatives i fer escoltar la teva veu uneix-te al canvi! Fem una crida a tots els barcelonistes preocupats per fer un pas endavant per a impulsar un projecte d’unitat, transversal i divers, per a fer realitat el canvi que necessita el Club. Tenim davant nosaltres un repte ineludible, no gens fàcil però clarament apassionant”.
No sembla, per tant, que vagi a anar de bracet de Joan Camprubí, de sortida, o reforçat amb Eduard Romeu, l’impacient exvicepresident econòmic amb el qual va ser vist en un restaurant fa poc i que no fa més que esforçar-se per mantenir-se en el primer pla de l’actualitat, això sí, amb un discurs laportista i tecnòcrata a favor de la seva gestió en l’àrea econòmica i de les excel·lències de l’Espai Barça. Com Laporta, per a Romeu el món blaugrana és un edèn de brots verds i el receptacle de milers de milions en inversions que estan per arribar. Romeu també va dir que les empreses feien cua per a entrar en les oportunitats de negoci i de patrocini que ofereix el Barça, entre elles Barça Studios, i pot atribuir-se, més que merescudament, l’honor d’haver estat el vicepresident econòmic de la història del Barça que ha signat més pèrdues ordinàries en tot just tres anys de permanència en un càrrec que va ser comprat, literalment, a canvi d’un aval de 40 milions posats en garantia per un tercer, l’empresari José Elías.
El dia 8 de juliol no serà el de l’inici d’un vot de censura contra Laporta, això està descartat com a punt de partida. No és la primera intenció. Una altra cosa és que si de veritat aquests col·lectius, més algun altre soci que es pugui sumar a la causa, pretenen analitzar a fons i fiscalitzar la gestió de Laporta per a “evitar el perill d’extinció”, és clar que el president no els convidarà a prendre un cafè per escoltar les seves propostes. Al contrari, ja els ha insultat qualificant-los de covards perquè “si volien salvar el club, el moment era el 2021 i no ara quan ja hem fet tot el treball”. I és que Laporta, posat en mode lluita contra qualsevol que amenaci el seu modus vivendi, és capaç de qualsevol cosa menys de ser dialogant, autocrític, humil, comprensiu, col·laboracionista i demòcrata amb l’enemic. Quan ell demana unitat de l’entorn a favor del club en realitat el que espera és ningú li discuteixi ni el bon dia i que es comporti exactament al revés de com ell ho ha fet contra Josep Lluís Núñez, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, als quals s’ha carregat, un darrere d’un altre.
