El 18 d’abril del 2022, el col·lectiu canadenc Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto, pujava al seu portal d’Internet un informe que va titular “Catalangate. Àmplia operació de programari espia mercenari contra catalans mitjançant Pegasus i Candiru”. En realitat, l’operació que desvetllava aquest informe era la que feia anys que havia posat en marxa el món independentista vinculat al procés per presentar-se com a víctima d’espionatge per part del govern espanyol. Que els serveis d’intel·ligència espanyols espiessin les persones i organitzacions que havien vulnerat la Constitució i proclamat la independència de Catalunya era lògic. Els implicats en el procés, però, van voler fer creure que aquest espionatge no era contra ells sinó contra l’independentisme en general.
Elies Campo, un expert en noves tecnologies sense titulació universitària, va ser l’encarregat d’organitzar el muntatge. Fent-se passar per treballador de Telegram va aportar a Citizen Lab la informació i els contactes necessaris per preparar el Catalangate. Una primera temptativa de crear-lo després que l’empresa Whatsapp comuniqués que hi havia telèfons mòbils espanyols afectats per una fissura en la seguretat del sistema va fracassar i va fer quedar en ridícul l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, que fins i tot va publicar un llibre sobre el suposat espionatge que hauria patit i que, finalment, es va demostrar que no va existir.
Campo, que va desplaçar-se des dels Estats Units on vivia aleshores a Barcelona per participar en el referèndum independentista del 2017, va posar en marxa una segona iniciativa que va acabar amb el Catalangate publicat per Citizen Lab l’abril del 2022, segons el qual els telèfons mòbils de 65 independentistes havien estat espiats pels serveis d’intel·ligència espanyols amb els programaris Pegasus i Candiru. Que Campo era qui coordinava tot l’operatiu va quedar en evidència quan Citizen Lab el va contractar el 28 de gener del 2022, tres mesos abans de publicar l’informe al seu portal. La plataforma independentista Assemblea Nacional Catalana també havia comprat tres mesos abans el domini catalangate.cat. Ho va fer el 10 de gener. L’aparició del Catalangate al portal de Citizen Lab i al de l’ANC va ser simultània. L’endemà, la plana major de l’independentisme convocava una roda de premsa al Parlament europeu per denunciar “la persecució” que patien. L’operació llargament preparada sortia a la llum pública.
El Catalangate de Citizen Lab estava ple d’errors i de racons obscurs. El propi director de l’equip canadenc, Ronald Deibert, reconeixia una d’aquestes pífies en publicar al web de l’entitat que al llistat d’afectats hi apareixia erròniament Toni Comín com un dels independentistes teòricament espiats. Deibert va dir que un dels investigadors del seu equip s’havia equivocat i que les inicials T.C. amb què havien identificat una de les persones suposadament espiades no corresponien a l’ex-conseller de Salut fugit a Bèlgica. A l’informe de Citizen Lab s’hi ha anat fent rectificacions des de la seva publicació.
Amb el suport dels mitjans de comunicació pro-independentistes -amb TV3 i els digitals addictes al procés en primera fila- el Catalangate va convertir-se en el “cas de ciberespionatge més gran mai descobert”, segons el portal de l’ANC, que encara inclou a Comín com un dels espiats. Fa uns dies, es filtraven els documents d’una investigació judicial als Estats Units per la denúncia de Whastapp contra NSO, l’empresa propietària de Pegasus, segons la qual en dos mesos de l’any 2019 s’havien detectat 456 casos d’espionatge amb aquest programa a Mèxic, 100 a l’Índia, 82 a Bahrain o 69 al Marroc.
Molts dels suposadament espiats inclosos al Catalangate han presentat demandes judicials amb sort diversa als jutjats. L’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no apareix en l’informe elaborat per Citizen Lab a instàncies de l’ANC i Elies Campo. El passat mes de desembre, Russia Today, un dels mitjans fidels a Putin que van donar més suport al procés, recollia unes declaracions de Puigdemont. “el Catalangate tindrà conseqüències més aviat o més tard”. Han passat tres anys. Una de les conseqüències principals és que Elies Campo continua en nòmina dels canadencs que van fer-los de pont necessari per la campanya dels processistes i que s’han negat sistemàticament a que un equip d’experts independents analitzi com van arribar a les conclusions de l’Operació Catalangate.
