El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Francisco Bañeres, ha assegurat aquest dijous al Parlament que el Ministeri públic ha informat raonablement ràpid sobre l’aplicació de l’amnistia a independentistes catalans.
Del juny, quan es va aprovar la llei, al desembre passat va informar sobre 161 casos, mentre que aquest 2025 porta ja fets una dotzena d’informes, tot i que la llei fixava un termini de dos mesos per a la seva aplicació.
Bañeres ha al·legat que el Ministeri públic només pot informar quan el jutge dona el termini per fer-ho. A més, ha assegurat que no hi ha cap persecució contra el moviment independentista català, sinó contra persones concretes per suposats fets delictius.
En una compareixença a la Comissió de Justícia del Parlament per presentar la memòria del 2023, que encara estava pendent, Bañeres ha repassat les estadístiques de fa dos anys, però els diputats s’han interessat més per altres qüestions.
Infiltracions
Preguntat per les infiltracions de policies espanyols en moviments socials catalans, Bañeres ha negat la major i ha dit que no es tracta d’agents infiltrats, sinó d’agents d’informació que paren l’orella dins del marc legal i seguint les instruccions dels seus superiors. També ha defensat breument l’actuació de la Fiscalia en el cas Pegasus de pressumpte espionatge a polítics i activistes independentistes.
Algunes diputades li han recordat que els jutjats catalans concedeixen menys de la meitat de les ordres de protecció a víctimes de violència masclista que es demanen, la xifra més baixa de l’Estat. Bañeres ha dit que Fiscalia demana més o menys la mateixa proporció d’ordres que a la resta de l’Estat, però no sap el motiu pel qual els jutjats no les acorden més sovint.
Sobre la minsa presència del català a la Justícia, Bañeres ha admès les baixes xifres, però s’ha desentès de les causes i les possibles solucions.
