Aquest Sant Jordi ens arriba en uns temps en què costa d’entendre què està passant al món. Els ciutadans dels Estats Units van elegir un nou president que es creu un rei intocable i que ha trastocat les relacions polítiques i econòmiques internacionals. Suggereixo uns quants llibres que ens acostin a entendre perquè Donald Trump ha repetit com a president del seu país. Començaré per un que va escriure Andrew Marantz el 2020 i que ens ha va arribar de la mà de l’editorial Capitán Swing: “Antisocial. La extrema derecha y la ‘libertad de expresión’ en Internet”. Marantz es va infiltrar en el món digital ultradretà que donava suport a Trump i ens ensenya quin és el substrat que el va dur a la presidència el 2017 i ho ha tornat a fer vuit anys després. Fa por, però com titula Maranz el primer apartat del seu llibre: “América es esto”. És una provocació, clar, els Estats Units són més coses però també són aquests trols que s’han apoderat d’Internet.
Roberto Montoya, a “Trump 2.0” (Akal) dedica més de 300 pàgines a explicar les causes que han portat aquest personatge a presidir el país que fins ara era la democràcia més poderosa del món. Un país poderós però amb immenses capes de pobresa. Ens les posa davant els nassos Mattew Desmond a “Pobreza made in USA” (Capitán Swing) i ens demana que ens proclamem “abolicionistes de la pobresa”, un abolicionisme que no entra en els plans de Trump.
L’ús de les xarxes socials per l’extrema dreta, amb la difusió de mentides i odi, ha fet molt de mal. Està en la base de l’ascens del populisme i el suport a dirigents polítics autoritaris. Ben Tarnoff ha estudiat aquest fenomen i conclou que cal prendre Internet de les mans de les grans plataformes i cedir-lo a la ciutadania. Ho raona a “Internet para la gente. La lucha por nuestro futuro digital” (Penguin Random House). Des d’Itàlia, Giuliano da Empoli també despulla les entranyes digitals i analògiques que donen ales als candidats a dictador. Ho fa a “Los ingenieros del caos” (Oberon), on denuncia que darrera el Brexit, Trump o Salvini “hi ha dotzenes de propagandistes, ideòlegs i, cada cop més, científics i experts en Big Data que intenten reinventar les regles del joc polític”.
Del genocidi de Gaza hi ha cada cop més llibres i documentals. Selecciono “La insubmisa de Gaza” (Èter Edicions), de la valenta palestina Asmaa Alghoul. I de la tragèdia dels refugiats em quedo amb “Con el agua al cuello. Muertes y devoluciones en caliente en la peor frontera de Europa” (Capitán Swing), d’Hibai Arbide. No us podeu perdre “Rusia contra el mundo” (Península), de Marc Marginedas, on el subtítol ho diu tot: “Més de dues dècades de terrorisme d’estat, segrestos, màfia i propaganda”.
I de la extrema dreta més propera cal llegir “Aliança Catalana: els nostres ultres” (Icaria editorial) de Xavier Rius Sant. “Feixisme i populisme. Mussolini avui” (editorial afers-raig verd), d’Antonio Scurati també aporta llum sobre el fenomen ultradretà. Jean-Philippe Kindler no està de subtileses en donar la seva recepta pels mals de la humanitat a “A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases” (Bauplan). I Txema Seglers sargeix a “Pujol i jo” un llibre entretingut a base d’entrevistes amb persones que han conegut el president pendent de judici de la Història i dels tribunals.
Dels més desvalguts de la nostra societat, dels que viuen i dormen al carrer ens en parlen Jesús Martínez a “El peso. Historia de un poema. De enanos contra gigantes” (Editorial Comba) i Lídia Pitarch Rodríguez a “Entre portales. Relatos de mujeres que viven en la calle” (Icaria editorial).
En aquesta barreja de tota mena de temàtiques m’animo a suggerir-vos també “Transformar no es cancelar” (Verso), d’Antonio Gómez Villar, que filosofa sobre la cultura de la cancel·lació; “Huertopías” (Capitán Swing), de José Luis Fernández Casadevante ‘Kois’, que s’endinsa en “Ecourbanisme, cooperació social i agricultura”; i “503 supermanzanas. Cómo convertir las calles en plazas” (Anagrama), de Salvador Rueda, en conversa amb Gabi Martínez.
Si us agraden les novel·les i explorar autors que s’estrenen en aquesta variant literària aquí van quatre recomanacions més: “Un veí ben estrany” (Edicions de 1984), de Joan Esculies; “Conspirar contra el olvido” (Stonberg editorial), de Pedro López Provencio; “Dulce de membrillo” (BMC Edicions), de Joan B.Duran; i “Miraflores. Suite urbana para mezzosoprano” (Círculo Rojo Editorial), de Nicolás Cortés Riojano.
I tres perles per acabar: “Montserrat Minobis. Una dona lliure” (Editora Cassanenca), coordinat per la seva germana Carme; “Y uno se cree” (Alfaguara), de Jordi Soler, amb Joan Manuel Serrat per enmig, i “El secret de la Nur” (Estrella Polar), un cant a la convivència de Najat El Hachmi.
