Recomanat per una bona amiga, em llegeixo aquests dies de recolliment cristià en què, recordem-ho, es commemora la passió de Crist —del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció, passant per l’últim sopar, el viacrucis i la mort—, Els homes m’expliquen coses, un llibre recopilatori d’articles de l’activista, historiadora i escriptora nord-americana, Rebecca Solnit. En ell, entre altres històries, l’amfitrió fatxenda d’una festa a la qual assisteix l’escriptora li recomana un llibre que ha escrit ella mateixa, cosa que l’home ignora; l’individu no escolta i fa el ridícul quan es constata que no ha llegit res del que recomana, més enllà d’una ressenya. O sigui, molts homes, sàpiguen o no de què parlen, volen explicar coses a les dones; d’aquí neix el nom del llibre, Els homes m’expliquen coses. Cent per cent recomanable.
Fent un exercici d’empatia, m’imagino l’escriptora patint en la proximitat, ella és de Bridgeport (Connecticut), els despropòsits del president nord-americà, Donald Trump, que no és precisament un exemple de virtuts, podria encarnar a la perfecció la figura de l’amfitrió. L’autora ha publicat diferents llibres i articles sobre medi ambient, art, política i història cultural i ha treballat a fons en campanyes diverses a favor dels drets humans, en especial contra la violència de gènere i per aturar el canvi climàtic. Lluites i valors allunyats del president ataronjat, més capficat en els seus quefers aranzelaris. Sense anar més lluny, Trump va firmar l’altre dia un decret en què augmenta la pressió de les dutxes per poder cuidar els seus “preciosos cabells”. Poc a afegir.
Així, en vigiles de Sant Jordi —parafrasejant al poeta Joan Maragall, la festa dels llibres i les roses és la millor de les festes que es fan i es desfan—, Els homes m’expliquen coses és una bona elecció per a la lectura. També espero, amb desfici, poder clavar-li els ulls al darrer llibre de Javier Cercas, El loco de Dios en el fin del mundo, a on l’extremeny, ateu i anticlerical confés, explica com el Vaticà li va obrir les portes de bat a bat per poder preguntar al papa Francesc sobre la vida eterna. Una barreja, l’escriptura hàbil de Cercas, el papa Francesc i la vida eterna, que ja fa venir salivera.
Com deia el poeta Miquel Martí i Pol: Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent milS.
