Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, està disposat a sacrificar-ho tot per cobrar una peça de caça major sense precedents: el cap del president de LaLiga, Javier Tebas, el seu arxienemic en la batalla de fons per imposar un nou model de competicions, tant nacionals com continentals, que redueixi els tornejos domèstics com LaLiga i doni una nova orientació als enfrontaments continentals, bàsicament sense la tutela ni els beneficis de la UEFA i de LaLiga, els dos organismes que ara mateix li impedeixen desplegar el seu pla d’un nou ordre futbolístic mundial.
Lliure. Gratuïta. Justa. Millor per al futbol, resa el principi actiu de la nova Unify League que, forçosament, necessita disposar de les dates intersetmanals, és a dir, les de la UEFA, pel seu format que, en la categoria masculina, contemplaria la participació de 96 clubs en quatre lligues: Star, Gold, Blue i Union. El sistema, segons la societat impulsora del projecte, A22, “garanteix una competició dinàmica i inclusiva. La Star League i la Gold League inclouen 16 clubs cadascuna, mentre que la Blue League i la Union League compten amb 32 clubs cadascuna”.
En el trànsit de la idea original, una lliga tancada als clubs històrics que assegurés cada temporada els grans duels entre Barça, Madrid, PSG, Juventus, Milan, Inter de Milà, Manchester City, Manchester United, Arsenal, Liverpool i Chelsea, per exemple, i només oberta per invitació a clubs de les lligues europees, el que ha acabat volent ser la Unify League és la substitució de la Champions League, l’Europa League i la Conference League per les seves pròpies competicions, mitjançant regles i fonaments que, si s’analitzen, són calcats als principis i normatives de LaLiga que ve defensant i lluitant el seu president, Javier Tebas, tant en l’explotació comercial com en el rigor d’un control financer.
“El futbol europeu —exigeix la Unify de Florentino Pérez— ha de ser sostenible i, per això, la despesa dels clubs hauria de basar-se únicament en els recursos que els clubs siguin capaços de generar, i no en injeccions de capital de tercers que distorsionen la competició. Les normes de sostenibilitat financera han de limitar la despesa dels clubs en salaris i traspassos de jugadors a un percentatge fix dels seus ingressos anuals, amb una normativa específica ajustada als clubs més petits i al període transitori”.
Resulta curiós que, precisament per decapitar LaLiga, carregar-se el seu president i destrossar l’estructura i fonaments actuals de l’equilibri i ordre econòmics que tants esforços ha costat assolir al mateix Govern i als clubs al llarg dels últims anys, Florentino estigui disposat a permetre que Dani Olmo, en benefici del Barça i del seu còmplice més destacat en la seva guerra contra la UEFA i contra LaLiga, Joan Laporta, segueixi jugant amb una llicència imposada pel Consell Superior d’Esports (CSD). Una llicència a costa de saltar-se i burlar-se del complex i exigent procés d’altes federatives que només s’expedeixen amb el vistiplau, jugador per jugador, dels controls econòmics pertinents i rigorosos perquè el seu contracte s’ajusti al marge salarial de cada club segons la normativa de LaLiga, també aprovada i promoguda pel CSD.
Dani Olmo continuarà vestint de blaugrana, tanmateix, en virtut d’un poder superior a tots: el de Florentino, contra l’evidència que Laporta no disposava, ni l’agost passat, ni al desembre, ni al gener, ni tampoc ara, de fair play financer per fitxar-lo i poder inscriure’l. Una situació objectiva, ja que el mateix Florentino presumeix d’estar darrere del llum verd del CSD i l’auditor del Barça, Crowe Global, no ha inclòs en el compte de pèrdues i guanys, avui dia, l’ingrés dels 100 milions dels seients VIP que podrien haver-li proporcionat el marge salarial suficient.
A canvi, lògicament, Laporta i el Barça queden encara més en mans del president del Reial Madrid i de la factura que vulgui cobrar-li per aquest favor personal que, a més de reforçar el vestidor de Hansi Flick de cara a la conquesta de LaLiga, la Copa del Rei i la Champions, ha salvat Laporta del ridícul, el desprestigi i el perjudici d’arruïnar una inversió de gairebé 80 milions entre l’amortització i la fitxa d’Olmo si arriba a quedar lliure per la clàusula de la por del seu contracte, si en algun moment no pot ser inscrit per LaLiga i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Joan Laporta, el president del Barça, ja és oficialment un manat de Florentino. Per al que faci falta.