En els últims anys, més de 1.700 centres educatius han adoptat Innovamat, un programa que promet modernitzar l’aprenentatge de les matemàtiques amb tecnologia, gamificació i metodologies competencials. Però rere aquest discurs innovador s’hi amaguen greus problemes legals, pedagògics i ètics que haurien d’encendre totes les alarmes en el sistema públic d’ensenyament.
Un dels punts més preocupants és la vulneració del principi de gratuïtat. El programa exigeix a les famílies el pagament d’una quota per accedir a una plataforma digital (EVA) per al seguiment de les activitats a l’aula. Això entra en clara contradicció amb l’article 88 de la Llei Orgànica d’Educació, que prohibeix els serveis obligatoris de pagament vinculats als ensenyaments ordinaris. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat aquesta pràctica, en una sentència recent que ordena garantir la gratuïtat efectiva de l’escolarització.
També hi ha preocupació pel tractament de dades personals dels alumnes. Innovamat, com a empresa privada, gestiona informació acadèmica sense que les famílies hagin estat degudament informades de com es gestionen les dades dels seus fills. Segons el Reglament General de Protecció de Dades, aquest fet pot suposar una infracció greu. A més, l’empresa va publicar un estudi basat en dades de les proves de competències bàsiques, afirmant que tenia permís de les escoles participants, mentre que els centres neguen haver cedit cap informació. Aquesta contradicció posa en qüestió la transparència i la credibilitat del programa.
Des del punt de vista pedagògic, tampoc hi ha garanties. No existeixen estudis independents ni publicacions científiques que avalin l’eficàcia d’Innovamat. Els resultats que l’empresa mostra al seu web són autoelaborats, sense control extern, amb metodologies de dubtosa validesa. A més, el programa introdueix l’ ús de pantalles —inclòs en infants d’I3— que contradiu les recomanacions de l’Associació Espanyola de Pediatria. La digitalització prematura pot afectar negativament la concentració, la memòria i el desenvolupament emocional.
Malgrat presentar-se com “manipulatiu”, Innovamat ofereix una fase molt breu de treball amb materials concrets, per passar ràpidament a exercicis abstractes o digitals. Això dificulta la comprensió profunda dels conceptes matemàtics, especialment en els alumnes amb dificultats d’aprenentatge. De fet, molts docents denuncien que el sistema no afavoreix l’equitat, sinó que amplia la bretxa educativa, deixant enrere l’alumnat amb menys recursos o necessitats especials.
Els mestres també veuen limitat el seu rol. Innovamat proposa una guia rígida, pas a pas, que redueix l’autonomia docent. Adaptar els continguts al ritme i context de cada aula esdevé gairebé impossible. A això s’hi suma una avaluació que penalitza l’alumne que no segueix el “mètode Innovamat”, encara que entengui i resolgui correctament els exercicis.
Innovamat s’ha expandit ràpidament gràcies a una estratègia de màrqueting agressiva, però sense garanties clares d’eficàcia, legalitat ni respecte pels principis de l’educació pública. El que es presenta com una innovació pedagògica és, en realitat, una privatització encoberta, amb riscos per a la igualtat d’oportunitats, la protecció de dades i la qualitat de l’ensenyament.
En un moment en què el sistema educatiu necessita solucions inclusives i fonamentades, és urgent exigir una revisió crítica del model Innovamat, garantir la transparència i apostar per metodologies que realment beneficiïn tot l’alumnat, no només uns quants.
(Dori Huertas és promotora de la Plataforma per l’Educació de Qualitat)
