L’any 2024 ha estat un any rècord per al clima europeu. Segons l’informe Estat europeu del clima, elaborat per Copernicus, el darrer any va ser el més càlid a Europa des que es tenen registres. Aquesta tendència d’escalfament va anar acompanyada per una escalada de fenòmens meteorològics extrems, especialment greus a la conca mediterrània. Un dels episodis més impactants va tenir lloc entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre, quan una DANA(Depressió Aïllada en Nivells Alts) va provocar pluges torrencials a l’Est d’Espanya. El 29 d’octubre, el País Valencià va viure una de les pitjors inundacions de les darreres dècades. En només dotze hores es van acumular fins a 720,4 mm de precipitació, superant diversos rècords nacionals de pluja.
Segons l’informe de Copernicus, el balanç humà i econòmic és colpidor: almenys 232 persones van perdre la vida a la província de València, i també es van registrar víctimes mortals a Albacete, Cuenca i Màlaga. Les pèrdues econòmiques superen els 16.500 milions d’euros, entre infraestructures afectades, habitatges inundats i danys agrícoles. En 24 hores, es van registrar 771,8 mm a Turís Mas de Calabarra, la segona xifra més alta registrada a Espanya. L’aigua va fer desbordar els rius Túria, Cabriol i Magre, que van arrossegar tot al seu pas fins a arribar als municipis costaners.
Segons Florence Rabier, directora general del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques, gairebé un terç de la xarxa fluvial europea va superar el llindar d’inundació extrema el 2024, i l’estrès tèrmic continua augmentant a tot el continent, fet que posa de manifest “la importància de reforçar la resiliència davant el canvi climàtic.”
L’informe ha conclòs que l’any 2024 reforça la tendència d’escalfament observada des del segle XXI, amb un increment dels fenòmens extrems com les inundacions, les onades de calor i els incendis forestals. Aquests impactes no només suposen una amenaça per al medi ambient, sinó que tenen conseqüències humanes i econòmiques cada cop més greus.
La Unió Europea alerta que cal adaptar les infraestructures, revisar els protocols de protecció civil i avançar en la mitigació del canvi climàtic si es volen evitar escenaris futurs encara més dramàtics.
L’episodi valencià és només un exemple d’un patró que es va repetir al llarg del 2024 a gran part del continent. El gener, la tempesta Henk va causar greus inundacions a Anglaterra, Gal·les i el nord de França. Al febrer, el nord d’Espanya també va patir les conseqüències de pluges persistents. França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos van registrar diversos episodis d’inundacions al maig, mentre que al juny el sud d’Alemanya i Suïssa es van veure afectats per crescudes de rius i despreniments.
Al setembre, la tempesta Boris va esdevenir una de les més destructives mai registrades, afectant vuit països d’Europa central i Oriental. A Bòsnia i Hercegovina, les pluges van provocar la pitjor inundació des de 2014. Tot plegat evidencia una intensificació de la freqüència i gravetat dels fenòmens hidrometeorologies a causa del canvi climàtic.
Temperatures rècord
Segons l’informe, el 2024 no només va ser l’any més càlid per a Europa, sinó que el 85% del territori va registrar temperatures molt superiors a la mitjana climàtica. L’anomalia positiva més accentuada (entre 2 i 3 °C per sobre de la mitjana) es va localitzar a l’Europa de l’Est, sud-est i parts del sud de la península Ibèrica.