Que la Sílvia Orriols utilitzi simbologia nazi ja no m’estranya gens. Ella diu que no és d’extrema dreta, que no, que només ho veiem alguns de nosaltres. Ella és coherent, només faltaria. La foto amb el bitllet d’avió és per sucar-hi pa. Diu que en volen molts per tal de “deportar immigrants il·legals i delinqüents que posen en risc la nostra seguretat i convivència”. Però la realitat n’és una altra, ja que denuncia una “invasió orquestrada” d’immigrants i es queixa que a zones de Vic, Manlleu, Olot o Manresa, més del 50% dels naixements corresponen a progenitors estrangers, molts d’ells marroquins. La Sílvia té por que perpetuïn els seus costums i, consegüentment, “contribueixin a la residualització de la nostra identitat”.
Jo crec, Sílvia, que com a fill de murcians arribats a Catalunya a finals de la dècada dels cinquanta del segle passat tinc molt a dir. En primer lloc, perquè vaig patir el menyspreu d’aquella burgesia que es fixava en el color de la pell, en els cognoms i en la llengua materna, com tu fas amb els ciutadans de Ripoll. Res no ha canviat. Aquella idea de la raça, tan arrelada en les ments i en la sang de molts catalans, continua viva. I, és clar, ara arriben persones més fosques de pell i amb un idioma que ja no s’assembla tant al català; a més, professen una religió diferent. Al cap i a la fi, els murcians, els extremenys i els andalusos que van venir a treballar eren catòlics en gran part i tot i que no freqüentaven les mateixes esglésies que vosaltres, almenys no tenien coses rares com el Ramadà o la Festa del Be. Fins i tot celebraven la Setmana Santa i el Diumenge de Rams. En canvi, aquests que venen, mare meva, ja no respecten ni a la Moreneta!
A mi no m’enganyes, Sílvia. No vols fer fora als delinqüents, sinó a tothom que no sigui tan blanc com tu; de fet, sento molta pena per tu. No t’imagines el que et perds. Ja sé que no t’interessa res d’altres cultures que no siguin la teva, però aquesta gent que menysprees té una gastronomia molt interessant, més enllà de tes i pastissos. Sí, ja sé que tu ets més de ratafia per allò dels nostres valors. Però, no sé, jo sempre he pensat que cal tenir la ment oberta, que podem aprendre de tothom i que només així podem aconseguir que els que venen de fora puguin integrar-se. Ah, ja sé, Sílvia! Tu el que no vols és que ho facin, perquè sona malament que un català es digui Mohamed o Fatema. Era aquest el tema. Tant és si parla català, el tema és el nom i que siguin musulmans. Que siguin protestants o testimonis de Jehovà poc importa, no?
Persones com tu, amb cor de pedra, sense cor, millor dit, no entren en el meu món, les menyspreu, les oblido, les aparto de la meva vida, no només pel mal que fan, sinó perquè jo vaig en una direcció contrària, la de la humanitat, la que tu, està ben clar, no tens. Imagino que t’importa una merda si una família arriba a Ripoll i no té on allotjar-se, ni res que dur-se a la boca. Mirar cap a un altre lloc és la teva solució. Ja no vull pensar quan veus les massacres de nens i de nenes a Gaza. No importa, són delinqüents en potència. Cal matar-los abans. És així, Sílvia?
Jo et pago un bitllet d’avió al Senegal, a Gaza, al Sudan. Tu tries. Només d’anada, perquè t’hi quedis per sempre, perquè fas nosa, Sílvia, perquè no ets digna de viure a la meva terra, a la Catalunya diversa, plural i integradora que hem aconseguit crear, perquè formes part de la mateixa nissaga que ens ha robat, que, sota la fal·làcia d’un sol poble, intenten destruir la convivència. I això no ho podem permetre. Almenys jo. Els teus discursos no fan por, la veritat. Hi ha monstres que no fan por, fan fàstic, que és molt diferent. Per això, no entenc com els membres del Parlament de Catalunya no se’n van al bar quan tu parles, o al vàter, a vomitar.
Com a fill de murcians, ja ho he dit, m’he integrat a Catalunya com he volgut, aprenent la llengua, esdevenint, fins i tot, professor de català, bilingüe total. No comptis amb mi per evitar que altres ho facin lliurement com vulguin. No comptis amb mi per destruir Catalunya. Mai. No passaràs.
