El 10 d’abril del 2025, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va celebrar el seu 30è aniversari a Ginebra. Ngozi Okonjo-Iweala, directora general de l’OMC, va encoratjar els membres a valorar la plataforma de l’OMC, promovent el desenvolupament i la seguretat a través del comerç i avançant en les reformes de l’organització amb enfocaments innovadors. No obstant això, el mateix dia, a l’altra banda de l’oceà, les pràctiques de bullying unilateral es desencadenaven amb impunitat: el Govern dels Estats Units (EUA) va anunciar un augment addicional en les tarifes aranzelàries sobre els productes xinesos importats als EUA. Com a resposta immediata, la Xina va adoptar contramesures fermes i va detallar la seva postura amb claredat. A coninuació, faré una anàlisi des de les següents perspectives per veure l’essència darrere dels fets juntament amb els lectors, interpretant les postures xineses.
I. L’hegemonia estatunidenca desestabilitza el món, i les armes aranzelàries acaben sent un bumerang. Sota la disfressa d'”equitat” i “justícia”, els EUA promouen un joc de suma zero que, en essència, cerca l'”Amèrica primer” i el “tracte especial per als EUA”, amb la finalitat de subvertir l’ordre econòmic i comercial internacional existent mitjançant aranzels. La intenció és posar els interessos dels EUA per sobre del bé comú internacional, sacrificant els interessos legítims d’altres països en nom dels interessos hegemònics dels EUA, tallant artificialment les cadenes globals industrials i de subministrament ja existents i madures i trencant les regles del comerç lliure orientat al mercat. Això interfereix greument en el desenvolupament econòmic dels països i afecta el creixement econòmic mundial estable i sostingut, sent rebutjat per la comunitat internacional, a més de generar una forta oposició dins dels EUA.
L’escalada de tarifes estatunidenques sobre la Xina s’ha convertit en un joc de xifres que, des del punt de vista econòmic, manca de significat real i només serveix per exposar encara més la instrumentalització i armamentització dels aranzels per part dels EUA, que empren tàctiques de bullying i coerció, la qual cosa ha provocat que es converteixin en objecte de burla. Si els EUA continuen amb aquest joc de xifres aranzelàries, la Xina l’ignorarà. No obstant això, si els EUA persisteixen a perjudicar substancialment els drets de la Xina, la Xina respondrà de manera decidida i continuarà fins al final.
II. Reconèixer la naturalesa d’una relació econòmica i comercial mútuament beneficiosa i de guanys compartits, i resoldre les diferències mitjançant el diàleg igualitari. Recentment, la Xina ha publicat el llibre blanc titulat La posició de la Xina sobre algunes qüestions relatives a les relacions econòmiques i comercials entre la Xina i els Estats Units, aclarint els fets de les relacions econòmiques i comercials entre tots dos països i explicant de manera sistemàtica la postura política de la Xina sobre aquest tema. Les relacions econòmiques i comercials entre la Xina i els EUA són una part important de la relació bilateral. Com el país en desenvolupament més gran i el país desenvolupat més gran del món, la Xina i els EUA tenen una gran complementarietat en àrees com els recursos naturals, els recursos humans, el mercat, el capital i la tecnologia, la qual cosa permet aconseguir un benefici mutu. Les relacions econòmiques i comercials entre tots dos països són de gran importància per a tots dos, així com per a l’estabilitat i el desenvolupament econòmic global.
L’essència d’aquestes relacions consisteix en el benefici mutu i els guanys compartits. Des de l’establiment de relacions diplomàtiques entre la Xina i els EUA el 1979, el comerç bilateral ha crescut de menys de 2,5 mil milions de dòlars a gairebé 688,3 mil milions de dòlars el 2024. La inversió bilateral ha superat els 260 mil milions de dòlars. Els camps de cooperació entre la Xina i els EUA s’han ampliat i el nivell s’ha elevat, fet que ha suposat importants contribucions al desenvolupament econòmic i social de tots dos països i al benestar dels seus pobles. Els assoliments de tots dos països no són una amenaça, sinó una oportunitat. Atès que tots dos països estan en diferents etapes de desenvolupament i tenen diversos sistemes econòmics, les diferències i friccions en el comerç són normals, i és clau respectar els interessos i preocupacions fonamentals de cadascun i resoldre les diferències a través del diàleg igualitari.
III. El superàvit mai ha estat un objectiu, i la veritable essència és la complementarietat i el benefici mutu. En les relacions comercials internacionals, els països intercanvien productes basats en els seus avantatges comparatius, aconseguint el seu propi valor, satisfent necessitats mútues i promovent el desenvolupament conjunt. El saldo comercial de béns entre la Xina i els EUA és tant una conseqüència inevitable dels problemes estructurals de l’economia estatunidenca com el resultat dels avantatges comparatius de tots dos països i la divisió internacional del treball. La Xina no cerca deliberadament el superàvit, de fet, la relació del superàvit de compte corrent de la Xina amb el Producte Interior Brut (PIB) ha caigut del 9,9% el 2007 al 2,2% el 2024.
Una avaluació objectiva i profunda de l’equilibri del comerç bilateral entre la Xina i els EUA ha de considerar més enllà del saldo del comerç de béns. Els EUA tenen un avantatge significatiu en el comerç de serveis, sent el principal origen del dèficit comercial de la Xina en aquest sector. El 2023, el dèficit va ser de 26,57 mil milions de dòlars, representant al voltant del 9,5% del superàvit total dels EUA en aquest camp. Si es consideren en conjunt el comerç de béns, els serveis i les vendes locals de les empreses de cada país en l’altre, els intercanvis comercials entre la Xina i els EUA resulten en beneficis equilibrats. En els últims anys, el dèficit comercial dels EUA amb la Xina ha disminuït com a part del seu dèficit comercial general, mentre que el seu dèficit global ha augmentat. Els fets demostren que la imposició d’aranzels a la Xina no ha reduït el dèficit comercial general dels EUA, sinó que ha augmentat els costos d’importació, ampliant encara més el dèficit.
IV. La Xina compleix amb els seus compromisos globals, obrint el seu mercat en benefici de tots. Des de la seva adhesió a l’OMC el 2001, la Xina ha implementat activament la idea del lliure comerç, complint amb els compromisos adquirits i respectant les regles de l’OMC, i ha obert significativament el seu mercat, contribuint activament a l’efectivitat i autoritat del sistema multilateral de comerç. L’expansió de les importacions és una part important de l’obertura d’alt nivell de la Xina. Des del novembre del 2018, l’Exposició Internacional d’Importacions de la Xina se celebra anualment en Shanghái, amb un nombre creixent de països participants i una suma de transaccions prevista en constant augment, superant els 500 mil milions de dòlars en total. El 2024, les importacions de la Xina van aconseguir un total de 18,4 bilions de iuans, amb un augment del 2,3% respecte a l’any anterior, aconseguint un nivell històric i mantenint la Xina com el segon major mercat d’importació global durant 16 anys consecutius. La Xina continuarà explorant el seu potencial d’importació, transformant el seu vast mercat en un mercat compartit per tot el món, impulsant així el desenvolupament econòmic global.
V. Unim forces per frenar el corrent unilateral, i la multipolaritat i la globalització són imparables. El 10 d’abril, la Comissió Europea va anunciar que la Unió Europea i els Emirats Àrabs Units van acordar iniciar negociacions per a un acord de lliure comerç, buscant avançar en el lliure comerç fora dels EUA mentre les polítiques aranzelàries del govern de Donald Trump impactaven en el comerç internacional. L’11 d’abril, el president xinès Xi Jinping es va reunir a Pequín amb el president del Govern d’Espanya. El Sr. Pedro Sánchez va declarar que Europa segueix compromesa amb el lliure comerç i la defensa del multilateralisme, i s’oposa a la imposició unilateral d’aranzels. La guerra comercial no té guanyadors. Davant dels complexos desafiaments internacionals, Espanya i la Unió Europea estan disposades a enfortir la comunicació i cooperació amb la Xina per mantenir l’ordre comercial internacional, afrontar conjuntament desafiaments com el canvi climàtic i la pobresa, i defensar els interessos comuns de la comunitat internacional.
La guerra comercial no té guanyadors, i el proteccionisme no té futur. Com diu un antic refrany xinès: “Qui deslliga el nus ha de desfer-lo”. Instem els EUA a enfrontar les veus racionals dins del país i en la comunitat internacional, a fer un gran pas en la correcció dels seus errors, a cancel·lar completament la política errònia d'”aranzels equivalents” i a tornar al camí correcte de respecte mutu i resolució de diferències a través del diàleg igualitari. Davant dels desafiaments comuns com el feble creixement econòmic global, la Xina i els EUA, com a les dues majors economies del món, han de veure el desenvolupament de l’altre com a una oportunitat i no com a un desafiament, tractar-se mútuament com a socis i no com a adversaris, i assumir conjuntament la responsabilitat de mantenir l’estabilitat de les cadenes globals industrials i de subministrament, fent que aquestes siguin més resistents, eficients i dinàmiques, i aportant certesa al desenvolupament econòmic mundial.
