Vaig assistir al Congrés de Comissions Obreres de Catalunya per escriure’n una crònica. Em vaig sentir molt a gust entre les coses que s’hi van dir. I no em vaig fer una fotografia amb l’autobús de la línia 47 que hi havia a l’entrada del palau firal de Montjuïc on es feia el congrés del sindicat perquè anava sol i un selfie no hauria quedat bé. Però vaig trobar que tancar-lo cantant Els Segadors sobrava.
Cantar la Internacional ja m’està bé. És un himne a la solidaritat entre els treballadors de tot el món. Els Segadors és l’himne d’un país. I entenc que el congrés d’un sindicat no és el lloc adequat per cantar-lo. Tampoc en els congressos dels partits i organitzacions que no siguin nacionalistes.
No he fet un estudi a fons del tema però els partits d’esquerra espanyols no acaben els seus congressos i actes escoltant l’himne nacional. Suposo que l’extrema dreta sí que ho deu fer. Vox és capaç de tancar els actes amb l’himne espanyol a tot drap i fins i tot de posar cançons pitjors. No tinc clar si el PP ho fa. Són capaços.
Quan l’Onze de Setembre desfilen les diverses delegacions davant l’estàtua de Rafael Casanova una orquestra interpreta Els Segadors cada cop que es diposita una ofrena floral. Aquí trobo que té un cert sentit tocar l’himne de Catalunya tot i que els veïns deuen acabar-ne farts i el meu dubte és, en aquest cas, si les organitzacions progressistes haurien de participar en aquesta ofrena. Ho deixem per un altre article.
Mentre el món funcioni en base a països diferents haurem de donar per bo que tinguin himnes i banderes que els identifiquin. Però estic convençut que s’hauria de dosificar el seu ús. Quan hi ha competicions esportives en les quals participen diferents països és lògic que, si es vol donar un aire grandiloqüent als enfrontaments, s’escoltin els himnes nacionals. Però para de comptar.
Que s’hagi de cantar Els Segadors cada dos per tres ho trobo excessiu i, fins i tot, una trivialització del que hauria de representar l’himne. I qui diu el català, diu l’espanyol, el francès o el dels Estats Units, expressió màxima de país que t’encoloma l’himne i la bandera amb qualsevol excusa.
Deixem els himnes nacionals perquè els cantin els patriotes dels diferents colors als seus actes i festes. I, si cal fer propostes, poso sobre la taula substituir-los per l’Himne a l’Alegria als actes i festes dels partits, sindicats i organitzacions que veuen el nacionalisme i el patriotisme com uns valors antiquats i, segons com, perillosos.
