Ronald Trump es creu Gary Cooper interpretant el xèrif Will Kane del memorable western Sol davant del perill (High Noon). Llevat dels seus llepaculs de capçalera, que estan pel que estan, a Trump li passa com a Cooper, que el deixen sol davant del perill. A pesar de la soledat, el president nord-americà ha carregat el seu revòlver amb bales aranzelàries i ha començat a disparar a la babalà contra tot el que es mou, com ho faria un mico amb un parell de pistoles. Em recorda també al conductor borratxo de l’acudit que circula en direcció contrària per una carretera molt concorreguda i de sobte escolta per la ràdio: “—… S’adverteix els conductors que van per l’autopista que hi ha un conductor circulant en direcció contrària”, i el borratxo diu: “—Només un?”. Doncs Trump és aquell borratxo que circula per l’autopista del món contra direcció pensant-se que són tots els altres els que hi van.
L’egoisme polític de Trump no el farà segurament passar a la història dels líders mundials com a un estadista; tal com pinten les coses, potser ni tan sols ho farà com a un patriota. De moment, els primers a pagar les conseqüències de la guerra comercial que Trump ha declarat al món són els seus, els nord-americans. No pocs dels seus votants es penedeixen d’haver-ho fet; tard… foraster. Els altres, menys, els que no el van votar, es refermen en el jo ja ho deia. La recessió global treu el nas. Això no obstant, uns altres es mostren convençuts que encara se’n pot sortir. De moment, uns i altres es corden els cinturons, s’endevinen turbulències.
En l’entretant, la immoderació de Trump ha agafat Europa amb el pas canviat; el Vell Continent sempre ha tingut problemes de mobilitat. En qualsevol cas, la legió d’humans que acostuma a veure el got mig ple, entén la desmesura del president taronja com una oportunitat per ordenar Europa. Encara li haurem d’atorgar a Trump el premi Carlomango —la màxima distinció europea—, perquè les seves provocacions potser ajuden els europeus a fer els deures i a no ajornar per a demà el que es pot fer avui.
Per sobre de cap de suro, Trump és testarrut i, malgrat l’enfonsament borsari i que tothom pensi el contrari del que ell defensa, l’home, a pesar de la treva de 90 dies que s’ha tret del barret en el darrer instant, no donarà el braç a tòrcer. Com el xèrif solitari de Cooper, abans de rectificar, dirà: “Si fugim ara, haurem d’estar fugint tota la vida”, i continuarà disparant bales d’aranzels i altres municions a discreció. Davant del precipici, desenganyem-nos, Trump és d’aquells tipus que, invariablement, triarà sempre fer un pas endavant.
