Sempre contradictòria, la gestió de la directiva de Joan Laporta amb relació a les entrades sembla haver fet un gir radical que va des del menfotisme escandalós a una pulcritud i control mai vista. La història explica que, sent Laporta president, les martingales i les irregularitats en el repartiment d’entrades esquilades als socis es van comptar per milers a les finals de Champions de París i de Roma mitjançant la retenció directa de paquets de localitats i manipulació del sorteig que el mateix Síndic del Soci de l’època va admetre com a modus operandi habitual de la junta.
No cal dir que la revenda en aquells anys era un espectacle públic i multitudinari als voltants de l’estadi i un negoci que va deixar milions en guanys a favor de les agències oficials, o sigui, les agències designades a dit per Laporta i els seus, que disposaven de milers d’entrades comprades a un preu inferior al facial i col·locades amb un servei extra -allotjament, càtering, oci i transfer- per centenars d’euros més.
Modernament, després del retorn a la presidència de Laporta, les irregularitats han estat a l’ordre del dia si bé des d’una altra perspectiva i canals perquè el que no hi ha hagut fins ara han estat finals ni grans desplaçaments com el de la Copa del Rei del pròxim 26 d’abril a la Cartuja contra el Reial Madrid.
És fàcil imaginar que, si aquesta mateixa directiva va permetre la invasió del Camp Nou històrica de l’Eintracht Frankfurt a l’Europa League, superior als 40.000 seguidors, o que es va repetint a Montjuïc i al Palau aquest mateix fenomen d’una major i perillosa presència d’aficionats estrangers, la gestió de les 26.000 localitats de La Cartuja s’hagi descontrolat ràpidament en benefici dels revendes d’ahir, que tornen a tenir avui via lliure per diferents canals de distribució i venda.
El problema de seguretat que es preveu a Sevilla en una final contra el Madrid és de màxim risc i aquesta és la poderosa raó que ha alertat les forces de seguretat, que han transmès al Barça la seva preocupació per la proliferació d’entrades a la revenda al cap de poques hores de la seva adjudicació per sorteig.
La junta ha reaccionat amb una nota en què es donen, també, contradiccions com que, d’una banda, les localitats no es poden passar d’un dispositiu a un altre mentre que, més endavant, diu que no seran vàlides si el portador no acredita ser el beneficiari d’una entrada venuda pel FC Barcelona directament.
Draps calents, preventius, que es podrien evitar en bona part si, com a les últimes finals abans del retorn de Laporta, els tiquets no es poden retirar fins a la vigília o el mateix dia del partit a la ciutat seu de la final, una mesura que no s’aplica aquesta vegada. “Les entrades es lliuraran de forma digital, no presencialment”, va precisar el club a la convocatòria obrint tot un món de possibilitats a la revenda, com així està passant i generant una potencial situació de perill per a milers d’aficionats. Per què?
