Aquesta setmana, marcada per l’esclat de fons de la que -sembla- serà la batalla final de Javier Tebas contra Florentino Pérez i Joan Laporta, pocs mitjans s’atreveixen a analitzar la veritable qüestió de què dependrà el futur del futbol espanyol. O sigui, de si Dani Olmo pot continuar jugant per decret del Consell Superior d’Esports (CSD) o si, per contra, els destacats i prolongats esforços al llarg dels últims anys per establir unes regles eficients i justes de control i garanties econòmiques als clubs de futbol professionals han servit realment per a alguna cosa.
La premsa, amb rares excepcions, no s’atreveix a aprofundir en la problemàtica legal de l’assumpte perquè, majoritàriament, en implicar Florentino Pérez i Joan Laporta, ambdós posseeixen un absolut control i vigilància sobre les capçaleres, l’entorn digital i el poder audiovisual que diàriament confeccionen un relat, sigui madridista o barcelonista, proper i molt favorable a la seva imatge i interessos.
Així, s’ha tirat un dens vel mediàtic a l’espera dels esdeveniments. En el cas del periodista de cambra de Florentino Pérez, el presentador d’El Chiringuito, Josep Pedrerol, ha tingut l’oportunitat no casual d’entrevistar al president del Consell Superior d’Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, qui ha posat el dit a la nafra tot acusant directament a Javier Tebas de negligència. “Si Olmo juga és per un error de Tebas”, ha sentenciat amb unes declaracions innecessàries, imprudents i completament prescindibles en un càrrec de la seva naturalesa i dimensió institucional en l’àmbit nacional.
Un partidisme i una denúncia tan descarada per part seva no són pròpies d’un dirigent que realment pot manar en l’esport espanyol per sobre de tot i de tots, en principi sobre el respecte i l’acatament de l’ordenament jurídic, però que és un declarat fan de Florentino i de la seva obra, a més d’haver demostrat amb les seves decisions pertànyer a la nòmina ideològica del president del Reial Madrid en el cas Olmo. Florentino ha vist des del primer moment l’ocasió d’utilitzar el delirant i maldestre maneig de Laporta del fitxatge d’Olmo en contra de Tebas a força de demostrar-li, com ha fet fins ara, que el poder de la llotja del Bernabéu és superior a Tebas i a tota la seva patronal junts, i prou capaç de forçar al Govern a autoritzar una llicència com la d’Olmo al marge de la llei. Això darrer ho ha reconegut el mateix CSD en una resolució dictatorial en prescindir de la normativa de control econòmic acordat per LaLiga i la RFEF a l’hora d’obligar-los a readmetre’l com a futbolista professional. Curiosament, fins i tot després que el mateix FC Barcelona hagi admès que a 31 de desembre no disposava de fair play financer per poder inscriure’l.
Per això, per a Javier Tebas guanyar el contenciós administratiu contra la resolució política i tan perillosa del CSD significarà poder seguir al capdavant de LaLiga i haver fet un pas de gegant en l’objectiu final de consolidar un llarg procés de perfeccionament i presa de consciència del futbol espanyol sobre la necessitat d’assumir la normativa sobre el fair play financer com l’únic model capaç de garantir la seva supervivència.
Perdre aquest torcebraç, en canvi, el deixaria sense arguments per continuar liderant una patronal ara definitivament trencada per l’aliança del Barça i del Reial Madrid en peu de guerra i en contra seva, un escenari que Tebas sempre havia volgut evitar a base de mà esquerra i guant de seda en el tracte amb Laporta, revoltat, indisciplinat i trampós president al qual ja no ha pogut donar-li ni un mil·límetre més de marge per a les seves contínues desviacions i enganys.
Tot indica que ja no hi ha marxa enrere en aquest conflicte que ara, en mans de la instància contenciosa administrativa, només pot tenir un guanyador, o Tebas/LaLiga o Florentino/Laporta, si derroten a la patronal. En aquest cas, amb el valor afegit d’haver-li arrabassat a la Lliga qualsevol sentit, estructura, ordre i valor corporatiu. Sense Tebas, la podran dissoldre o manipular-la a plaer, començant per revocar, com és el seu principal desig, la distribució dels ingressos pels drets de TV, perquè no volen repartir el pastís com fins ara, a més de reduir-la a un nombre de clubs i de calendari que prioritzi la Lliga Unify, com es denomina ara la Superlliga amb la qual somia Florentino, amb Laporta sotmès a la seva voluntat a canvi de fer-li petits favors com salvar-lo, almenys de moment, del ridícul i de les conseqüències d’haver-li firmat Olmo un contracte sense disposar de diners per pagar-li.
Laporta, per la seva part i obligatòriament, no ha tingut més remei que, seguint instruccions de Florentino, sortir de forma pública a acusar Javier Tebas d’irregularitats en la gestió, de persecució contra el Barça i d’amenaçar-lo de plantejar la seva inhabilitació, ara de nou enfrontat a LaLiga i al seu president sense matisos i amb escasses, per no dir inexistents, possibilitats de reversió d’aquesta escalada de la tensió entre ambdós, sigui quin sigui el desenllaç.
Del context d’aquesta nova contesa als tribunals -si José Manuel Rodríguez Uribes, el president del CSD, ho té clar, abundant en el fet que la Comissió de Seguiment conjunta LaLiga/RFEF no posseeix atribucions per denegar llicències- Javier Tebas no es queda enrere.
Així li ha respost en el seu compte de X: “Qui va expedir llavors la nova llicència dels jugadors Dani Olmo i Pau Víctor? La mateixa resolució del CSD no aconsegueix establir cap data d’expedició, i davant aquesta absència, conclou que les llicències anteriors mai van ser cancel·lades. Aquest argument resulta difícil de sostenir, per diverses raons:
· Les llicències van ser expedides expressament fins al 31 de desembre de 2024, data pactada i signada pel club i els jugadors.
· Aquesta data no va ser simbòlica: el mateix FC Barcelona va acudir a la jurisdicció ordinària sol·licitant mesures cautelars urgents abans de final d’any, al·legant que les llicències expiraven el 31 de desembre.
· Aquesta petició va ser denegada, però revela clarament que el club assumia que, a partir de l’1 de gener, els jugadors estaven desinscrits.
A partir d’aquí, la tesi del CSD que “no hi va haver cancel·lació expressa” i, per tant, la llicència seguia en vigor, implica reinterpretar unilateralment un fet documental clar: la vigència contractual i reglamentària signada fins al 31 de desembre. I tot això per concloure que el problema va ser… haver portat l’assumpte a una comissió inadequada”.
Tebas remata aquesta primera defensa, imprescindible per mantenir alta la moral de la resta dels clubs que consideren un atropellament la ingerència del CSD, sostenint que “el fons jurídic no pot reduir-se a debats formals sobre fòrums de debat. El rellevant aquí és quan i com es va tramitar (o no) una nova llicència, i si els mecanismes administratius van ser utilitzats de forma coherent amb els propis actes dels interessats. De vegades, en l’intent de desviar el focus, s’oblida que el dret administratiu també exigeix consistència, motivació i seguretat jurídica”.
Curiosament, a la premsa de Madrid no li ha interessat provocar cap debat ni mediàtic ni jurídic sobre les arestes del tema, senyal inequívoc que Florentino no vol que el madridisme s’inclini, per la lògica rivalitat amb el Barça, a favor que Tebas li guanyi aquest torcebraç al Barça i deixi Olmo fora de joc, un escenari que en les circumstàncies actuals sí que provocarien, si més no, una certa alteració interna en l’equip de Hansi Flick. El mateix tècnic blaugrana, a diferència del bullici i el soroll habitual que es genera a Madrid contra el Barça -per exemple, a còpia d’agitar i remoure el cas Negreira-, sí que li ha plantejat a Laporta la seva profunda preocupació, i fins i tot les seves queixes, per continuar arrossegant aquesta incertesa al voltant d’un futbolista tan important de la seva plantilla a aquestes altures de la temporada i amb els títols en joc. Intranquil·litat i temor de Hansi Flick contra el silenci i la passivitat del madridisme i de Florentino, convençut que si Olmo pot continuar jugant al Barça serà el seu gran triomf personal i l’epíleg de la trajectòria de Javier Tebas al capdavant de LaLiga. “El lògic és que Dani Olmo no acabi aquesta lliga amb el FC Barcelona”, ha sentenciat Tebas que també va a totes, conscient que s’ho juga tot a aquesta carta.
