El Suprem denega, de nou, l’amnistia a Puigdemont i Comín

El Tribunal Suprem ha denegat, de nou, l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont i Toni Comín, entre d’altres. La sala d’apel·lacions estima que la malversació de fons públics està exenta de l’amnistia, per la qual cosa creu que no són amnistiables, tal i com va establir Pablo Llarena. Davant d’aquesta sentència, s’obre la via perquè tant Puigdemont com Comín presentin recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.

Puigdemont, per la seva part, ha reaccionat a través d’un missatge a la xarxa social X. L’expresident de la Generalitat ha afirmat que “la sentència del Tribunal Suprem de desestimar l’aplicació de la Llei d’Amnistia no és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma. La decisió confirma l’actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d’una llei que no els agrada, i que els porta a retorçar la interpretació del suposat delicte de malversació. Una altra mostra de “la normalitat” que pregona el poder polític (i mediàtic) de Catalunya. De fet, anaven junts a les manifestacions que volien aconseguir això que el Tribunal Suprem està fent”.

Precisament, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va explicar dilluns passat que la previsió de l’òrgan és haver enllestit abans de l’estiu la resolució sobre el primer recurs contra la llei d’amnistia, que és el que va interposar el PP. Des del 2017 el Constitucional ha resolt més de 100 recursos d’empara relacionats amb el procés independentista català.

D’aquesta manera, la sala d’apel·lacions del Suprem ha rebutjat els diversos recursos d’apel·lació contra la resolució que havia adoptat el magistrat Pablo Llarena de no aplicar la llei d’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i la resta de processats pel delicte de malversació.

En concret, no ha estimat recursos de Puigdemont, Comín, l’Advocacia de l’Estat, la Fiscalia i el partit Vox en diferents sentits contra la resolució de Llarena. D’altra banda, l’Alt tribunal no veu procedent plantejar una qüestió de constitucionalitat al TC o una prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L’argument del Suprem és que la decisió adoptada per Llarena no contravé la voluntat del legislador perquè aquest va introduir en el tràmit parlamentari una modificació en la llei d’amnistia i va disposar la inaplicació de la mateixa al delicte de malversació quan s’hagués actuat amb un “propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial”, el que obliga el tribunal, diu, a interpretar aquesta excepció.

Segons el Suprem, quan la norma estableix aquesta excepció no ho fa amb la claredat que invoquen els recurrents. La literalitat, continua, no diu que només pugui entendre’s com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte.

Al seu parer, s’ha d’incloure tant l’increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu. “Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”, continua el Suprem, que considera que els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que “van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar despeses a l’administració autonòmica, sense que aquella iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”.