Recentment, els Estats Units ha anunciat la imposició abusiva d’aranzels addicionals amb diversos pretextos a tots els seus socis comercials, incloses la Xina i Europa. Fins i tot algunes economies febles i petites classificades com a «països menys desenvolupats» per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) no han pogut escapar. Ni tan sols han estat excloses les zones desolades on només habiten foques i pingüins.
Els EUA exerceix l’hegemonia sota pretext de la «reciprocitat», imposa els seus interessos egoistes a costa dels interessos legítims d’altres països i posa «els Estats Units primer» per sobre de les regles internacionals. Es tracta d’actes típics d’unilateralisme, proteccionisme i fatxenderia econòmica. La Xina ha donat a conèixer la posició del Govern xinès sobre l’oposició a l’abús d’aranzels per part dels Estats Units i ha publicat un llibre blanc titulat La posició de la Xina sobre algunes qüestions relatives a les relacions econòmiques i comercials entre la Xina i els Estats Units, deixant clara la seva actitud ben solemne. A més, ha pres contramesures enfront de l’escalada d’aranzels dels EUA contra la Xina. La comunitat internacional també ha expressat la seva actitud davant l’abús d’aranzels per part del país nord-americà.
La imposició de «aranzels recíprocs» per part dels EUA viola les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Chad Bown, investigador sènior de l’Institut Peterson per a l’Economia Internacional a Washington, considera que aquesta política viola les normes de l’OMC en almenys dos aspectes: imposar aranzels diferents a diferents socis comercials contravé el principi fonamental de no discriminació que tots els membres de l’OMC es comprometen a respectar; si els Estats Units eleva les taxes aranzelàries per sobre dels nivells màxims que ja ha acordat amb altres membres de l’OMC, també violarà les normes de l’organització.
La política de «aranzels recíprocs» dels EUA afecta greument l’estabilitat de l’economia mundial. Ngozi Okonjo-Iweala, directora general de l’OMC, va advertir que les pujades d’aranzels decretades pels Estats Units podrien contreure el comerç mundial en un 1% enguany. Això impactaria significativament en les perspectives del comerç global i el creixement econòmic. Per la seva banda, en el seu informe sobre perspectives globals de creixement, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica que s’alentirà en grau més alt el creixement econòmic mundial a conseqüència de la incerta política aranzelària estatunidenca, i retalla el seu pronòstic de creixement global per a 2025 i 2026 en 0,2 i 0,3 punts percentuals respectivament, situant-les en el 3,1% i el 3,0%.
La política de «aranzels recíprocs» dels EUA priva a molts països —especialment als del Sud Global— del seu dret al desenvolupament. L’anàlisi de dades de l’OMC mostra que, en el context del desequilibri en termes de desenvolupament i poder econòmics, la imposició d’aranzels addicionals per part dels Estats Units ampliarà encara més la bretxa de riquesa entre els països, i que els països subdesenvolupats sofriran un cop més dur. Això perjudicarà greument els esforços per aconseguir l’Agenda 2030 de l’ONU per al Desenvolupament Sostenible. El portaveu del secretari general de l’ONU, Stéphane Dujarric, va advertir que la guerra comercial afectarà negativament la promoció de la materialització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que la preocupació de l’ONU en aquest moment és amb els països més vulnerables, que són els menys preparats per a fer front a la situació actual.
La política de «aranzels recíprocs» dels EUA també perjudica greument els propis consumidors estatunidencs i llastra el seu propi creixement econòmic. El banc d’inversió Goldman Sachs ha augmentat del 20 al 35% la probabilitat que els EUA entri en recessió en els pròxims dotze mesos. Per part seva, el Laboratori de Pressupostos de la Universitat de Yale calcula que els aranzels imposats per Trump podrien augmentar els preus en un 2,3% als EUA i podrien costar-li a una llar mitjana 3.800 dòlars a l’any. Des de Wall Street ja es llancen advertiments de «un hivern nuclear econòmic autoinduït».
La política de «aranzels recíprocs» dels EUA ha suscitat una àmplia onada de crítiques en la comunitat internacional. Observadors internacionals assenyalen que aquesta mesura, que es presenta sota la disfressa de «buscar l’equitat», és en realitat una nova eina de l’unilateralisme i del proteccionisme comercial promogut per Washington. Pascal Lamy, exdirector general de l’OMC, va qualificar aquesta política com una tàctica pròpia de la màfia. La Comissió Europea ha emès recentment un comunicat manifestant que la política comercial «recíproca» proposada per Trump suposa «un pas en la direcció equivocada». «La UE reaccionarà fermament i immediata contra les barreres injustificades al comerç lliure i just. La UE protegirà sempre les empreses, els treballadors i els consumidors europeus enfront de mesures aranzelàries injustificades», va indicar.
En els últims anys, la Xina ha ampliat constantment l’obertura del seu mercat, compartint les seves oportunitats amb el món. A partir de l’1 de desembre del passat 2024, la Xina ha concedit el tracte d’aranzel zero per al 100% de les línies aranzelàries a tots els països menys desenvolupats que tenen relacions diplomàtiques amb la Xina, convertint-se així en el primer gran país en desenvolupament i la primera principal economia del món a fer aquest pas. Un gran nombre de productes d’alta qualitat, com el cautxú natural de Laos, la mel de Tanzània i la carn de xai de Madagascar, s’han articulat acceleradament amb les demandes del mercat xinès, la qual cosa també ha impulsat el desenvolupament industrial i la millora de les condicions de vida en aquests països.
En una guerra comercial no hi ha guanyadors, i el proteccionisme és un atzucac. L’obertura i la cooperació representen el corrent històric, i els beneficis mutus i els guanys compartits corresponen a l’aspiració dels pobles. El desenvolupament és un dret universal de tots els països, en lloc d’un privilegi exclusiu d’uns pocs. Tots els països haurien d’adherir-se al principi de consultes extensives, contribució conjunta i beneficis compartits, persistir en el veritable multilateralisme, oposar-se braç a braç a totes les formes d’unilateralisme i proteccionisme, salvaguardar el sistema internacional centrat en l’ONU i defensar el sistema multilateral del comerç centrat en l’OMC.
