L’independentisme hiperventilat ha trobat una referència històrica per tenir un exemple a imitar. L’activista de Nosaltres Sols i Estat Català Daniel Cardona, mort l’any 1943, és el seu nou ídol. Es tracta de convertir la seva figura en el far ideològic a seguir. “Daniel Cardona és el primer patriota, el que ens va ensenyar el camí del sacrifici”, diu el Moviment Identitari Català (MIC), un petit grup d’extrema dreta que té uns postulats coincidents, en gran manera, amb els d’Aliança Catalana.
L’univers “indepe” està molt esvalotat. Aquest passat mes de març, aniversari de la mort de Daniel Cardona, el dirigent del MIC David Vidal assenyalava en un homenatge que se li va fer a Sant Just Desvern, localitat on Cardona havia nascut: “Les lleis s’adequaran als costums. Tot millorarà quan ens dirigim nosaltres sols, com deia Daniel Cardona, sense intermediaris de Madrid que ens dominin i dupliquin els impostos, sense traïdors ni col·laboracionistes. S’hauran acabat els botiflers que treballen per a l’enemic, posseïts per la baixesa moral que tenen, per falta de caràcter, per feblesa de voluntat, per emigració d’humanitat. Qui no estima la pàtria tampoc estima els seus fills”.
David Vidal recordava que “avui mateix tenim una nova mostra de claudicació i subjugació: diuen que ens traspassen novament Rodalies. Destrossades. I, això sí, tot a mig fer, com sempre. Els nostres negociadors estan d’acord amb l’amo, com sempre. I pagant nosaltres, com sempre”. Si alguna cosa tenen en comú tots els discursos de l’extrema dreta catalanista és l’èpica que imprimeixen a les seves afirmacions.
David Lloret, president de Renaixença Nacional Catalana (RNC), una entitat pròxima al MIC, destacava en el mateix homenatge a Cardona: “Durant la dictadura de Primo de Rivera es va haver d’exiliar a França, on va poder formar-se militarment. En 1931 torna a Catalunya i és el fundador de l’organització Nosaltres Sols, un grup de nacionalistes radicals formats gràcies a la història dels grans herois de Catalunya. Nosaltres hem demostrat ser la seva continuació natural. Per ideologia, Catalunya i Catalunya, enfrontats als enemics de les esquerres i dretes anticatalanistes. I com no podia ser d’una altra manera, enfrontats també al carrer i on sigui possible a aquesta esquerra universal que ara es fa dir globalista”.
Les coincidències d’aquests grupuscles hiperventilats amb Aliança Catalana (AC) són moltes. “Cal preparar les forces d’un Exèrcit nacional català per a defensar la nova sobirania recentment instaurada. Cal saber defensar-se per a gaudir d’un present i un futur plens de pau i de llibertat. Perquè Catalunya no tindrà pau ni concòrdia fins al dia del seu renaixement complet dins de les nacions lliures del món modern i occidental”, va defensar el líder de RNC, en un discurs que sembla calcat al de de Sívia Orriols.
Cap d’ells, ni tan sols AC, amaga el seu ideari excloent. “Som els patriotes identitaris els que seguim paraula per paraula els pensaments de Daniel Cardona. Ho hem anat demostrant durant nou homenatges consecutius. Hem estat aquí presents i ho continuarem fent per la glòria i honor de tots els socis que van pertànyer en la dècada de 1930 a Nosaltres Sols. Perquè sabem que molestem. No tenim por. Som sincers amb nosaltres mateixos”, reivindicava David Lloret. RNC es defineix com a successor d’Estat Català i de la Unió Catalanista d’Àngel Guimerà i s’autoproclama “el partit dels patriotes”.
Referent de Torra i Orriols
La figura de Daniel Cardona ja va aconseguir notorietat quan el llavors president Quim Torra va assegurar que era el seu referent polític i intel·lectual, al costat dels filofeixistes germans Badia, assassinats a tirs per un escamot de la FAI en 1936 a la sortida de casa seva. Les comparacions no es van fer esperar i Torra va quedar ben retratat, fins al punt que, al cap de poc temps, va deixar de glossar la seva figura. La vergonya històrica va tornar a acarnissar-se amb l’expresident, que un dia també va haver d’esborrar els seus tuits i els seus articles racistes i xenòfobs.
Però en 2014 havia escrit: “Al mes de març es farà un homenatge a Daniel Cardona, fundador d’Estat Català i de Nosaltres Sols. Cada any apareixen nous estudis sobre el pensament polític i els origens de l’independentisme. Avui girem la vista enrere i reconeixem en tots aquests noms els pioners de la independència”. Amb ‘tots els noms’, no obstant això, es referia només a Albert V. Ballester, creador de l’estelada, a qui s’acabava d’inaugurar una plaça a Barcelona, i a Daniel Cardona.
L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, també té a Daniel Cardona com a un dels seus referents. El passat 7 de març no va faltar la seva foto en el compte de la lideresa d’Aliança Catalana, que remetia a un panegíric en la web d’estat.cat, un dels portals que secunden incondicionalment a Orriols i les seves idees. Aquesta publicació reconeix obertament que el grup Nosaltres Sols fundat per Cardona “es va inspirar en l’IRA irlandès, que defensava l’acció directa i la insurrecció armada per assolir la independència”. En 1936 el grup es va fusionar amb Estat Català “per tal de preservar la unitat dels nacionalistes”. Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Carles Puigdemont, també va retuitar un recordatori d’aquest independentista del morro fort.
El Front Nacional de Catalunya (FNC), partit del qual prové Orriols, explica en el seu web que aquesta formació va ser fundada per sis nacionalistes catalans el 4 de maig de 1940 a París: Daniel Cardona, Jaume Martínez Vendrell, Joan Massot, Antoni Andreu i Abelló, Marcel·lí Perelló i Joan Cornudella.
Una de les primeres institucions a oficialitzar la incorporació del nom de Daniel Cardona al “santoral” de l’extrema dreta és la Fundació Reeixida, que va determinar que el 2023 fos l’Any Daniel Cardona. Amb paraules calcades del MIC i de RNC, la Fundació Reeixida va fer una glossa de l’activista subratllant que “s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català”.
En aquesta commemoració va comptar amb l’inestimable suport del Museu d’Història de Catalunya (MHC), llavors controlat per ERC. Al llarg de l’any, es van succeir els homenatges al personatge i es va fer un documental sobre la seva figura.
Però Daniel Cardona, en realitat, és un ídol amb peus de fang. El seu currículum és intens: fundador d’Estat Català, Nosaltres Sols o el Front Nacional de Catalunya, va ser també integrant del grup Bandera Negra, que va intentar assassinar al rei Alfons XIII en 1925, en el denominat Complot del Garraf.
Conegut amb el renom de ‘L’irlandès’, per la seva predilecció per la via violenta irlandesa per a la independència, va ser alcalde de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936 i era ferm partidari de la lluita armada contra la dictadura de Primo de Rivera, contra la de Franco… i contra la República, segons el seu historiògraf Fermí Rubiralta.
En 1942, va tornar a Catalunya i, malgrat el seu passat independentista i de lluita armada, va viure tranquil·lament a casa seva, fins que va morir el 7 de març de 1943. Un final que no reflecteix la trajectòria de la qual presumeixen els grups més extremistes. Per a fer més èpica la seva plàcida mort sense ser molestat pel franquisme, els hiperventilats al·leguen que “la Guàrdia Civil va impedir als seus amics assistir al seu funeral”. L’única discrepància amb aquest relat és la del portal estat.cat, que assegura que Cardona “va tornar clandestinament a Catalunya, on va morir a Sant Just Desvern”. Però la veritat és que la clandestinitat era falsa: l’única veritat és que la policia i la Guàrdia Civil mai el van molestar després del seu retorn i el van deixar morir tranquil·lament a casa seva.
L’Associació Memorial 1714 destaca també el llibre ‘Daniel Cardona i Civit’, de Fermí Rubiralta (membre del consell assessor de Reeixida), qui sosté que Cardona és, juntament amb Francesc Macià, “el dirigent històric més rellevant de l’etapa inicial de l’actual moviment independentista català”, una consigna que repeteixen incessantment totes les entitats i partits de l’extrema dreta nacionalista.
L’activista Diana Coromines, col·laboradora del Catalonia Global Institute (CGI), un ens muntat a Suïssa per dirigents de l’ANC i dedicat a difondre teories geopolítiques proindependentistes, és una altra de les que es pren de debò la difusió del pensament de Daniel Cardona. En el seu compte de X, va publicitar la presentació de l’“obra escrita completa” de Daniel Cardona, edició a càrrec de Frederic J. Porta, exdirector de la revista Esperit i actual director de la Revista de Catalunya.
El mes de març passat, va donar una classe a la Universitat de Lancaster. Poc després, escrivia: “A Catalunya, justament perquè tenim la síndrome del gos apallissat i tendim a voler camuflar-nos sota els teatres globals, reproduïm i multipliquem de manera barroca tot això que a Europa es porta de manera natural (…) Aviat farà una dècada ‒almenys des de la tardor del 2017‒ que els «nostres» polítics no serveixen per a res. El mínim que podrien fer ara és blindar la nostra identitat. Que resolguin almenys d’una vegada la qüestió enutjosa del document d’identitat que ens obliga a ser el que no som. Que ens donin la cobertura legal perquè els catalans que ho vulguin siguin reconeguts només com a catalans i no hagin de cavalcar aquest nou arc en solitari, cadascú des de la seva presó ridícula i antiquada. El gos apallissat ja no va enlloc”.
Daniel Cardona va inspirar també en 2019 un grup de joves per a formalitzar un nou cercle denominat Nosaltres Sols. Segons el seu ideari, aquesta entitat neix “de l’esperit de lluita i valentia manifestat a les protestes de l’octubre de 2019. El canvi de paradigma que suposà Urquinaona ens empeny a continuar l’acció nacionalista”. Diu aquesta organització que “el nostre objectiu és la independència, això és, la constitució d’un Estat lliure i sobirà als Països Catalans. En aquest sentit, l’aplicació del resultat del referèndum del Primer d’Octubre esdevé un imperatiu moral i històric”. Després, el grup precisa: “Deixem clar que Nosaltres Sols! considera l’autodefensa i la resistència, en totes les seves formes, com a imprescindibles davant d’una situació de repressió sistemàtica per part de l’Estat espanyol, que d’ençà el segle XVIII ocupa militarment els Països Catalans”.
El grup practica un hiperactivisme en xarxes socials que sorprèn pel seu volum i intensitat, retuitant missatges dels principals gurus sobiranistes. El seu portaveu, David Silvestre, és un dels que ha amenaçat a l’amo del restaurant El Cafè de París, de Barcelona, que va ser acusat per l’exconseller Miquel Buch d’anul·lar-li una reserva per haver parlat en català. El mateix Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Carles Puigdemont, va donar suport a aquesta acció en les xarxes socials, cosa que fa sospitar d’una intensa relació sota corda entre estaments del nucli dur de Junts amb grupuscles d’extrema dreta “indepe”. En el compte de X de David Silvestre, no faltava un record per a Daniel Cardona el passat 7 de març, a qui qualifica de “lluitador incansable i soldat de Catalunya. El seu exemple ens obre camí”. Falta saber si aquest camí acaba en un penyasegat…
*Pots llegir l’article sencer al número 1617 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
