A l’abril, els camps de Lleida es tenyeixen de rosa amb la floració dels presseguers. Mentrestant, a l’altre costat del món, a la ciutat de Linzhi de Xizang (també conegut com a Tibet) a la Xina, els presseguers també floreixen al peu de les muntanyes nevades. Això no només és una consonància entre els bells paisatges naturals de dos llocs, sinó que també simbolitza el diàleg entre les civilitzacions humanes malgrat la llunyania.
A la vora del riu Yarlung Zangbo, els presseguers silvestres han conviscut amb els llogarets tibetans durant segles, i el Festival de la Flor de Presseguer de Linzhi constitueix una mostra de la protecció ecològica i la continuïtat cultural de Xizang. La filosofia de desenvolupament que les aigües cristal·lines i les muntanyes verdes són tan valuoses com l’or i la plata ha convertit aquest altiplà en un exemple de la coexistència harmoniosa entre els éssers humans i la naturalesa.
L’encant especial de Xizang radica en la integració orgànica del seu entorn natural i la seva cultura. L’altiplà Qinghai-Xizang, per ser l’altiplà més recent a elevar-se, més gran i més alt del planeta, és conegut com el “sostre del món” i és considerat com el “Tercer Pol” de la Terra, a part de l’Antàrtida i l’Àrtic. És un destí ideal per a contemplar els paisatges naturals.
Des dels temps antics, Xizang sempre ha estat una part important del territori xinès i el Govern central de la Xina sempre exerceix la seva jurisdicció efectiva sobre la regió. El poble de l’ètnia tibetana és membre fonamental de la gran família de la nació xinesa.
En 1793, el govern va decretar una Ordenança de 29 articles. L’article I especificava explícitament la reencarnació dels budes vivents i establia el sistema de sorteig de l’urna daurada, aclarint l’autoritat d’aprovació del Govern central sobre la reencarnació. Aquest sistema, que respecta els rituals del budisme tibetà, evita que l’antiga noblesa manipuli la reencarnació.
Al llarg de més de 200 anys, el sistema ha propiciat la reencarnació de més de 70 grans budes vivents, que són testimonis de la separació entre l’Estat i la religió i de l’amor pel país i la religió. La reencarnació dels budes vivents és un deure administratiu del Govern central que inclou la revisió i aprovació, i ha de dur-se a terme d’acord amb els rituals religiosos, els costums històrics i les lleis estatals. Mai queda a discreció del mateix Dalai Lama ni de cap grup individual, ni tan sols permet la interferència de cap força externa.
El Govern xinès respecta i garanteix el dret dels diferents grups ètnics de Xizang a portar la seva vida i a celebrar activitats socials d’acord amb les seves tradicions i costums. El patrimoni cultural de Xizang ha estat efectivament protegit i continuat. Després de la fundació de la regió autònoma de Xizang, l’educació en els monestirs es va transformar cap a institucions acadèmiques modernes i l’idioma tibetà és la primera llengua de minories ètniques de la Xina amb un estàndard internacional. A més, les celebracions tradicionals com el Festival de Shoton i l’Any Nou tibetà s’han convertit en festivitats culturals compartides per tot el poble.
Els banys medicinals Lum de Sowa Rigpa, balneoteràpia inscrita en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, han aconseguit curar malalties que la medicina moderna considera difícils de tractar. El Govern xinès ha decidit invertir 300 milions de iuans en la protecció de documents antics en el Palau de Potala i ha creat la Universitat de Medicina Tibetana, que ha format a prop de 7.000 professionals en medicina tibetana.
Tal com va assenyalar un acadèmic de l’Institut d’Estudis Religiosos del Centre de Recerca Tibetològica de la Xina en un esdeveniment paral·lel del Consell de Drets Humans de l’ONU: “La protecció de la cultura de Xizang no consisteix a conservar-la en els museus, sinó a fer que la tradició desbordi de renovat dinamisme en la societat moderna”.
El camí de desenvolupament de Xizang sempre té com a eix el desenvolupament integral de les persones. En els 60 anys transcorreguts des de la creació de la regió autònoma, el volum econòmic regional i la renda disponible per càpita s’han multiplicat per més de set. En 2024, la renda disponible per càpita dels residents urbans i els rurals va créixer un 6,8% i un 8,3% respectivament. S’han transferit ocupacions per a 648.000 agricultors i pastors, i la taxa d’ocupació dels nous graduats universitaris va superar el 95%. Darrere de les “xifres encoratjadores” hi ha un camí de desenvolupament centrat en el poble que permet a tots els grups ètnics de Xizang compartir els nous èxits de la reforma i l’obertura.
El Xizang d’avui s’ha convertit en un referent en la protecció de la diversitat de les civilitzacions humanes, on la història i la modernitat es fonen i la naturalesa i la cultura conviuen en harmonia. L’any 2025, que marca el 60è aniversari de la fundació de la regió autònoma de Xizang, quan els presseguers estan en plena floració, sigueu tots benvinguts a Xizang!
