La Unió Europea ha aprovat finalment gravar amb un aranzel del 25% (o del 10% en alguns casos) més d’un miler de productes dels Estats Units. Es tracta del primer paquet de contramesures que la Comissió Europea posa en marxa com a resposta al gravamen del 25% imposat per Donald Trump a les importacions d’acer i alumini de la UE, que va entrar en vigor el març.
Així, tots els estats membres, menys Hongria, han donat llum verda a l’aplicació d’aranzels a les importacions de productes dels Estats Units de tota mena: des d’ous, tabac, diamants o gallines de corral, fins a iots, roba, calçat, taps de plàstic, oli de palma o maquillatge. Els aranzels entraran en vigor gradualment, amb una primera onada que es començarà a aplicar el 15 d’abril.
El llistat aprovat aquest dimarts pels estats membres no inclou, però, ni el bourbon ni el vi, que han caigut del document proposat per l’executiu d’Ursula von der Leyen després que països com França o Itàlia expressessin les seves reticències a imposar gravàmens al whisky nord-americà per por que Trump tirés endavant l’amenaça d’imposar aranzels del 200% al sector del vi i el xampany i cava europeus. De la llista també han acabat caient els làctics.
El paquet d’aranzels, el valor del qual ascendeix fins als 21.000 milions d’euros, que és una xifra inferior als 26.000 milions plantejats inicialment per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan va fer pública la proposta,, s’aplicarà en dues fases. Una primera onada entrarà en vigor la setmana vinent, a partir del 15 d’abril, quan es recuperaran els aranzels aplicats durant el primer mandat del republicà, el 2018, i que es van suspendre amb l’arribada de Joe Biden.
Posteriorment, a partir del 15 de maig, entrarà en vigor una nova onada d’aranzels a béns que s’han afegit al llistat després que Brussel·les hagi consultat els estats membres i la indústria europea. A més, hi haurà una tercera tanda d’aranzels que entrarà en vigor l’1 de desembre, per motius del calendari de collita, i que afectarà només la soja i les ametlles provinents dels Estats Units.
Segon paquet
A part del paquet de mesures per respondre als aranzels a l’acer i l’alumini, l’executiu de Von der Leyen també prepara una segona onada de represàlies per respondre als aranzels generals del 20% anunciats per Trump en l’anomenat dia de l’alliberament i al gravamen del 25% imposat sobre els cotxes i peces de cotxes fabricats a la UE.
La Comissió Europea preveu presentar aquest segon paquet, del qual encara no ha transcendit cap detall, la setmana vinent i, segons fonts comunitàries, la intenció és que entri en vigor el maig si les converses amb Washington per frenar l’escalada no tiren endavant.
L’objectiu de Brussel·les és atacar els productes que puguin fer més mal a l’economia nord-americana sense arribar a perjudicar l’economia europea. Tanmateix, la llista de productes que la UE pot atacar té un límit i, per tant, no es descarta emprendre represàlies contra el sector serveis dels Estats Units. De fet, la mateixa presidenta Von der Leyen ha insistit diverses vegades que té “tots els instruments sobre la taula” per respondre als aranzels dels Estats Units.
Entre els mecanismes que podria utilitzar Brussel·les hi ha el d’anticoerció, un instrument defensat per Espanya i França que genera reticències en altres països com Irlanda, que permetria emprendre mesures de represàlia com l’augment dels drets de duanes, excloure empreses de concursos públics o aplicar gravàmens al sector dels serveis.
Brussel·les, però, desvincula per complet de la resposta als aranzels de Trump les multes o investigacions sobre les grans tecnològiques nord-americanes en el marc de la Llei de Serveis Digitals, una de les legislacions europees que més ha criticat el president dels Estats Units i que té com a objectiu regular el poder de les grans empreses que dominen el sector digital. De fet, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va avisar dimarts que “no dubtarà” a imposar multes a les tecnològiques que incompleixin la normativa.
En la votació d’aquest dimecres, Hongria ha estat l’únic estat membre que s’ha desmarcat del consens a la Unió i s’ha posicionat en contra del paquet de contramesures impulsat per la Comissió.
En un comunicat posterior a l’aprovació del paquet de represàlies, l’executiu d’Ursula von der Leyen reitera que les contramesures són una resposta a la guerra comercial oberta per Trump i subratlla que els gravàmens dels Estats Units són injustificats i perjudicials per ambdues parts i per a l’economia global. “La UE ha deixat clara la seva voluntat de trobar una solució negociada amb els Estats Units”, diu el text. Les contramesures poden suspendre’s en qualsevol moment si els Estats Units acorden negociar una solució justa i equilibrada, conclou Brussel·les.
