El Parlament ha aprovat aquest dimecres validar el decret que regula el lloguer de temporada i habitacions, i que modificarà la llei d’habitatge, després del pacte entre el Govern català i els grups d’ERC, Comuns i CUP, els grups que hi han votat a favor junt amb el PSC, mentre que la resta ho ha fet en contra.
Així el plenari ha donat llum verda a que a partir d’ara el text es tramiti com a projecte de llei, tal com havien demanat els altres grups que hi ha donat suport. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha celebrat el primer gran acord de totes les forces progressistes d’esquerres en molt de temps. A més, ha fet una crida a la resta de grups a sumar-se a l’entesa perquè la situació de l’habitatge interpel·la tothom.
“L’acord no resol la crisi estructural, però obre un camí”, ha apuntat la consellera durant el debat. Paneque ha agraït l’esforç i la generositat d’ERC, Comuns, CUP i del mateix PSC, per un treball que ha tingut el secret de situar l’accés a l’habitatge assequible al centre del debat, “lluny de posicions tancades i buscant sempre els elements que han de permetre assolir l’objectiu”, tal com ha defensat la consellera.
Paneque s’ha mostrat convençuda que la resta de grups també compartirien la preocupació de la crisi de l’habitatge, però el cert és que la resta de formacions han votat en contra de la validació del decret, malgrat la crida de Paneque a sumar esforços.
Durant el debat parlamentari, Salvador Vergés (Junts) ha argumentat el vot negatiu del seu grup perquè considera que el nou decret es carrega la llei de l’arquitectura que l’actual president del Parlament i aleshores conseller, Josep Rull, va impulsar el 2017. “Vostès es carreguen els concursos de projectes. Hi estem absolutament en contra”, ha afegit Vergés.
Per la seva banda, la diputada del PPC Eva García ha acusat el Govern de la Generalitat de pactar amb l’esquerra i l’extrema esquerra, i ha criticat els executius independentistes d’imposar mesures que han empitjorat el problema de l’habitatge.
Finalment, les representants dels grups que han pactat el text amb Paneque, han defensat l’acord i el contingut del decret: Ester Capella (ERC), Susanna Segovia (Comuns) i Laure Vega (CUP) han qualificat l’entesa de “bona notícia” i de “pas endavant”, que servirà per “recollir el guant” i avançar contra l’especulació.
Inspector d’habitatge i pròrroga
El Govern va tancar dimarts a la tarda l’acord amb ERC, Comuns i CUP per regular el lloguer d’habitatges de temporada. Entre les mesures, s’incorpora a la normativa la figura d’inspector d’habitatge, que tindrà competències per verificar el compliment dels contractes, detectar fraus i proposar sancions. L’acord també estableix una pròrroga dels habitatges amb protecció oficial situats en zones tensionades, tal com reclamaven Comuns i CUP. Les mesures acordades s’incorporaran via esmenes.
Es modifica així la llei d’habitatge per deixar clar que el lloguer de temporada no tindrà la mateixa consideració que els habitatges permanents. I estableix que els de temporada són aquells destinats a “usos recreatius, turisme o per temporada de vacances, sigui aquesta d’estiu o qualsevol altra”.
Segons l’acord, la finalitat de l’habitatge s’haurà de fer constar en el contracte així com el lloc de residència permanent de part arrendatària.
Un altre dels acords és incorporar la definició de “contracte de frau” a la llei d’habitatge de 2007 amb les següents paraules: “Qualsevol acord contractual que, de manera intencionada, incorpori clàusules o pràctiques enganyoses que vulnerin els drets dels consumidors o que desvirtuï l’equilibri contractual en matèria d’habitatge en els termes continguts en el dret aplicable”.
Segons l’acord, els inspectors d’habitatge estaran vinculats a la futura Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, amb la participació de l’Agència de Consum i l’Agència d’Habitatge. Tindran competències “per verificar el compliment contractual, realitzar inspeccions periòdiques i puntuals, documentals i presencials, detectar fraus o clàusules abusives i elaborar informes proposant mesures correctores o sancionadores”.
També s’estableix que en el lloguer d’habitacions, la suma de les rendes de diversos contractes d’un habitatge en zona de mercat tensionat no pugui ultrapassar la renda màxima que s’apliqui a l’habitatge.
Pel que fa a la pròrroga per als habitatges de protecció oficial que estava previst que ho deixessin de ser a curt termini, s’estableix un nou calendari. Per als que estan situats en zones de mercat d’habitatge tensionat la protecció oficial serà de 30 anys en el cas de promocions en sòl de reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i si s’obtenen ajuts directes; 10 anys en el cas de promocions en sòls sense reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i sense obtenir ajuts directes; i 20 anys per a la resta de supòsits.
Dictamen del Consell de Garanties
El decret ha arribat al ple després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) hagi emès un dictamen, a petició d’ERC, sobre la seva adequació a l’Estatut i a la Constitució. El dictamen, que no és vinculant, conclou que “en una consideració de conjunt” el decret no vulnera l’article 64.1 de l’Estatut.
Però també detecta que algunes mesures “no tenen connexió de sentit amb la necessitat extraordinària i urgent que justifica aquest decret” i que, per tant, vulneren aquest article. En aquest sentit, el dictamen ja recomanava tramitar el decret llei com a projecte de llei.
