Joan Laporta ha perfeccionat, en la mateixa proporció inversa a la seva manifesta ineptitud per governar el FC Barcelona, la seva capacitat per controlar el relat mediàtic. En el cas de la dantesca i maldestra gestió del cas Olmo, l’ha facilitat el context del moment, amb el Barça de Lamine Yamal liderant la Lliga, finalista de Copa i amb la màxima il·lusió i ambició en la Champions, ja que de no ser així segurament que el president blaugrana s’hauria posat al centre de la diana de les crítiques.
En lloc d’això, antagònicament, s’ha atrevit a exigir a LaLiga que respecti la confidencialitat de la informació relativa al fair play financer del Barça que, segons el parer de l’entitat blaugrana, ha propiciat “una campanya de difamació de gran escala contra el Club i el President per part de mitjans de comunicació; campanya que és aprofitada com a excusa per posar en dubte la legitimitat de la situació competitiva del nostre primer equip”.
En una carta/nota dirigida a Javier Tebas, Laporta ha mostrat “sorpresa i indignació” per la publicació, el passat 2 d’abril, d’un comunicat de LaLiga sobre l’absència destacada de l’operació de venda de les llotges VIP -la qual, presumptament, havia de servir per esmenar la falta de marge salarial al 31 de desembre passat per poder inscriure Dani Olmo- en l’informe d’auditoria dels estats financers blaugrana intermedis, que preceptivament havia d’enviar a LaLiga el 31 de març a tot estirar.
Aquell dia, Laporta ja va acusar Tebas d’intentar influir en el CSD, aleshores pendent de resoldre la qüestió de fons de la cautelaríssima sobre Olmo, encara que en cap cas va denunciar que s’haguessin infringit articles i normatives per part de la patronal amb relació -com ha fet ara pocs dies després- a una possible infracció per donar informació de caràcter financer.
Laporta va parlar aleshores d’intent de “desestabilització” i de “fets no casuals” per “guanyar als despatxos el que no guanyen al camp”, això sense especificar qui estava darrere d’aquesta maniobra, que no seria el Reial Madrid. Al contrari, perquè se sap que el mateix Florentino Pérez li va comentar a Olmo que si podia jugar era perquè, li va venir a dir, des de la llotja del Bernabéu s’havien mogut alguns fils prop del Govern perquè pogués tenir una llicència per decret.
Res quadra en aquesta seqüència d’un Laporta que primer va disparar a l’aire sense citar tan sols a LaLiga i que, de sobte, dilluns al vespre sí que va posar nom i cognoms a l’enemic, LaLiga, exigint, entre altres reivindicacions, la retirada d’aquesta informació en la qual confirmava, a la vista de l’informe de l’auditor del Barça, Crowe Global, l’absència de l’operació dels seients, el retorn del club a una situació de marge salarial excedit i, per tant, confirmant el que LaLiga ja havia fet públic el 31 de desembre de 2024, en el sentit que Laporta no estava en condicions d’inscriure cap jugador, ni aleshores ni ara tampoc.
Ara, amb retard, Laporta li ha demanat directament a LaLiga que “d’ara endavant, s’abstingui absolutament de fer públics, en qualsevol format, per si mateix o per qualsevol persona de l’organització, detalls o dades sobre la informació/documentació facilitada pel FC Barcelona a LaLiga en el compliment de les nostres obligacions com a afiliat”.
Tot el contrari del que el mateix Laporta va airejar als quatre vents quan, el 3 de gener de 2025, LaLiga li va restablir el retorn a la norma 1:1 per fitxatges. Aquella nit, des de la directiva barcelonista es va contactar amb els mitjans per difondre aquella bona nova gràcies a l’assentament comptable de 100 milions que, ara s’ha sabut, va ser una mena d’invent encobert per un auditor sense rigor ni professionalitat i amb menys escrúpols. Les xifres del fair play financer, d’altra banda, es fan públiques regularment amb el permís dels clubs.
Clarament, Laporta ha canviat el discurs i ha apuntat a LaLiga, a més, abandonant la seva presència a la Comissió Delegada en senyal de protesta, en quant el seu president, Javier Tebas, ha anunciat formalment la presentació d’un recurs contra la resolució del CSD a la instància contenciosa administrativa amb la petició expressa de mesures cautelars que deixarien de nou a Olmo sense llicència per jugar, aquesta vegada amb conseqüències inimaginables en cas de ser concedides fins al final d’un procés que pot ser llarg.
“El lògic -ha dit Tebas- és que Dani Olmo no acabi aquesta lliga amb el FC Barcelona”, una frase contundent acompanyada del que semblen arguments sòlids sobre la impossibilitat que Laporta pugui tenir inscrit a Olmo des de la perspectiva de la normativa del control econòmic exigit per a l’atorgament de les llicències federatives, aquest terreny en el qual el CSD no ha volgut entrar.
Javier Tebas s’ho juga tot en aquest contenciós ara que ja té també al Barça radicalment enfrontat i al Reial Madrid dirigint, aquesta sí que ho és de veritat, una caça de bruixes en la seva contra i en la línia marcada per Florentino Pérez de provocar un escenari que justifiqui la fugida dels dos grans, Barça i Reial Madrid. “Si Olmo està jugant és per una fallada de Tebas”, ha rematat el president del Consell Superior d’Esports, José Manuel Rodríguez Uribes. D’aquesta manera, l’ha posat-lo al peu dels cavalls i en el punt de mira de la resta dels clubs si no és capaç d’evitar, com així succeeix, que Olmo jugui per decret del Govern sense haver superat els controls econòmics pertinents i, en tot cas, amb una demostrada pirueta financera de Laporta, tan fantasmagòrica com la de Barça Studios. Els clubs de LaLiga, excepte el Reial Madrid, no li ho perdonarien.
