Enmig del soroll mediàtic provocat en els últims dies per l’intercanvi de cops entre LaLiga i el CSD, és possible que s’hagin passat per alt incidències i actuacions que res tenen de casual en una batalla de fons entre Javier Tebas i Florentino Pérez amb el model professional del futbol espanyol en joc i, sobretot, el càrrec de Tebas i la mateixa dimensió personal i professional del president de LaLiga, des de fa molt de temps en el centre de la ira i del desig de destrucció del poderós monstre en què s’ha convertit la Llotja del Bernabéu. En aquest pols, es dona la circumstància anòmala i paradoxal que el Madrid vol i necessita a Joan Laporta del seu costat, mentre que Javier Tebas és plenament conscient de la importància de continuar mantenint el Barça, almenys, en un perímetre de seguretat des d’on no es vegin en la tessitura d’haver-se d’atacar mútuament i de manera descarnada.
El cas Olmo, però, està destruint aquesta zona de confort en què Laporta i Tebas estaven més còmodes intentant retardar la inevitable gran i última batalla entre LaLiga i el Reial Madrid que, per ara, va guanyant Florentino gràcies al fet que el Consell Superior d’Esports, òrgan directament dependent del govern espanyol, per dues vegades ha imposat la seva jerarquia i autoritarisme, desacreditant i rient-se de Tebas, de la resta dels clubs de Primera i de la RFEF, perquè Dani Olmo pugui continuar jugant sense haver superat, ni de bon tros, les exigències i requisits en matèria de control econòmic que sí que han hagut de complir obligatòriament la resta dels 500 futbolistes de la Lliga EA Sports. Un escenari delirant i surrealista que acabarà amb molts més plats trencats.
Aquest marcador de 2-0 a favor de Florentino és enganyós malgrat les aparences. En realitat, van 2-1 amb LaLiga disposant de clares ocasions per remuntar si a Tebas li surt mig bé la jugada. Això sí, no tindrà cap altre remei que guanyar, si ho fa, a costa de la peça del Barça en joc, Dani Olmo, víctima legal necessària d’aquest xoc de trens el següent assalt dels quals passa pel recurs de LaLiga davant la instància contenciosa administrativa contra la resolució definitiva del CSD, que dona suport a què Olmo pugui continuar vestint de blaugrana al marge de la llei.
Els experts consideren, com apunta Tebas en els seus missatges des d’una actitud pacient i divulgativa i ben preparat per a un escenari de confrontació que requereix temps, comprensió i unitat de la resta dels clubs que no són els dos ‘grans’, que el litigi següent caurà clarament del seu costat i deixarà sense efecte la dictatorial i política -també perillosa- decisió del Consell Superior d’Esports.
L’as principal a la màniga de Tebas, per desgràcia del Barça, és que, malgrat les informacions en sentit contrari, el contracte de Dani Olmo no ha estat inscrit completament a LaLiga dins dels processos habituals, ni tan sols per a aquesta temporada en què podrà jugar només en virtut de la voluntat del CSD, ja sigui fins a l’últim partit, fins a la interposició del recurs si és possible una anul·lació cautelar contra la cacicada del CSD o fins al 30 de juny. Més enllà d’aquesta data, i fins i tot ara mateix, la seva situació respecte a la normativa no només no està en els llimbs, sinó que Olmo no consta com a futbolista d’acord amb el ‘Procediment per a la inscripció d’un jugador en competició professional’ que regula les inscripcions i que Javier Tebas ha publicat a les xarxes juntament amb una explicació entenedora del procés que, en el cas concret d’Olmo, no s’ha completat.
“LaLiga -argumenta el president de LaLiga- va denegar el visat previ a través de LaLiga Manager, conforme als procediments automatitzats des de fa moltes temporades i reconeguts oficialment pel mateix CSD. Aquesta decisió va ser presa per l’òrgan competent (Direcció de competicions a través de LaLiga Manager) i la decisió que no ha estat impugnada per ningú i encara és plenament vàlida segons la meva opinió”.
Conseqüència d’aquesta interpretació, anul·lar aquesta no inscripció no té sentit, molt menys, com ha procedit el CSD, a revocar-la com si la Comissió de Seguiment conjunta de LaLiga i la RFEF hagués anul·lat o negat la seva llicència quan en realitat es va limitar a constatar una situació prèvia, la de la seva extinció a data 31 de desembre. “Forçar la literalitat d’una frase (“acorda no concedir”) -argumenta Tebas- per convertir-la en el centre d’una nul·litat per “incompetència manifesta”, és un clar cas de formalisme extrem, on s’ignora l’essencial —que la decisió ja estava presa conforme a dret (Direcció de competicions)— i se sobredimensiona una redacció per justificar una intervenció que, honestament, sembla més política que jurídica”.
Els lletrats que han estat consultats coincideixen que el recurs de LaLiga pot prosperar, sobretot perquè LaLiga, encara que en un primer moment, el 3 de gener, va estimar el creixement del marge salarial del Barça fins a l’1:1, després de rebre un informe d’auditoria validant un ingrés de 100 milions i susceptible de ser comptabilitzat de manera íntegra aquesta temporada, acaba d’anul·lar-lo, o ignorar-lo, per la senzilla raó que el mateix FC Barcelona, en la seva auditoria a 31 de desembre ara tancada, no ha registrat aquesta operació en realitat. Més que deixar sense efecte l’auditoria de gener, signada per un despatx menor que LaLiga vol denunciar davant l’organisme corresponent que col·legia els Censors de Comptes en l’àmbit nacional, el que s’ha destapat és un groller intent de Laporta, un altre a l’estil Barça Studios, d’enganyar LaLiga.
L’únic cert és que la nit de Cap d’Any va expirar la llicència d’Olmo i que, com per normativa ja no va ser possible reinscriure’l a partir del 3 de gener, LaLiga mai va completar aquest ‘Procediment per a la inscripció d’un jugador en competició professional’ en el cas d’Olmo. Caducitat o extinció que per a Javier Tebas és la situació real del futbolista el dia d’avui i “no denunciada” també segons el punt de vista jurídic de LaLiga, insistint en la perillositat extrema d’aquesta ingerència del CSD anul·lant una decisió fictícia i inexistent de la Comissió de Seguiment LaLiga/RFEF per justificar la inscripció d’Olmo per raons que, en cap cas, referenda el procés previst en el sistema de control econòmic expressament requerit pel mateix Consell Superior d’Esports a LaLiga sobre els clubs. Tot apunta que la primera gran víctima del cas Olmo serà el mateix Olmo, no per culpa del CSD ni de LaLiga, sinó de Laporta per haver fitxat un jugador que, a dia d’avui, gairebé vuit mesos després, no està cobert pel marge salarial del club per la suma d’una gestió negligent i tramposa.
