Jair Domínguez diu que adoctrina els seus fills en l’odi a Espanya

Jair Domínguez, presentador del programa Està passant, de TV3, i El búnquer, de Catalunya Ràdio, creu que ha d’adoctrinar els seus fills en l’odi a Espanya. Ho ha afirmat en una entrevista al portal elmondelatele.cat per promocionar el seu darrer llibre “Els xiprers”.

En aquesta entrevista, Domínguez explica que durant el procés “estàvem tots molt encesos i molt motivats. Jo anava a tallar carreteres amb tota la colla, a fer bestieses, a cremar rodes de camió al mig de l’autopista, a intentar que els pagesos agafessin els tractors i anessin a liar-la. Consumia molta energia, era molt emocionant. Recordo estar amb l’Albano Dante Fachin escapant perquè ens disparaven pilotes de goma. Allò ens va unir d’una manera brutal. Has de tenir un enemic comú, i el nostre enemic és Espanya i ens va unir més que mai. Després se’ns van carregar, perquè tenen una infraestructura increïble que nosaltres no tenim. I són molt més malvats i més forts que nosaltres”. I continua dient que “crec que allò va servir i servirà per la propera vegada. La propera vegada que arribem a un punt d’aquests, que no sé si serem nosaltres o els nostres fills, els quals haurem adoctrinat en el l’odi a Espanya, ho aconseguiran i arribaran”.

També hi fa afirmacions com que “crec en la independència de l’individu, en la dels països i en la dels pobles. Catalunya hauria de ser independent, i després s’hauria d’atomitzar tot i fer un Empordà independent i un Pla de l’Estany independent, que crec que ja ho és. I que cadascú faci el que li doni la gana”, es pregunta “Quin sentit té la Unió Europea? És la cosa més absurda del món” i demana que “fugim del marc mental espanyol i oblidar-nos-en”.

En una altra entrevista de promoció del llibre, en aquest cas al digital El Nacional, al presentador d’Està passant i El búnquer, li van preguntar si seguia creient en la independència de Catalunya. La seva resposta va ser: “Sí, sí, i tant, crec en la independència, crec que s’aconseguirà, soc un somiatruites absolut, però crec que cada cop som més gent a Catalunya, no té per què ser dolent això. Crec que hi haurà un punt que serem molts catalans que veurem com hi ha certes coses que no acaben d’estar bé. No pot ser que Catalunya depengui de Madrid. Que estiguem sent espoliats dia rere dia i no hi fem res. Jo crec que arribarà a un punt que direm “prou”. I això és independent que el català sigui més viu que mai, potser serem una Catalunya independent on només la meitat parlarem català”. Sobre si s’ha sentit desenganyat pel fracàs del procés respon que “Sí, com tothom. Em vaig sentir desubicat i trist. Però, vist en perspectiva, crec que es va ser injust amb molta gent. No considero que fos una oportunitat perduda. Va ser un moment clau i servirà pel pròxim moment clau. Vaig estar desanimat durant uns anys i ara no ho estic tant.

Domínguez no entén que aquestes afirmacions siguin incompatibles amb ser una de les estrelles de TV3 i Catalunya Ràdio. Tot i això, a l’entrevista d’El Nacional diu que “no deixo de dir les coses que penso sobre política ni la meva opinió sobre els nostres dirigents. Ara, si és una cosa molt grossa que veig que portarà problemes i està feta des d’un mitjà públic, intentaré estalviar-m’ho”. I a la d’elmondelatele.cat afirma que “treballar a la pública és complicat, fa mandra per moltes coses. Es nota molt la diferència quan estàs en una pública i quan estàs en una privada, i això cansa. Mentalment és esgotador, moltes vegades”. I acaba dient que “no vull haver de dependre de ningú. Jo, si pogués treballar per una productora independent, ho faria. El que passa és que estic molt acomodat, estic molt protegit, treballo a la pública, amb els privilegis màxims que es poden tenir”.