També en els despatxos Joan Laporta es juga el resultat de la temporada en l’àmbit econòmic i financer, terreny en el qual les expectatives no són, al contrari de les sensacions que transmet el primer equip, ni molt menys encoratjadores, però sí subjectes a curt termini a dues dates clau, la d’aquest dilluns, 31 de març, límit per lliurar a LaLiga un primer informe d’auditoria sobre el tancament parcial de comptes del curs, i la de 7 abril, quan venç el termini del Consell Superior d’Esports (CSD) per resoldre el futur de Dani Olmo.
En el centre d’interès de tots dos desenllaços es creuen dues situacions a resoldre d’un mateix cas, el fitxatge de Dani Olmo que Laporta no va poder inscriure ni a l’agost de l’any passat ni abans del 31 de desembre per falta de joc net financer. Només ho va aconseguir finalment sota l’extrema condescendència del CSD, fruit d’una decisió política que va revocar la denegació inicial de la llicència del reforç estrella de la temporada per part de LaLiga i de la RFEF.
Una part del conflicte afecta ara la naturalesa de l’operació amb la qual Laporta va seduir i va convèncer el CSD que si el 31 de desembre no hi havia marge salarial suficient va ser perquè una transferència bancària de 28 milions es va demorar per raons alienes a la directiva blaugrana, a causa de la celebració del cap d’any, i no va poder certificar-se fins al dia 3 de gener.
Per ser precisos amb el relat, Laporta va enganyar el jugador, Dani Olmo, els socis i finalment la mateixa LaLiga, començant per signar-li un contracte sense disposar del marge salarial suficient dins del mercat d’estiu. Si Olmo va poder jugar una vegada iniciada la temporada va ser perquè es va estendre a més de quatre mesos una lesió de Christensen, de manera que va poder colar-se pel 80% del salari del jugador danès. Després, des d’agost a la fi de desembre, Laporta va acumular una altra sèrie de negligències, malapteses i errors que el van portar a trobar-se en el límit de la validesa provisional d’aquesta llicència, el 31 de desembre, sense diners per a la inscripció definitiva i legal de l’internacional blaugrana.
Va ser una vergonya per al club i una altra exhibició d’improvisació i de supèrbia d’un president incapaç de refer els comptes del club ni de recompondre el seu fair play financer per fitxar en condicions com, d’altra banda, va prometent des del 2022, quan va poder reforçar-se amb Lewandowski, Raphinha i Koundé, entre altres, gràcies a una fraudulenta i mentidera venda de Barça Studios que la mateixa patronal ha admès com un gol d’enginyeria i burla financera del Barça.
D’aquesta operació procedeix l’estat de precarietat i de morositat mòrbida dels comptes de Laporta, en les quals es va veure atrapat quan es va inventar la venda desesperada de seients VIP per 100 milions, una operació que LaLiga no es va creure quan va exigir un certificat de solvència de la societat, New Era Visionary Group, i el Barça no va ser capaç de presentar per la senzilla raó que aquesta societat, fundada l’any passat i beneficiària de l’exclusiva del nou Spotify en l’àmbit de les telecomunicacions, no ha pogut acreditar encara una activitat real de negoci.
Laporta va haver de certificar, d’urgència, tarda i malament, un ingrés de 28 milions pel 40% d’uns 300 seients, per ajustar els comptes als ulls del Consell Superior d’Esports i així forçar la cautelaríssima que, segons diferents versions, va ser concedida a parts iguals per les pressions de la Moncloa -via Carles Puigdemont/Pedro Sánchez- i del mateix Florentino Pérez, si és el cas, per desmostrar a Javier Tebas que, si vol, pot presumir d’un poder superior al seu.
Va ser després d’aquesta jugada de Laporta, a tota velocitat, que LaLiga, a la vista de la identitat, origen i rastre d’aquests diners, que va incloure en les seves al·legacions davant el CSD la certesa que l’operació procedia d’un proveïdor i feia pudor d’una espècie d’autofinançament encobert i amb escasses garanties de cobrar d’aquí a un any la resta dels 42 milions restants.
LaLiga cerca, de fet, la manera de deixar en suspens aquesta comptabilitat de 100 milions íntegra aquesta temporada i pot ser que trobi en el mateix auditor del Barça l’aliat ideal, perquè aquest mateix dilluns ha de decidir si es creu el conte de New Era Visionary Group tal com l’explica el president o bé, com ha plantejat d’inici, s’inclina per prorratejar aquests 100 milions pels 30 anys de la concessió per a comercialitzar els seients.
L’argument de Crowe Global, que s’estrena amb un conflicte després de succeir Grant Thornton, sosté que tant per la temporalitat real del negoci com per la mateixa naturalesa d’un actiu que encara no posseeix de fet el FC Barcelona, mancant que Limak acabi i entregui l’obra de la reforma, juntament amb el fet que la seva explotació estarà subjecta des del primer dia de l’estrena a les directrius i el control de Goldman Sachs, en principi amb la intenció de retenir el 50% dels ingressos d’explotació del nou estadi, no s’escau assentar 100 milions de benefici en el balanç de la temporada 2024-25.
Avui hauria de resoldre’s aquesta qüestió clau tant per als comptes blaugrana de cara a LaLiga com per a la imatge i la serietat del nou auditor que ja passa un examen de cara a la resta del sector després d’haver manifestat la seva reticència inicial a donar per bo un primer informe del gener, signat per una empresa auditora que no era Grant Thornton, sinó una comanda de Laporta provisional a una consultora la identitat de la qual no ha transcendit, ni tampoc Crowe Global.
Si accepta la formulació que li proposa Laporta o no serà la clau de la seva relació futura, bona o dolenta, llarga o molt curta. En qualsevol cas, el desenllaç ja deixarà ombres de dubte i de sospites sobre si el president permet als professionals de Crowe Global treballar amb la independència i el rigor de la qual no han gaudit els dos anteriors, Ernst & Young i Grant Thornton, i ha estat la principal causa de la separació dels seus camins.
La qüestió és que si a Laporta li cau ara el fair play financer de cara a l’estiu tornarà a estar excedit i sense marge de maniobra per renovar Lamine Yamal.
