Una vuitentena de persones s’han concentrat davant l’Ajuntament de Ripoll exigint poder manifestar-se sense por a la ciutat. “Aliança Catalana és un partit autoritari, repressiu i sectari”, ha afirmat Pere Jordi Piella, qui va el primer alcalde democràtic després del franquisme. Acompanyat dels altres tres exalcaldes, Jaume Camps, Teresa Jordà i Jordi Munell, ha lliurat a l’ajuntament un manifestat signat per tots quatre en demanda de poder protestar democràticament contra l’alcaldessa, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana.
El text del manifest denuncia la “violència institucional” per part del partit d’extrema dreta de l’alcaldessa Orriols, la qual governa en minoria.
Els exalcaldes han rebut el suport d’una vuitantena de persones, que s’han concentrat amb pancartes que reclamaven “poder manifestar-se sense por” i amb l’Estaca de Lluís Llach de fons. Els manifestants han denunciat que s’estan perdent drets, com ja va passar amb el franquisme.
Concretament, els exbatlles assenyalen el veto de l’alcaldessa contra una exposició artística d’alumnes de l’Institut Abat Oliva de Ripoll perquè hi apareixia una noia amb vel, uns fets “reprovables” i d’una “actitud xenòfoba i autoritària” que van passar el 4 de març i que van obligar a traslladar-la a un altre local.
Al text, els quatre exalcaldes lamenten que, amb l’arribada d’Aliança Catalana al govern municipal, el nom del municipi “s’ha relacionat amb informacions de connotació negativa per les tensions polítiques i també socials d’una gravetat que no s’havia vist en ajuntaments democràtics”. Uns fets, diuen, que “incideix negativament en la percepció de la vila”, fent que “perdi atractiu per visitar-lo, viure-hi o desenvolupar-hi activitats econòmiques”.
El manifest reivindica la importància de la creació i la llibertat d’expressió com a “pilar bàsic” d’una societat i alerta que els creadors “no se sentiran mai segurs si pensen que les seves obres poden ser censurades quan no coincideixin amb els criteris subjectius i sectaris d’Aliança Catalana, només escollida pel 30% dels votants ripollesos”. Uns fets que “ja es van viure en temps del franquisme”, remarquen els signants.
Amb aquest manifest, els exalcaldes volen “sembrar la llavor de la recuperació del prestigi” de Ripoll, que durant el temps ha demostrat ser una “vila dinàmica i integradora” i una capital de comarca pirinenca amb “una destacada implantació industrial i una vida cultural que ha donat des d’artistes de renom a institucions de prestigi”. A més, invoquen la Declaració Universal dels Drets Humans i demanen a tots els centres educatius de Ripoll que “facin pedagogia dels drets humans i de la llibertat d’expressió”.
El manifest s’ha presentat a l’Ajuntament per a la seva aprovació, tot demanant que “els drets humans siguin un full de ruta que s’imposi en totes les actuacions de la batllessa”. A més, s’ha convocat una manifestació per aquest divendres al migdia en favor de la llibertat d’expressió, el progrés i els drets humans.
