La ingerència russa al procés independentista de Catalunya s’inclou en el darrer llibre del periodista Marc Marginedas, “Rússia contra el món” (Edicions 62/Ediciones Península). El llibre és el resultat d’un “llarg treball d’investigació que desvela com Rússia s’ha convertit en el desestabilitzador de la geopolítica mundial” i es resumeix en la seva presentació així: “Des dels primers atemptats de falsa bandera a Txetxènia fins l’enverinament i assassinat d’opositors com Alexéi Navalni, passant pel suport a grups armats extremistes, aquesta obra recorre més de dues dècades de terrorisme d’Estat, afavorit per Putin i se centra, sobretot, en entendre el seu paper com desestabilitzador de l’ordre mundial, ja sigui a Síria, a Ucraïna o a la mateixa Espanya”. El sisè capítol es titula “Veus que agraden al Kremlin a Espanya” i en ell tracta de la ingerència del règim de Vladimir Putin en el procés.
Marginedas, que va ser corresponsal d’El Periódico de Catalunya a Moscou durant deu anys, fins el 2022, va exercir aquesta funció en plena efervescència del moviment independentista impulsat pel govern de la Generalitat. Va estar segrestat a Síria durant sis mesos i va ser alliberat el 2 de març del 2014. Darrera aquell segrest, a mans d’Estat Islàmic, hi veu la mà del règim rus.
Les referències del llibre de Marginedas a les maniobres del Kremlin per desestabilitzar Espanya aprofitant el moviment independentista inclouen dures crítiques a l’ambaixador espanyol a Moscou des del desembre del 2018, Fernando Valderrama. També deixa en evidència la postura amable amb la política del Kremlin o directament propagandística que han mantingut personatges com el ministre d’Afers Estrangers entre els anys 2011 i 2016, José Manuel García Margallo; l’escriptor Arturo Pérez-Reverte; l’ex-líder de Podemos, Pablo Iglesias; la periodista de Canal Red Inna Afinogenova; el coronel a la reserva Pedro Baños, el bloguer Rubén Gisbert o l’espia rus-espanyol Pablo González.
De García Margallo destaca la seva amistat amb el ministre d’Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, i recorda que en una intervenció a El Matí de Catalunya Ràdio, quan el dirigia Mònica Terribas, va minimitzar la ingerència russa a Catalunya. “Va limitar l’actuació russa al ciberespai, descartant qualsevol participació ‘governamental’ o del Kremlin en la ingerència”, escriu Marginedas. També explica que en una intervenció a Telemadrid va afirmar que no li constava que Rússia hagués jugat cap paper desestabilitzador a Catalunya. “Cal respectar Rússia i donar una sortida a Putin”, va declarar a la televisió madrilenya.
Marginedas explica com va viure des de Moscou el període previ a la sentència del procés i com va patir les pressions de l’ambaixada dirigida per Valderrama. “S’apropava la data en la qual es faria pública a Espanya la sentència contra els principals líders independentistes catalans que havien promogut i organitzat la mobilització que va conduir al referèndum no autoritzat de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya, i els corresponsals a Moscou estàvem molt pendents de possibles nous intents d’ingerència per part del Kremlin en un moment tan delicat per Espanya. A més, teníem molt present la cobertura que havia realitzat la cadena governamental de propaganda RT en espanyol dos anys abans, durant el referèndum, que falsejava notícies, agitava el conflicte i fins i tot comparava els successos a Barcelona amb el procés d’independència unilateral que es va viure a Kosovo”, narra al llibre.
I segueix: “Durant un dinar de presa de contacte, un diplomàtic espanyol que acabava d’arribar a Moscou em va demanar que no carregués les tintes en contra del Govern rus, ja que a la legació li constava, de bones fonts, que l’actitud dels mitjans de comunicació russos i la seva cobertura seria en aquesta ocasió molt diferent a l’exhibida durant les mobilitzacions a Catalunya del 2017”. Marginedas diu que el va respondre amb escepticisme: “Ja ho veurem, els russos ens han demostrat amb escreix durant tots aquests anys que la seva paraula no és de fiar”.
El 8 de febrer de l’any passat, el Parlament europeu va aprovar una resolució perquè s’investigui la ingerència russa al procés independentista de Catalunya. Feia dos anys que Rússia havia envaït Ucraïna. Fins el darrer moment, García Margallo va dir que es creia les declaracions del seu amic Lavrov que la invasió russa era un invent dels Estats Units i els mitjans de comunicació occidentals.
