La ciència i els estudis sobre la salut han estat històricament esbiaixats a favor dels homes blancs cis heterosexuals, mentre que les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ han estat discriminats, invisibilitzats o directament exclosos dels estudis. Aquest context ha causat que encara hi hagi una important manca de dades científiques sobre la salut de les dones i d’aquest col·lectiu, fet que afecta el seu dret a la salut, un dret fonamental reconegut a l’article 43 de la Constitució espanyola.
Aquesta absència d’informació ha motivat el primer projecte d’investigació europeu, liderat des de Catalunya, sobre la salut de lesbianes, bisexuals, pansexuals i dones heterosexuals que mantenen relacions afectivosexuals amb altres dones, un col·lectiu que el projecte, que porta per nom L-Health, anomena LesBis*. L’objectiu és identificar les desigualtats en salut i en l’atenció primària que les afecten i, després, dissenyar una formació per a professionals sanitaris per millorar la pràctica clínica que reben les LesBis* en l’atenció primària.
“Si les dones som poc conegudes en medicina, les LesBis* encara menys”, assenyala Anna Ponjoan, coordinadora del projecte L-Health i investigadora de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). “La manca de dades fa que no hi hagi l’evidència científica necessària perquè la pràctica clínica sigui bona, ja que als i les professionals els falta informació”, afegeix.
Pel que fa a les causes d’aquesta escassetat d’informació, Constanza Jacques-Aviñó, investigadora de l’IDIAPJGol i també coordinadora de l’L-Health, apunta a EL TRIANGLE que “històricament no ha sigut d’interès ningú que no formi part de l’hegemonia”. L’hegemonia, explica, “sol ser un home blanc, heterosexual, cis, i d’una classe mitjana o alta”, i tot el que ha format la recerca històricament, “ha negat la participació i la pregunta i recerca d’altres tipus de persones que no formen part d’aquesta hegemonia”.
La manca de dades, sumada a la lesbofòbia estructural així com al poc interès per investigar la salut de les LesBis* fa que aquestes dones no rebin una atenció mèdica adequada a les seves necessitats, tal com mostren els resultats preliminars de l’estudi. De fet, en l’àmbit de l’atenció primària, les dones participants en l’estudi afirmen que hi ha una manca d’informació i de formació dels professionals, així com d’interès per investigar el que no poden respondre. També tenen la sensació d’haver de fer pedagogia cap als professionals i demanen poder rebre atenció sanitària sense patir judicis ni ser culpabilitzades.
“Sabem que la manca d’informació sobre la nostra salut no és casualitat. Si no som als estudis, si no formem part de la recerca, és com si no existíssim”, destaca una de les participants de l’estudi, que explica, des de l’anonimat, que una de les barreres a la qual s’ha d’enfrontar en les consultes mèdiques és la pressuposició que és heterosexual, fet que causa “incomoditat” per haver d’aclarir a una persona desconeguda l’orientació sexual.
Segons la investigadora Jacques-Aviñó, la invisibilització de les LesBis* es manté perquè “hi ha interessos” i “ideologia”, i en ciència, “d’alguna manera, es reprodueixen les estructures de poder clàssiques, com poden ser el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat. Com que els qui han sustentat la ciència han format part històricament d’aquests models, no ha interessat tot el que sigui qüestionador d’aquest statu quo”.
En aquest sentit, Vanessa Puig, investigadora de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), afegeix que “el sistema biomèdic o d’atenció primària està dins del sistema cis etnopatriarcal, que és androcèntric i, per tant, ha anul·lat i invisibilitzat les dones, que és una part molt important de la nostra població d’estudi”. “A més, està dins d’un sistema que és binari i que, per tant, també ignora les dissidències de gènere, i és un sistema heteronormatiu. Tenim les tres coses alhora que fan que, òbviament, una part de la població sigui invisible als seus ulls”, afegeix.
Una altra de les causes de l’absència d’estudis sobre la salut de les LesBis* és la manca de finançament per dur-los a terme. Segons explica Ponjoan, una de les coordinadores del projecte, “l’estructura actual fa que hi hagi una manca de convocatòries específiques de salut LGTBIQ+”, de manera que no hi ha opcions que aquesta mena de projectes siguin finançats “perquè no hi ha aquest tipus de convocatòries”. Si presenten les propostes en convocatòries no específiques, afegeix la investigadora, “és molt més difícil que siguin seleccionades i finançades, justament perquè l’estructura i el mateix personal que avalua els considera potser poc rellevants”.
“És un peix que es mossega la cua: si no tenim finançament, no podem fer estudis i, per tant, no podem generar una evidència científica que sustenti una pràctica clínica de qualitat, fet que afecta directament la salut de les LesBis* perquè a molts dels i les professionals els falta informació”, manifesta Ponjoan, que alerta que “com que la pràctica clínica no es pot sustentar en una evidència científica sòlida, difícilment serà l’adequada”, cosa que afecta el dret a la salut.
Tres línies de recerca
Segons expliquen les investigadores de l’L-Health, el projecte segueix tres línies de recerca: un estudi qualitatiu, que consistirà en entrevistes grupals a LesBis* i a professionals de l’atenció primària; un estudi quantitatiu, amb una metodologia d’enquesta en cadena online que es farà arribar a LesBis* i que, un cop completada, cada participant podrà enviar a tres LesBis* més que conegui; i un estudi amb metodologies participatives, basat en una perspectiva feminista i interseccional i amb una diversitat de perfils de LesBis*.
“És fonamental que les LesBis* no només siguin objecte d’estudi, sinó protagonistes actives en la construcció d’un sistema sanitari més equitatiu”, destaca Jacques-Aviñó. Posteriorment, en una segona fase del projecte, l’ONG Sida Studi dissenyarà de manera participativa una formació pilot per a professionals de la salut i de l’atenció primària per millorar les seves competències. D’aquesta manera, L-Health busca tenir un impacte més enllà de l’àmbit acadèmic i reduir les barreres de les LesBis* per millorar la seva salut.
El projecte L-Health es fa entre el 2024 i el 2026 i pretén, a més de recopilar dades, transformar els resultats en eines pràctiques. Aquestes eines inclouran materials formatius per sensibilitzar el personal sanitari i millorar-ne la pràctica clínica, amb l’objectiu final de fomentar una atenció primària més inclusiva. Per dur a terme el projecte, finançat amb fons de la UE, han sumat esforços l’IDIAPJGol, l’EuroCentralAsian Lesbian* Community, l’ASPB, l’ONG Sida Studi i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI).