Causa estranyesa i sorpresa escoltar de boca de la vicepresidenta del FC Barcelona, Elena Fort, que “la graderia d’animació estava molt tancada. Hem de democratitzar-la i escoltar els més joves”, argumentant que anteriorment no s’havia tingut en compte l’opinió dels socis d’entre 18 i 30 anys i que aquest col·lectiu havia “traslladat la seva inquietud per no haver pogut accedir a la graderia d’animació”.
És el que s’ha atrevit a dir aquesta setmana a Barça One, el canal del Barça teledirigit i manipulat de la directiva, que, per cert, ha deixat d’emetre fins i tot l’Aló presidente de Joan Laporta perquè ja no vol ni necessita i, a més jutja antiquat, això de donar explicacions als socis.
El terme “democratitzar” sona efectivament a burla i conya en relació amb els socis en un context de discurs i actuació feixistoide, repressiu i retorçat per part seva, que a més proposa ara un procés de diàleg, transparència i cocreació amb els socis que vulguin formar part del nou Espai d’Animació que es posarà en marxa coincidint amb la volta a l’Spotify.
Ho afirma qui ha negat precisament als socis d’Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça, els grups que han alimentat històricament la graderia d’animació des de la seva posada en marxa, una reunió per abordar aquesta presumpta causa del tancament de la graderia d’animació sobre la base de l’impagament de les multes exigides per la directiva, que encara no ha estat capaç d’aportar proves ni indicis d’aquest mal comportament més enllà de no haver tolerat algunes proclames contra la junta de Laporta pel seu tarannà totalitari i la seva gestió desastrosa.
Els crits de “Barça sí, Laporta no!” han estat l’única causa real per la qual Laporta, cabrejat, intolerant i venjatiu, ha decidit unilateralment tancar-la i emprar la força de la seva seguretat personal i la dels Mossos per a fer callar qualsevol veu dissident en el Lluís Companys.
Elena Fort ha callat a Barça One que, des del club, encara que els socis podien emplenar un formulari per participar en el procés de promoció d’aquest nou espai, s’han articulat els mecanismes necessaris per a impedir que cap dels antics membres de la grada d’animació pogués estar implicat en una iniciativa que, de tota manera, només estarà oberta a socis, o no, seleccionats a través de les xarxes pròpies del nepotisme, l’amiguisme i dels privilegis de l’imperi laportista.
La vicepresidenta institucional de la junta de Laporta ocupa també la presidència de la comissió d’ètica i transparència del FC Barcelona que, si s’ha distingit per alguna cosa, a més de per gandulejar olímpicament, és per validar, tant per acció com per omissió, el període de la història del FC Barcelona més fosc d’aplicació de polítiques antisocials i de la supressió i anul·lació sistemàtica dels drets més elementals democràtics i estatutaris, començant per l’eliminació de les assemblees presencials i dels articles de control econòmic, i per la vulneració i incompliment dels acords assemblearis.
No cal dir, a més, que la comissió d’ètica i transparència, per la seva banda, a més de combregar amb les actuacions de la Gestapo laportista, es dedica a tirar a la paperera qualsevol queixa o escrit dels socis que reclami ingènuament ètica i transparència, així com a enganyar els socis cada vegada que intervé en qualsevol dels fronts en els quals actua com a portaveu, sigui per mentir sobre quan es reobrirà l’estadi o per fer veure que lidera una reforma dels estatuts des de fa tres anys i que tothom sap que mai veurà la llum, si no és per a endurir i reduir els drets dels socis. Li sobren motius per a dimitir per raons de falta d’ètica, de transparència i de tarannà democràtic.