Joan Laporta va evitar coincidir al Mobile World Congress (MWC) de Barcelona amb qui, se suposa, és el seu superamic, col·lega i partner capital del FC Barcelona, Ruslan Birladeanu, l’enigmàtic ciutadà rus-moldau que si va aparèixer en l’espai més important del món de la connectivitat d’avui i del futur, va ser per a evitar transcendir en aquest àmbit clau del futur Espai Barça. Però, sobretot, per la voluntat expressa del president, perquè el seu nom i imatge estiguessin el menys exposats a la radiografia i l’anàlisi mediàtica en la seva primera aparició oficial com el personatge que ha estat capaç d’arrogar-se el desenvolupament de la cobertura 5G del nou estadi, la creació d’un operador de telecomunicacions propi del FC Barcelona, Barça Mobile, i a més sortir al rescat del club amb 28 milions transferits la nit de cap d’any per poder inscriure, almenys als ulls del CSD, al fitxatge estrella de la temporada, Dani Olmo.
A la vista de la seva generositat i predisposició hauria de ser tractat com un heroi i, en canvi, va ser ocultat i relegat al paper de marioneta en l’estand del Barça dins del Mobile World Congress en la seva aparició prevista de dimarts passat com a CEO de New Era Visionary Group, en principi, perquè des de l’àrea de comunicació del club la seva presència projectés els grans plans d’expansió blaugrana en el sector de les telecomunicacions de la mà de Ruslan Birladeanu i de New Era Visionary Group, presentada en el seu moment com una de les empreses líder en l’àmbit mundial.
Així estava previst fins que, per un gir tan inesperat del destí, va ser revelada la identitat del segon pagador i posada al descobert que Laporta, forçat perquè se li va acabar el temps (sis mesos va tenir des de l’estiu per trobar els diners de la inscripció d’Olmo), va haver de recórrer a la tapadora de Ruslan Birladeanu per sortir de la dificultat. Ho van confirmar fonts de New Era Visionary Group dilluns a la Cadena SER, que si van comprar seients VIP en un rampell empresarial inesperat va ser “per a fer-li un favor al club” i no perquè tinguessin un especial interès en aquesta inversió.
El que no van poder explicar és d’on va aconseguir treure 28 milions aquesta modesta empresa, sense oficines pròpies, ni en els Emirats Àrabs ni a Barcelona, de la nit al dia. També van aportar, segons aquest mateix relat, una mica de llum sobre la seva irrupció en l’univers de les telecomunicacions també sobtadament com a proveïdor i soci del Barça amb la intenció de proporcionar a l’Espai Barça el millor 5G del món i de convertir Barça Mobile en l’operador més important de mig planeta -gairebé 200 països- amb la finalitat que els 400 milions de barcelonistes es connectin a un mateix canal. Va ser Limak, la constructora turca responsable de la remodelació de l’estadi, la que, per contracte, havia de gestionar la cobertura 5G. I va ser Limak, va detallar la SER, qui va triar a New Era Visionary Group “perquè així li ho van indicar des del club”.
Per tant, d’acord amb aquesta versió, New Era Visionary Group va resultar triada a dit directament des de la directiva -és a dir, des de presidència a efectes pràctics- i, al seu torn, ha estat la responsable de dirigir el concurs intern per a la selecció de l’operador capaç d’aportar la tecnologia i el coneixement necessaris, en aquest cas MasOrange, la recentment creada fusió per a Espanya de MasMovil i Orange que, en opinió de la indústria especialitzada es va convertir, des d’abril passat, “en l’empresa líder automàtica en el mercat espanyol per nombre de clients, i també en una de les 20 majors companyies d’Espanya per ingressos”. Paradoxalment, però, MasOrange, pel que fa a la seva vinculació blaugrana, depèn de la New Era Visionary Group, que va ser fundada també l’any passat amb 3.000 euros de capital social.
Ruslan Birladeanu va negar en l’estand del Barça que per a crear una xarxa internacional de telecomunicacions al servei dels fans del Barça calgui disposar d’un capital important, ni de bon tros, donant a entendre que la seva societat i la de Francisco Maza, el soci espanyol de l’organització, no es distingeixen precisament pels seus fons propis, un altre contrasentit en relació amb el seu paper de capitalista inversor (70 milions té compromesos) en l’assumpte dels seients VIP.
Amb raó Laporta va voler evitar que el soci del Barça conegués l’origen del comprador principal de l’operació nit de cap d’any, emparat en una confidencialitat que només pretenia mantenir ocult que el clan dels Birladeanu havia entrat en l’univers laportista en més que estranyes circumstàncies, ja que el seu fill Andrei també figura com a partner de marxandatge del club amb una societat constituïda a Estònia amb 100 euros de capital social, propietària d’una llicència per a la venda de rellotges de luxe de la marca Jacobs & Co, una sèrie limitada commemorativa del 125è aniversari del FC Barcelona.
Tots dos es van deixar veure en el Mobile World Congress amb parafernàlia blaugrana i, en el cas del pare, Ruslan Birladeanu, mesuradament parlador en la seva esperada, encara que breu i confúsa, aparició en la presentació oficial de Barça Mobile. No va admetre més que les preguntes preparades i la seguretat del Barça se’l va emportar per a evitar el cara a cara amb els periodistes que van intentar abordar-lo. De Barça Mobile es va saber, això sí, que sense inversió ni diners serà un dels operadors líders internacional, anunciant que molt aviat, a final de mes, “hi haurà sorpreses”, afirmació que no se sap si és premonitòria d’un altre d’aquests negocis de Laporta com Barça Vision. El que sí ha de passar abans del 7 d’abril és que el CSD resolgui sobre la llicència de Dani Olmo.
No va ser casual i sí tan depriment com significatiu que la ponència de Ruslan Birladeanu acabés sent una conversa guionada i teledirigida entre el campió rus-moldau de les telecomunicacions amic de Laporta i Bryan Bachner, un altre companyó de Laporta, cap visible, pensant i executor de la desaparició del Reus i avui responsable del desastrós negoci de Barça Vision i de les oficines pràcticament inoperatives del Barça a Nova York i Hong Kong.
I no és d’estranyar, perquè en l’acte principal de l’estand del Barça en el Mobile Congress no va aparèixer una sola imatge (ni vídeo ni foto), ni tan sols un power point il·lustratiu de les gestes i plans de Barça Mobile, només una caràtula fixa amb el nom i els càrrecs dels participants.
Penós? Frikisme? Fallada de l’organització? Descuit imperdonable? Res d’això, simplement que ni Barça Vision és capaç de produir un vídeo corporatiu presentable i que, el pitjor i més destacable, Barça Mobile, com Barça Vision, no disposa d’un pla de negocis propi, tot és un muntatge fantasmagòric típic del laportisme més genuí i engalipador.
