De gener a octubre de 2024 els Mossos d’Esquadra van registrar un total de 14.548 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella a tota Catalunya, un 3% més que l’any anterior. Tot i que cada cop són més les dones que fan el pas i denuncien els seus agressors, encara n’hi ha moltes que, per por, vergonya o culpa, entre altres motius, opten per no fer-ho. Amb l’objectiu de “posar més ulls al sistema” i donar visibilitat a les víctimes silencioses, els Bombers de Barcelona s’han dotat d’una guia d’indicadors per detectar possibles signes d’alerta. El cos va començar a treballar i formar-se en aquesta línia l’any 2022, i fins ara ha traslladat una mitjana de 20 possibles violències masclistes o intrafamiliars cada any.
El cap dels Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, ha explicat a l’ACN que es tracta d’una experiència similar a la que se segueix davant situacions de pobresa energètica. En aquest sentit, ha destacat la utilitat d’aquesta feina perquè permet detectar casos que no han estat registrats pel sistema. Massagué considera que, “per sentit comú”, aquesta és una feina que hauria de ser “inherent” de tots els bombers, de manera que cap efectiu “hauria de girar el cap davant problemes que es puguin detectar amb independència de la intervenció que estigui duent a terme”.
Una guia d’indicadors
L‘any 2023, el Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea de Feminismes van coordinar-se per crear una guia amb els indicadors que s’han de tenir en compte davant un possible cas.
La guia dels Bombers estableix dos nivells d’intervenció en funció de si les evidències són molt clares o de si el que es detecta són indicis. Massagué ha explicat que el primer supòsit s’activa quan la víctima presenta lesions visibles o compatibles amb agressions sexuals; si es percep que a l’immoble hi ha persones sotmeses a coaccions, amenaces, xantatges o vexacions; si estan retingudes al domicili en contra de la seva voluntat; si s’oposen a què un professional sanitari valori el seu estat malgrat tenir ferides visibles, o si a l’habitatge s’hi troben menors desatesos o progenitors en estat d’embriaguesa o sota els efectes de substàncies tòxiques.
“Es tracta de veure evidències molt clares, sobretot ens fixem en els danys o les ferides que puguin presentar les persones i en si hi ha crits o afectacions molt clares en els menors o en les dones”, ha comentat el cap dels Bombers de Barcelona, que ha explicat que en aquestes situacions alerten la policia, demanen assistència sanitària i deixen constància del fet a l’informe de servei.
Quan les evidències no són tan clares, sinó que el que es percep és que hi ha lesions o situacions “compatibles” amb violència masclista o intrafamiliar, els Bombers informen les possibles víctimes de les agències de suport existents i el comandament responsable de la intervenció marca les caselles pertinents a l’informe de servei. Els principals senyals d’alarma en aquests supòsits són l’ús de vestimenta inadequada pel clima podent ocultar lesions; nerviosisme, por, roba estripada; si el domicili està en mal estat o hi ha persones desateses a l’interior; si les possibles víctimes tenen un discurs contradictori, reaccions desproporcionades o una actitud de defensa o hostilitat, o si es detecten idees de suïcidi o desatenció de menors o persones dependents.
En tots dos nivells d’intervenció, tota la informació recollida es trasllada a la Comissió permanent de violència masclista del districte corresponent per poder atendre les dones des dels diferents serveis municipals específics i fer seguiment dels casos.
Una vintena de casos anuals
Massagué ha explicat que els Bombers de Barcelona fan uns 23.000 serveis anuals i ha detallat que 13.000 d’aquests corresponen a salvaments i incendis a dintre d’habitatges. Així, ha indicat que tots els supòsits de violència masclista o intrafamiliar que es detecten estan repartits pels diferents districtes i barris de la ciutat. “No hi ha llocs concrets on es concentri en aquesta tipologia de serveis”, ha apuntat.
Alhora, ha assenyalat que des del 2022, moment en què els Bombers van començar a informar sobre aquesta mena de situacions, “la xifra està estabilitzada amb una vintena de casos anuals”. Massagué ha dit que no es pot parlar d’una tendència perquè es tracta d’una instrucció molt recent i encara s’està formant els professionals del cos. “Caldrà mirar-ho amb una mirada de més llarg termini”, ha valorat.
En aquesta línia, ha assegurat que no temen que el rol dels bombers com a cos de vigilància pugui fer que la ciutadania en desconfiï: “Al contrari, perquè la vigilància és la feina que anem a fer i si podem detectar elements que considerem que poden beneficiar els ciutadans, o que són útils per als Serveis Socials o pels equips que treballen amb persones que estan en situació de vulnerabilitat ho farem”, ha assenyalat.
