La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha assegurat aquest dijous que la delegació de competències d’immigració a la Generalitat, fruit de l’acord entre el PSOE i Junts, no implica fer del català un requisit per a l’obtenció de permisos, malgrat la lectura que alguns mitjans fan de l’exposició de motius de la proposició de llei.
“La llengua no és un requisit per denegar un permís, expulsar una persona o prohibir l’entrada al nostre país”, ha afirmat, i en la mateixa intervenció ha afegit que “a aquesta delegació de competències se li aplicarà la normativa vigent en matèria lingüística“. El marc, segons ha dit, és la llei d’estrangeria, on “el coneixement de la llengua no és un requisit”, tot i que “cal ser molt conscients que la llengua és una palanca importantíssima per a la inclusió en una societat”.
La ministra ha manifestat també que “el marc normatiu està absolutament clar”, i “les normes hi són per a complir-les”. “Tenim un marc jurídic, i cadascú té les seves competències”, ha afirmat en una entrevista a Onda Cero.
Preguntada per si estaria d’acord amb un recurs de l’Estat davant el Tribunal Constitucional en el cas que el Parlament de Catalunya aprovés una legislació que exigís el coneixement del català, però, Saiz no s’ha volgut pronunciar. “Això ho deixaria als advocats de l’Estat que són els que coneixen perfectament les competències i la normativa vigent en cadascun dels territoris”, ha afegit.
Bolaños diu que el debat és “inexistent”
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, també ha recordat aquest dijous que la delegació de competències pactada amb Junts no fa cap referència” al requisit del català i ha assegurat que el debat és “inexistent” perquè el text no ho recull.
“És una llei profundament constitucional que aposta per l’autogovern i per reforçar les competències d’acollida”, ha insistit Bolaños, tot afegint: “Que s’acosti una competència a l’administració més pròxima, com és la Generalitat, en una matèria tan important com la integració i inclusió de les persones migrants, és perfectament constitucional”.
El ministre ha tret pit del pacte i ha assenyalat que “el que fa uns anys era confrontació i vulneració flagrant de la Constitució i de les lleis, avui són acords, pactes i compliment de la Constitució per reforçar l’autogovern de Catalunya”. “Estem clarament fent un pas endavant per reforçar l’autogovern i millorar el servei d’acollida de les persones migrades en aquesta comunitat”, ha conclòs.
