El 2024 es van registrar 266 alertes d’atacs físics, intimidació, detenció i altres accions “restrictives” sobre periodistes, segons l’informe anual elaborat per la plataforma del Consell d’Europa per a la protecció i seguretat del periodisme.
Les dades, publicades aquest dimecres, reflecteixen que el nombre d’alertes recollides és inferior al del 2023 (285), malgrat que la xifra es manté “significativament per sobre” dels nivells previs a la pandèmia de la covid-19. La majoria d’aquestes, un total de 32, es van produir en territoris ocupats per Rússia i van ser atribuïts a forces russes.
En l’informe, anomenat 2024: Confrontant la pressió política, la desinformació i l’erosió de la independència dels mitjans, el Consell d’Europa també alerta de la “creixent amenaça” de la desinformació a través dels continguts generats per la intel·ligència artificial (IA) i la propaganda estatal.
Aquest treball fet públic pel Consell d’Europa assenyala que els perills a què han de fer front els periodistes que cobreixen l’agressió militar de Rússia sobre Ucraïna continuen sent “la preocupació més gran” relacionada amb la seguretat dels periodistes a Europa el 2024.
A part de Rússia, la majoria de les alertes recollides per l’informe es van atribuir a Turquia (28), Sèrbia (20) i Geòrgia (18). Precisament, sobre Geòrgia, el Consell d’Europa indica en el seu informe que el país va registrar més del triple d’incidents que l’any anterior degut, principalment, als atacs a periodistes durant les protestes a favor de la Unió Europea.
Del total d’alertes, 78 estaven relacionades amb atemptats contra la seguretat i la integritat dels treballadors del sector, incloses les morts de la periodista ucraïnesa Viktoria Roschyna mentre es trobava sota custòdia russa, el periodista de Reuters Ryan Evans i el periodista del Kazakhstan Aidos Sykov.
L’informe també apunta que, més enllà dels actes de guerra provocats per l’agressió de Rússia contra Ucraïna, la majoria d’agressions físiques a periodistes estaven relacionades “amb la seva cobertura de manifestacions públiques i eleccions”.
A més, indica que el 31 de desembre de 2024 hi havia 159 periodistes detinguts a tota Europa, 44 d’ells a Bielorússia, 30 a l’Azerbaidjan, 29 a Rússia, 28 en els territoris ocupats per Moscou a Ucraïna, 27 a Turquia i un a Geòrgia.
El cas d’Espanya
L’informe, de 70 pàgines, cita en dues ocasions Espanya. D’una banda, destaca que Espanya, i altres estats membres, han fet “passes” per abordar les amenaces polítiques sobre els periodistes i menciona, concretament, el cas de la periodista d’eldiario.es Esther Palomera que, segons va denunciar el seu mitjà, va rebre pressions del cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, Miguel Àngel Rodríguez. Pel que fa a aquest cas, l’informe destaca que la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, va “censurar i condemnar” les amenaces a Palomera.
D’altra banda, l’informe menciona Espanya per alertar que els representants dels treballadors de les grans organitzacions “no són sempre adequadament consultats” durant les grans reformes que afecten “significativament” el finançament i la gestió dels mitjans de comunicació.
Així, l’informe fa referència a la reforma de la gestió de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) arran del decret aprovat pel govern espanyol el 22 d’octubre del 2024, que reduïa la majoria necessària per a la renovació del consell d’administració de RTVE de dos terços a la majoria absoluta en la segona volta per fer els nomenaments.
