El podcast La Sotana, una tertúlia esportiva setmanal, existeix gràcies als patrons que hi posen diners. En té 4.800 que aporten uns 10.700 euros cada mes. Hi ha tres categories de patrons, en funció de si aporten 4, 8 o 20 euros al mes. Entre els avantatges que se’ls ofereix és accedir al programa abans que s’emeti en obert, anar-hi de públic, rebre un samarreta o una caixa de cerveses o tenir un descompte en actes que organitza el programa. L’empresa que gestioni el negoci es diu Anatos Produccions. A les tertúlies de La Sotana hi participen quatre humoristes: Joel Díaz, Andreu Juanola, Manel Vidal i Magí García. Tots quatre cobren per la seva intervenció com a presentadors, col·laboradors, tertulians o guionistes de diferents programes de 3cat.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va prohibir a Manel Vidal que intervingués vestit amb una samarreta de La Sotana al programa Zona Franca de TV3 quan hi feia una secció setmanal. Això va passar el novembre del 2022. L’ús de TV3 i Catalunya Ràdio per promocionar La Sotana ha continuat malgrat aquesta prohibició.
Joel Díaz no apareix amb la samarreta de La Sotana que va utilitzar Manel Vidal -on es llegia ‘Puta Espanya’ escrit de forma desordenada- però el programa APM? on fa entrevistes setmanals va fer publicitat del seu negoci privat el passat 23 de febrer. L’APM? d’aquell dia va dedicar un minut a fer promoció de La Sotana incloent-hi la seva careta d’entrada i sortida. El gag en què es van utilitzar les imatges d’aquest podcast, se suposa que cedides gratuïtament, consistia a substituir el convidat que havien tingut en un programa anterior pel president de la Generalitat, Salvador Illa, en un muntatge que van aprofitar per burlar-se’n i desacreditar-lo.
Ni Illa ni els socialistes són sants de la devoció dels quatre integrants de La Sotana, autodefinits com a independentistes i que han cridat sovint ‘puta Espanya’ al programa. L’última ocasió en què van insultar amb aquest improperi els catalans que no li fan fàstics a ser considerats espanyols va ser en la nadala que van cantar tots quatre aquestes darreres festes de Nadal.
La Sotana ha superat ja els deu anys d’existència i els 360 programes. Es va posar en marxa el 2014 a Ona Sants i va viure dues etapes en les quals va ser contractat per Ràdio Barcelona i betevé. En els dos cassos, les empreses van suspendre el contracte amb el programa per les seves burles i insults a diferents persones. De betevé els van expulsar per fer bromes del pilot Isidre Esteve que havia quedat paraplègic en un accident de moto.
L’absència d’un contracte amb una empresa de comunicació la va substituir La Sotana organitzant un sistema de mecenatge mitjançant patrons, que és el que ha permès la seva continuïtat. Amb aquests ingressos poden fer front als honoraris dels que el fan, el lloguer de l’espai on l’enregistren les nits de dilluns, el BCN Media HUB i altres despeses tècniques. Han aconseguit el suport d’algunes marques de cervesa que han anat canviant amb el pas dels anys. També aconsegueixen ingressos gràcies als bolos que fan per diversos teatres i centres culturals de Catalunya. El darrer el van fer el passat 27 de febrer a l’espai Paral·lel 62, a Barcelona. L’entrada costava 16 euros.
El suport de TV3 i Catalunya Ràdio al negoci de La Sotana és constant, emparat en la presència dels seus integrants als diferents programes d’aquests mitjans. El passat mes de juny, Revolució 4.0, de Catalunya Ràdio, els va atorgar un premi com a “iniciativa emprenedora”. Els passats 29 i 30 de gener, Magí García, que és col·laborador d’Està passant a TV3, va ser presentat com a membre de La Sotana a El búnquer, també de Catalunya Ràdio. “Ho peten i, què coi!, fan riure”, va exclamar Neus Rossell, una de les presentadores d’El búnquer.
El que no havia passat fins ara és que un programa de TV3 en el qual participa un dels membres de La Sotana li dediqui un minut i hi aparegui ell mateix burlant-se del president de la Generalitat i fent-ne difusió. Lògicament, per captar nous patrocinadors és una estratègia perfecte. Que sigui legal ja és més dubtós.
