Carles Puigdemont ha celebrat l’acord per a la delegació de les competències en immigració, que ha defensat que farà que “tot el que té a veure amb una persona que ve de l’estranger passarà per la Generalitat”. Pel que fa al contingut concret, Puigdemont ha defensat el coneixement del català com a “element indispensable” per obtenir la ciutadania, sense el qual “no hi ha informe favorable”.
Ara bé, el president de Junts per Catalunya també ha advertit el govern espanyol que només és “un punt de compliments” dels acords entre la seva formació i el PSOE i que “no canvia res” en altres carpetes com els pressupostos de l’Estat.
En qualsevol cas, s’ha limitat a dir que la manca de confiança de fa unes setmanes “s’ha disminuït una mica”.
En roda de premsa després de registrar la proposició de llei acordada amb el PSOE, Puigdemont ha celebrat la delegació de competències per fer front al “repte demogràfic” i també a altres fenòmens. “Tenim l’amenaça de la violència i la radicació religiosa, i també l’augment dels postulats xenòfobs o directament racistes”, ha alertat. I tot seguit ha afegit que “això obligar a fer canvis en la manera de gestionar el fenomen per tal d’assegurat el procés social i econòmic, la cohesió i la convivència”.
“Catalunya és probablement un dels països a Europa més avançats en aquest sentit, on el fenomen s’expressa de la manera més contundent”, ha continuat el cap de files de Junts, que ha reblat: “Les xifres oficials són molt clares i no podem ignorar el risc que hi ha de desbordament de serveis públics si continuem fent fins ara, si no fem cap canvi. L’impacte del fenomen és transversal, des de l’educació, l’habitatge, la salut o els transports públics”.
La llengua com a requisit
Malgrat que admeten que necessitaria un desenvolupament legislatiu, des de Junts han defensat que “saber el català és imprescindible per a demostrar que estàs arrelat a Catalunya”. Segons el president de Junts, “si una administració ha de fer un informe per renovar una residència o adquirir la residència, i no hi ha aquest element indispensable per a la integració plena, doncs no hi pot haver informe favorable”. En aquest sentit, ha insistit que, “digui el que digui la sentència del Tribunal Constitucional, és perfectament constitucional que una persona que no coneix el català a Catalunya no està integrada”.
D’altra banda, pel que fa als permisos de residència, la portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha assegurat que amb la proposició de llei acordada, la Generalitat podrà “tramitar, concedir, renovar i també extingir” tant els permisos de residència temporal com els de llarga durada. “Davant d’un estranger sense papers, la Generalitat podrà atorgar el permís de residència temporal si compleix els requisits i podrà iniciar el procediment administratiu d’expulsió si no compleix”, ha assenyalat Nogueras.
Pel que fa als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), Puigdemont ha denunciat que “és una situació humanament inacceptable” i que “fa vergonya”. En aquest sentit, ha defensat que cal fer un “replantejament integral” d’aquests “en el marc de les directives europees”. “No poden ser magatzems d’éssers humans”, ha lamentat.
Poc “optimisme” amb el Govern d’Illa
Pel que fa al desplegament d’aquestes competències que en pugui fer el Govern presidit per Salvador Illa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha admès que les seves polítiques “no fan ser gaire optimismes que un mecanisme tan potent doni la seva utilització al màxim”. En qualsevol cas, ha assegurat que actuaran des de l’oposició per fiscalitzar l’executiu.
Des de Junts han remarcat que, a partir d’ara, caldrà anar preparant tots els recursos i legislació perquè la delegació es pugui començar a aplicar sis mesos després de l’aprovació de la llei, com estableix la mateixa norma.
