Sembla un final tan semifeliç com a poc creïble que Vítor Roque hagi estat traspassat al Palmeiras brasiler per 25,5 milions fixos i 5 milions més en variables, deixant un benefici aproximat d’1,5 milions, or pur per a les expectatives i la necessitat de Joan Laporta de sostenir el seu escurat marge salarial. Aquestes són almenys les mètriques de l’operació que la premsa directament connectada a l’aparell laportista ha difós en el moment de consumar-se la venda, o més aviat la devolució d’un actiu blaugrana que ha resultat ser, des de tots els punts de vista, un fracàs, esportiu i econòmic, a més d’haver aixecat des del principi les justificades sospites d’un sobrepreu directament vinculat a la participació de l’intermediari brasiler André Cury, repudiat per Laporta en 2021 i readmès efusivament i per sorpresa fa any i mig en ocasió del tracte amb el Athletico Paranaense per al fitxatge de Vítor Roque.
En efecte, en rastrejar aquesta informació i contrastar-la amb fonts fiables, les xifres filtrades des de la junta blaugrana es dilueixen i distorsionen sense que s’hagi oficialitzat des del Barça cap xifra sobre l’acord amb el Palmeiras, doncs ja fa mesos que Laporta va decidir reservar-se per a ell els detalls de totes les operacions, que es manegen a força de deixar caure entre la seva premsa i aparell digital el que més li convingui a cada moment.
Així i tot, donant per bo aquests 25 milions per un golejador que si torna al seu país amb alguna etiqueta no és precisament la d’un triomfador ni la d’un golejador infal·lible, els mitjans pròxims al club origen de Vítor Roque, el Athletico Paranaense, insisteixen que el fix signat pel Barça fa poc més d’un any va ser de 38 milions més 31 milions en variables.
Per tant, en el cas de recuperar 25 milions, la pèrdua directa per al Barça seria de 13 milions menys l’amortització corresponent fins a final de febrer, d’uns 5 milions, és a dir pèrdues d’uns 8 milions en el primer balanç. No sols estaria descartat que Laporta hagués obtingut alguna rendibilitat, sinó que a aquests 8 milions se li podria afegir el cost eventual del cost d’oportunitat obtingut pel Betis, que tenia la paella pel mànec si Palmeiras i Barça constrenyien per a tancar el tracte abans del 28 de febrer, últim dia del mercat de fitxatges al Brasil.
A canvi de renunciar a aquests dos anys (1+1) que tenia signats en règim de cessió, el club verd-i-blanc va acabar forçant en l’últim moment una ampliació del percentatge de la propietat sobre l’exblaugrana Abde, del qual ja tenia assegurat un 50% sobre el valor dels 15 milions acordats en el seu moment pel traspàs. Gràcies a deixar anar a Vítor Roque, que no era precisament titular en l’equip de Pellegrini, ara ha augmentat en un 30% la propietat, fins al 80%, sense la necessitat d’abonar els 4,5 milions al FC Barcelona.
Per tant, el dèficit ascendeix 12,5 sense perjudici que el Athletico Paranaense, que continuava tenint un 20% de Vítor Roque, pugui reclamar la seva part del pastís, perquè també asseguren les fonts solvents pròximes al Athletico Paranaense que el Barça el que va adquirir en el seu moment va ser només el 80% del passi de Vítor Roque, valorant al davanter en 47,5 milions. Si així és, del traspàs per 25 milions el club brasiler on es va forjar podria esgarrapar 5 milions que, al seu torn, caldria descomptar del presumpte ingrés amb el qual els laportistas ja es fregaven les mans anticipadament.
Una altra conclusió, inevitable i indiscutible, passaria per denunciar l’exagerada i sospitosa passió de Deco i de Laporta per aconseguir els serveis d’un jugador que, amb les xifres a la mà i en coincidència amb els experts analistes del futbol brasiler, tampoc havia cridat tant l’atenció dels clubs europeus, només del president i del director tècnic blaugrana. Conseqüentment amb la magnitud de la inversió, tots dos no van dubtar a anticipar el seu aterratge a Barcelona fa poc més d’un any aprofitant la lesió de llarga durada de Gavi, segurament en un error de càlcul i de precipitació més temerari encara que apostar d’una forma tan cega i milionària per un futbolista massa verd i jove per a suportar la pressió d’arribar al Barça com una estrella del gol, com aquell ‘Tigrhinho’ a qui el departament de màrqueting de Laporta va arruïnar la vida amb la seva exagerada i demencial campanya de presentació. Tan absurda com després van ser les crítiques de Deco a la premsa acusant-la d’haver estat cruel amb el jugador. En part tenia raó, les crítiques degueren centrar-se en el mateix Deco, el president i Alejandro Echevarria, en els qui recau l’autoria del frustrat i caríssim fitxatge, abans que en el jugador.
També en el moment d’airejar-se des de la rebotiga de la junta les variables acordades de 5 milions els mitjans han entrat en contradicció, vinculant-les al fet que Vítor Roque sigui triat entre els tres millors del Mundial de Clubs d’aquest estiu, guanyi la Pilota d’Or i el Palmeiras conquisti un títol internacional amb la seva participació. No semblen massa realitzables mentre que de les variables de 31 milions compromeses pel Barça amb el Athletico Paranaense no se sap res ni tampoc si s’han abonat en part durant la seva breu vida blaugrana.
Des de la junta també s’ha filtrat que gràcies a aquesta operació i al seu ‘benefici’ s’apuntala una mica més de marge salarial. Curiosa conclusió si es té en compte que, al marge que les xifres reals apunten en la direcció comptable oposada, és a dir, que el Barça perdrà almenys 12,5 milions en l’estimació més optimista, el cas de Vítor Roque i de la seva cessió al Betis encara no ha estat aclarida, ja que, precisament per a evitar que la seva inscripció com a jugador consumís joc net el Barça no va registrar el seu contracte en LaLiga, requisit previ i indispensable per a poder cedir-ho. Si a l’estiu no va entrar ni Dani Olmo, el fitxatge estrella de la temporada, per falta de marge salarial de Laporta difícilment podia tenir preferència un futbolista que Hansi Flick va descartar el primer dia. A Madrid sostenen que LaLiga i l’RFEF van mirar cap a un altre costat en el moment de validar el concepte ‘cessió’ al Betis, un dels clubs amb menys capacitat per a fitxar, com el Barça, en el rànquing de LaLiga.
Per tant, si el Barça no apareixia formalment com a propietari del brasiler a l’efecte de joc net és complicat especular amb què ara la seva venda, més que dubtosa en termes de superàvit, generi una millora en la massa salarial. Com sempre, és qüestió de temps que els números de l’operació, els reals, vegin la llum fora del món opac i manipulat de la foscor en el qual es mou Laporta, que mai es va fer una foto amb Vítor Roque. Mai.
Finalment, si el Palmeiras paga de veritat 25 milions per Vítor Roque, el seu fitxatge haurà estat el més car de la història del futbol brasiler. Creïble?
