La possibilitat que una llista única de l’oposició a Joan Laporta pugui emergir del laberint d’interessos oposats i de les complexes estratègies electors en què s’ha convertit el món de la dissidència barcelonista és avui del tot descartable.
D’una banda, Víctor Font s’ha desfet, una vegada més, del camí endegat mesos enrere quan va obrir la porta a integrar-se en una candidatura com a segon si d’aquesta manera era possible generar un front més poderós i capaç de derrotar en les urnes a Laporta.
Per un altre, internament es dona per trencada i impossible de refer la plataforma Som un Clam en el mateix format i estructura que es va donar a conèixer mesos enrere, per cert, sense massa fortuna ni encert, i més tard diluïda i invisible en els moments de major crisi de l’actual junta i de la necessitat d’un lideratge en l’àmbit de l’opinió pública.
Les últimes notícies, malgrat que la seva creació i desenvolupament no responia al format d’una candidatura pròpiament dita, a l’hora d’avançar en aquesta direcció han sorgit insuperables diferències entre les figures capitals de Joan Camprubí, Jordi Roche i Jordi Termes, que ja estarien elaborant pel seu compte els seus propis plans de cara a una contesa electoral de manera independent els uns dels altres.
Pel poc que ha transcendit, a més del mutu i comú rebuig a caminar junts Sí al Futur de Víctor Font i Som un Clam -aquesta via està del tot morta- no ha acabat de quallar el presumpte lideratge de Joan Camprubí, que a més s’ha vist embolicat en rumors no aclarits sobre la seva sortida precipitada com a soci de Boston Consulting Group, ni tampoc s’ha forjat una entesa sòlida i del tot empàtica amb Jordi Termes, que va iniciar el seu camí en solitari i després se’n va pujar al tren de Som un Clam.
Els seus camins s’haurien separat del tot en aquest moment sense que hagi transcendit de quin costat poden acabar caient la resta de les peces d’una aliança en la qual Jordi Roche pot decantar la balança si, com sembla, Som un Clam es comença a enfonsar i ell decideix seguir en una de les dues escissions, aquesta vegada ja amb la determinació inequívoca d’organitzar-se com a candidatura seriosa i disposada a tot.
