Fa pocs mesos poca gent havia sentit parlar de les terres rares i dels materials crítics. Pel comú de la gent, exceptuant cobalt i plutoni per les òbvies raons del tema nuclear, la majoria de minerals que formen part dels nous gadgets o equipaments, siguin telèfons mòbils o plaques fotovoltaiques, són uns perfectes desconeguts.
Però la realitat és una altra. En un món cada cop més dependent de la tecnologia i la transició energètica, les terres rares i els materials crítics han esdevingut estratègics. Aquests elements, essencials en sectors com l’electrònica, les energies renovables i la defensa, tenen una extracció i subministrament amb repercussions geopolítiques d’alta sensibilitat, fet que els converteix en una preocupació per a la seguretat econòmica i industrial passant a ser directament motiu de disputes i mercadeig, com s’està demostrant en aquests dies al voltant de la guerra d’Ucraïna.
La posició d’USA actual ha aconseguit introduir en l’agenda el tema que s’ha convertit en una mena de “trending topic”. Cal preguntar-se perquè no s’havia caigut en el tema fins ara. La posició de Trump representa diversos enfocaments: que USA vol cobrar el que ha aportat, que li discuteix a Xina la seva funció hegemònica i que posa el tema de les estratègies de futur de la transició digital i energètica en el epicentre de l’agenda geopolítica.
Ara bé, Què són les terres rares i els materials crítics i perquè són estratègics en un futur proper?
Les terres rares són un grup de 17 elements químics que tenen propietats magnètiques, catalítiques i luminescents excepcionals. S’utilitzen en motors elèctrics, turbines eòliques, pantalles LED, bateries, etc. Tot i que el seu nom suggereix escassetat, en realitat es troben en abundància, però la seva extracció i refinament són costosos i molt problemàtics i contaminants.
En canvi els materials crítics inclouen una sèrie de minerals i metalls fonamentals per a la tecnologia moderna i la indústria, especialment la nuclear i la militar. El cobalt, el liti i el tungstè són considerats crítics pel seu paper en bateries recarregables, equips electrònics i el renaixement de la indústria nuclear.
En tot cas tindran un paper central en els propers anys
Geografia de la producció i geopolítica de la provisió
La major part de la producció mundial de terres rares prové de la Xina, que controla aproximadament el 60-70% de l’oferta global i fins a un 90% de l’explotació. Aquesta dependència ha generat tensions geopolítiques, especialment entre la Xina, els Estats Units i la Unió Europea, i ha motivat iniciatives per diversificar les fonts d’aquests materials.
Els materials crítics també són una eina de pressió en les relacions internacionals. La Xina ha utilitzat la seva posició dominant per influir en la política exterior i comercial, restringint l’exportació de terres rares en moments de tensió diplomàtica. Els Estats Units i la Unió Europea han respost amb polítiques per assegurar el subministrament d’aquests materials, incloent-hi la creació de reserves estratègiques, el foment de la mineria local i el reciclatge.
A més, el control sobre les cadenes de subministrament ha esdevingut un tema clau en la competència tecnològica global, amb inversions estratègiques per reduir la dependència i garantir la disponibilitat d’aquests recursos.
Però hem de tenir present que l’extracció de terres rares i materials crítics genera greus problemes ambientals, com la contaminació per metalls pesants i la producció de residus radioactius. A més, el consum creixent d’aquests elements fa urgent la investigació en reciclatge i substitució per alternatives més sostenibles basat en l’economia circular.
L’atzucac geopolític de la irrupció trumpiana com elefant en terrisseria exigeix un posicionament divers i original centrat en el desenvolupament de tecnologies més eficients, juntament amb la creació de cadenes de subministrament més diverses i sostenibles. Una major investigació en nous processos d’extracció menys contaminants i en materials alternatius també serà clau per garantir una transició energètica i digital sostenible.
Com es deia al principi: un nou tema per l’agenda mundial. No tenim dubtes del paper provocador i disruptiu de Trump, però cal, a la vegada, pensar més proactivament des d’Europa per no tenir solament polítiques reactives que condicionaran l’agenda pròpia si no es promouen polítiques anticipatòries i innovadores.
