L’emissora SER Catalunya ha intentat arrossegar a altres mitjans i l’entorn digital laportista a la celebració desmesurada, injustificada i desproporcionada del cinquè aniversari de l’anomenat Barçagate, a priori una fosca trama conspiranoica ordida des de la directiva de Josep Maria Bartomeu per combatre a les xarxes socials els suposats enemics del president del Barça d’aleshores, com Víctor Font, Jaume Roures, Josep Guardiola i alguns dels jugadors més revoltosos del primer equip.
Almenys així és com els heroics protagonistes periodístics fa un lustre que bomben un cas que ràpidament es va judicialitzar gràcies a la personació immediata de part dels col·lectius laportistes de l’època, però que no aconseguiria la seva plenitud mediàtica fins que un equip dels Mossos d’Esquadra, sense ordre judicial ni més motiu que recordar-li al barcelonisme qui eren els dolents a sis dies de les eleccions a la presidència del Barça, el març de 2021, es va emportar detingut a l’expresident Bartomeu després de registrar el seu domicili, dependències del club i altres seus dels implicats, com Òscar Grau i Jaume Masferrer. Després el van fer pernoctar en els calabossos i van posar-lo a disposició judicial (emmanillat!) l’endemà davant la magistrada Alejandra Gil.
A més de muntar aquest número tan circense i mediàtic, el primer d’una actuació policial al·lucinant, de part i més enllà dels límits de les seves funcions i atribucions, com actuaria per analogia a Catalunya la policia patriòtica de José Manuel Villarejo, el procés d’instrucció ha estat marcat pel mal ús i abús pervers i denunciat davant els tribunals del material requisat en altres fronts i àmbits penals que als Mossos li han valgut diverses reprimendes de la jutgessa.
Clarament, els informes puntuals de la recerca intentant, sense èxit, obrir noves causes sobre altres delictes col·laterals han coincidit sempre en el calendari de l’actualitat laportista amb moments de la gestió en els quals era necessari posar el focus en el passat per tapar excessos, atrocitats i errors de tota mena d’un president, Joan Laporta, que ha prioritzat els seus interessos personals per sobre dels del Barça i al qual li ha vingut molt bé, almenys fins fa poc, aquest soroll de fons acusatori conta Bartomeu.
Després de cinc anys, no obstant això, i malgrat que la SER ha basat la seva exclusiva en el fet que “tots els fets denunciats han estat provats en seu judicial”, la instrucció acumula, de fet, més de tres anys encallada perquè l’informe principal dels Mossos que ha de sustentar els diversos càrrecs contra els investigats, Josep Maria Bartomeu, Òscar Grau, Roman Gómez Ponti i Jaume Masferrer, no ha vist la llum ni és possible que ho faci perquè del que es tractava, en realitat, que era de poder acusar a Bartomeu d’haver estat el capitost del complot, ha resultat ser indemostrable, de la mateixa manera que no s’ha apreciat el menor indici de benefici econòmic de ningú més enllà que l’acusació sosté que dedicar fons del club a enviar piulades més o menys desafortunades seria una manera de malbaratar recursos del club.
Si el cas continua obert i no arxivat o pendent de fixar la data del judici oral és perquè sense les conclusions dels Mossos, que no han pogut apuntar cap a l’expresident, no és possible prendre declaració als querellats ni avançar, camí ja de diversos anys acumulats sense que els Mossos tampoc hagin sol·licitat noves diligències. La policia catalana, aquest sector laportista marcadament disposat a tot per la causa, és la que l’ha embarrancat, pot ser que a instàncies de la seva pròpia i demostrada ineptitud, o perquè a algú de més amunt li interessa eternitzar-ho.
El responsable de Nicestream, l’empresa contractada per monitorar l’entorn digital i de recolzar en les xarxes socials una estratègia institucional de defensa dels valors del Barça i de suport a la gestió de la directiva en aquell moment, ha reconegut que pel seu compte i risc, i amb l’exclusiva finalitat d’identificar en les xarxes el volum de bots i de comptes organitzats contra Bartomeu i la seva junta, van obrir alguns comptes i van produir missatges intencionadament crítics contra l’entorn blaugrana, sempre sense seguir directrius precises de cap directiu ni del president.
Resta per demostrar fins a quin punt Jaume Masferrer, mà dreta del president en aquella època, podia haver mostrat un interès excessiu en, més enllà de protegir institucionalment la imatge del president, disparar contra els qui, a parer seu, eren capaços de soscavar la imatge i el rendiment presidencial de Bartomeu, com Jaume Roures, que per la seva part va presentar una querella per injúries i calúmnies sobre la base d’unes poques piulades que va ser arxivada per entendre el jutge que no representen objectivament una desviació de la certesa dels continguts.
I, per descomptat, a la vista documental de la quantitat i incidència dels missatges que són objecte del procés, la quantia dels diners específicament destinats per Nicestream a aquesta altra funció de provocar una reacció en les xarxes, que seria la part punible si així ho interpretés la justícia, pot considerar-se que dels una mica més dos milions facturats hauria suposat un cost residual de tot just uns pocs milers d’euros.
Per comparar-ho, al Barça li han suposat dos milions més els pestilents diners ingressats per terceres persones per pagar els interessos de l’aval de la presa de possessió de Laporta el 2021, 50 milions més la comissió de Darren Dein per no fer res en el tancament del contracte de Nike (sense comptar l’embutxacada pel de Spotify), 10 milions més la comissió de Pini Zahavi del fitxatge de Lewandowski i, per no allargar-ho més, 9 milions més gastats en assessors que havien d’aconseguir inversors per a Barça Vision i la seva sortida a borsa.
Més enllà del tipus i volum de despeses estranyes o discutibles acarades entre les administracions de Bartomeu i de Laporta, resulta evident i mastodòntica la desproporció del desbocat interès periodístic a remoure, furgar, insistir, investigar, activar i dedicar-li hores vers l’etapa de Bartomeu en contrast amb la superficialitat, la fugacitat i l’apatia dels assumptes polèmics relacionats amb la gestió de Laporta.
La llarga vida al Barçagate que reclama la SER basada en el to de les piulades encausades, encara que poques en realitat i que són la base de l’acusació -encara per demostrar, fins i tot- contra Bartomeu, es prolongaria durant segles si en aquesta causa es veiessin compromesos els tuits d’alguns dels endollats i mantinguts del laportisme com els d’Elena Fort, Enric Masip o alguns dels membres de La Sotana contra el mateix Bartomeu.
I el cinquè aniversari va coincidir, a més, amb la revelació que hi ha més d’una tèrbola sospita d’imaginació financera en la venda de seients Vip a New Era Visionary Group dels Emiratos Árabes Unidos. A Bartomeu, amb els matisos indecents de l’actuació de la policia patriòtica catalano-laportista, encara el persegueix el Barçagate després de dues auditories, una due diligence i un forensic amb acarnissament. A Laporta, sense gratar ni entrar en el fons de la seva gestió, ja se li acumulen els escàndols, encara que, igual que en si primer mandat, la repressió social, mediàtica, policial i judicial continua sent superficial i frívola.
