Resulta realment molt sorprenent l’alarma social que s’està creant al voltant de les xarxes socials, ara, quan ja portem 20 anys de la seva extensió i desplegament sense quasi controls ni regulació, dels seus impactes socials, culturals i econòmics, dels enormes beneficis que han donat a les multinacionals, de la seva recurrent exempció o evasió d’impostos, de la part més perjudicial per a la salut i el medi ambient (oculta, relativitzada o negada durant anys, prescindint del principi de precaució del Tractat de Maastricht) i sense entrar a detallar la toxicitat social, familiar, psicològica, pedagògica, que provoquen i de les addicions també, negades durant anys.
Són dolentes ara i no ho eren fins ara? Creen addicció ara i fins ara no ho feien? Quan han provocat i provoquen impactes polítics i ideològics de dimensió, ara sí, coneguda. Quan qui subscriu i no pocs consultors, psicòlegs, pedagogs i sociòlegs, ho advertíem pels anys 2005-2010, alguns abans i molts altres ho van començar a dir més tard, quan la censura o autocensura va començar a remetre.
Les xarxes socials, però també la digitalització massiva i en alguns casos obligatòria, depenent cada vegada més de l’internet de les coses, els ordinadors a les aules (el famós 1×1) i les pantalles interactives, que ni a Finlàndia, ni a les escoles de negocis. O l’alarma ara pels mòbils a la infància i adolescència, quan la penetració ja està feta. O les ciberestafes, ciberdelinquència, la pornografia a la xarxa, la suplantació d’identitats, el furt i tràfic de contrasenyes, els comptes falsos, el phising, malware, ransomware, les falses webs, els falsos chatbots, les fake news, entre altres. O la utilització de Google per part dels escolars i estudiants, per copiar treballs, que ara ha donat pas a la còpia amb Intel·ligència Artificial amb ChatGPT (i ara DeepSeek).
No ens hauria de sorprendre tot plegat. Ja fa uns quants anys que tenim a casa nostra, com si fóssim Silicon Valley, al que tant es critica ara, el famós “Mobile” (el Mobile World Congress) i la fundació ad hoc, que porta anys fent una gran i “generosa” tasca de patrocini, relacions públiques i organització de tot tipus d’esdeveniments que donen, i fomenten l’extensió i cobertura de la digitalització mòbil (i la no mòbil), complements, portables, hardware, software i apps. Cal recordar que tant el Sònar, com el Primavera Sound estan patrocinats pel Mobile? Per altra banda, potser cal recordar qui van ser alguns dels padrins del Mobile, en la seva primera presentació a Barcelona: les multinacionals Google, Apple, Microsoft, Ericsson, Deloitte, Intel, Vodafone; i també la OMS (?!), el Banc Mundial, el World Economic Forum de Davos i atenció, la Reserva Federal dels Estats Units. No oblidem que aquí també tenim el Smart Citys World Congress. Tampoc oblidem el Barcelona Supercomputing Center, al que aviat s’haurà d’afegir una gigafactoria d’Intel·ligència Artificial de la UE. I quan escrivim aquestes línies, el recent saló tecnològic mundial audiovisual ISE amb presència de les grans d’aquesta indústria, i dels vídeojocs i la realitat virtual.
Per tant, queixar-se ara de les grans tecnològiques, quan aquí se’ls ha donat totes les facilitats, resulta sorprenent o interessat per alguna raó política. Abans les xarxes eren d’esquerres i ara són de dretes?. No serà que com amb la prohibició de mòbils a les escoles, s’ha fet tard i al que estem assistint ara és a donar pals de cec a l’estar fora de control la digitalització, el mòbil i internet, on ja no es poden posar portes al camp? El mal ja està fet i el negoci també. I amb la IA penetrant sense control, rematat. A les tecnològiques se’ls ha posat catifa vermella durant anys. I no oblidem altres plataformes com Amazon. Tampoc programes de TV (a destacar TV3) que estan afavorint, influenciant i quasi adoctrinant les noves generacions des de fa anys, així com el generós i “altruista” interès que han tingut les grans tecnològiques per l’alfabetització digital. Millor no afegir les nostres plataformes digitals (apart de les foranes), ni les sèries, ja que llavors tenim la Torre de Babel completa.
I no entrarem amb anècdotes casolanes: quants milions ha costat als catalans la plataforma 3Cat, la plataforma digital més costosa d’Espanya? Segons com es miri, a Catalunya qui realment governa des de fa anys és la coalició TV3-UOC (la UOC fa anys és molt més que una universitat, ha sigut i és un autèntic think-tank digital, que ha penetrat i influït a la gran majoria d’institucions catalanes).
Però tornem a l’alarma social. És sorprenent que s’estigui apel·lant a la rebel·lió de la ciutadania contra la tecnocasta, quan s’ha volgut anestesiar la ciutadania amb soroll polític permanent i no diguem ja la joventut, amb soroll digital les 24h. del dia, per tal que no molesti, ja que se la vol entretinguda, per excedent. Resumint, les “tech” porten molts anys amb totes les facilitats per crear lobbys, instal·lar-se, invertir, comercialitzar, fer relacions publiques amb professorat d’escoles, instituts i universitats, influir o incrustar-se en programes de TV de gran audiència per crear opinió digital i podríem seguir.
Encara cal recordar quan a Espanya es venien més smartphones que a Itàlia, França i Anglaterra juntes, o quan el percentatge d’infants que utilitzaven mòbils fora de l’escola fa anys era ja el més elevat d’Europa. Siguem seriosos.
La Catalunya esnob, amb l’esquerra woke badant o aplaudint digitalment, se sembla cada vegada més a San Francisco i Espanya a Silicon Valley. Però més a Catalunya, en canviar la industria per turisme i darrerament haver embogit amb la irrupció de la IA. És precisament per això que com a San Francisco, tot i que no és prou conegut, el nivell de pobresa, espectacular, conviu amb fortunes milionàries. Caritas ho ve advertint any rere any, amb dades i informes, però seguim esnobs ara amb la IA, que encara accelerarà més les desigualtats socials que estan fent créixer l’extrema dreta arreu, per la incertesa i la por al futur que provoca la mateixa IA.
